El tabac: Droga acceptada socialment?

De ben segur que hem vist més d'un cop el símbol que acompanya a aquesta introducció. Segur que també sabem quin és el seu significat. Malgrat que tothom sap el seu significat: prohibició de fumar, algunes persones tenen la capacitat de saltar-se la normativa, no respectant la senyalització i molestant, alhora que provoquen, a les persones que l'envolten. Moltes vegades hi ha un component psicològic que fa que alguns joves s'enfrontin a la normativa sistemàticament. Actualment no està permés fumar en llocs públics ni en el lloc de treball. Si el treball és a l'aire lliure sí està permés. És una mesura que no deixa contents als fumadors ni a locals públics petits com bars o restaurants. També s'ha obert una lluita entre les empreses tabaqueres i l'Estat baixant el preu del paquet de tabac i, per l'altre costat, apujant els impostos.

Si vols penjar aquest cartell en algun lloc perquè no es fumi, baixa`t la versió ampliada.

Comencem amb una notícia apareguda als mitjans escrits:

Els pares espanyols són els que més fumen en presència dels seus fills. Els experts reclamen un profund canvi d'hàbits en les llars i major presència de la prevenció en plans educatius R.A. 20 MINUTOS.

Espanya és el pais de la Unió Europea on més fumadors (un 52%), encenen el cigarret a casa en presència dels seus fills. Un 7% també fuma en el cotxe amb els seus fills a bord. Són dos de les dades en els quals ha incidit la Societat Espanyola de Neumologia i Cirurgia Toràcica en l'IV Curs Expert en Tabaquisme. El que es pretén és conscienciar de la necessitat de canviar els hàbits, per la salut dels menors i pel mal exemple que suposa en termes de prevenció i que la prevenció contra el tabaquisme s'inclogui en els programes educatius. Les dades procedeixen d'un informe del Eurobaròmetre de maig de 2007, que analitza els hàbits i actituds dels europeus davant el tabac. Espanya no queda en un bon lloc. És el país de la UE on més es fuma en la pròpia casa encara que s'estigui en companyia de no fumadors (un 85%) i el segon, després de Dinamarca, quan hi ha una dona embarassada en l'habitatge (42%). Sobre l'aplicació de la llei antitabac, hi ha un 38% de persones que no creuen que es respectin les prohibicions. A aquest respecte, el 83% està a favor que no es fumi en els llocs de treball i en els espais públics, un percentatge que descendeix fins al 68% quan es refereix als restaurants i al 59% quan es tracta de bars i pubs. Només el 19% dels fumadors espanyols ha intentat deixar-lo en l'últim any, quan, per exemple, a Gran Bretanya han tractat d'abandonar-lo gairebé la meitat dels fumadors. En el seu intent, els fumadors espanyols no recorren ni a ajuda mèdica (només ho va fer 12%) ni a substitutius de la nicotina (13%). A l'hora de tornar a fumar, a Espanya s'addueix la incapacitat d'aguantar les ganes (35%), la necessitat de fer quelcom amb les mans (28%) i el gust pel tabac (27%).

Info de: http://www.20minutos.es/data/edicionimpresa/barcelona/08/02/BARC_26_02_08.pdf

El tabac produeix dues menes de fum.

La combustió del cigarret desprèn fum que és nociu, perquè conté partìcules i substàncies perilloses per a la nostra salut, especialment aquells fumadors que s'empassen el fum. Una persona no fumadora en un ambient carregat de tabac absorveix grans quantitats de fum talment com si fumés. Estudis realitzats darrerement, afirmen que el fumador passiu pot desenvolupar les mateixes malalties associades al fumadors actius : el doble de possibilitats de patir càncer de pulmó.

En ambients familiars on es fuma, els fills presenten transtorns de nas, d'orella i de gola més sovint que en famílies no fumadores. Els caos d'infants asmàtics pot afavorir les crisis d'asma.

El tabac disminueix la capacitat pulmonar ( per molt que respirem passa menys quantitat d'oxígen a la sang), provoca malalties respiratòries, els fumadors es cansen més quan fan exercici, el fumador crònic té una tos típica permanent que no para ni de dia ni de nit, es refreden més freqüentment, agafen bronquitis i altres malalties respiratòries.

El tabac s'obté a partir de la planta "Nicotina Tabacum" en la que s'han trobat més de 4.500 components químics. La inhalació del fum conté gran quantitat de substàncies tòxiques: fenols, nicotina, anilines, monòxid de carboni, acroleïna, àcid cianhídric, nitrosamines, quitrans, amoníac (aquest s'hi afegeix per crear addicció ja que no és necessari en l'elaboració del cigarret).

Després de tot això...per què fumem?

Es comença a fumar quasi com un joc o perquè els teus amics fumen i si dius que no, sembla com si fossis el rar de la colla. Després del primer cigarret, ve el segon, el tercer i així s'arriba a dependre del tabac. De vegades, el fet de fumar ens fa creure que així som més grans. En aquesta situació hem de tenir les idees clares ja que, des d'un punt de vista social, sembla tenir més avantatges si fumen que si no ho fem: la "colla" ens accepta més fàcilment. Segur que cal un esforç molt més gran per dir que no però val la pena intentar-ho.

Un ambient familiar on es fumi també crea hàbits negatius en els fills. L'hipotètic plaer que produeix fumar una cigarreta després del treball o en acabar de menjar, o aquelles imatges de les pel.lícules quan el protagonista encen una cigarreta després d'un fet important: nervis, por, treballar intensament... van donant missatges positius sobre el tabac. L'addicció a la nicotina, que és una droga, cada cop és més forta.

A l'addicció de la nicotina cal afegir l'addicció psicològica: si allò que fas a primera hora del matí és fumar, ho faràs cada dia a la mateixa hora.

Càncer de gola.

UNA ALTRA VISIÓ DELS EFECTES DEL FUM DEL CIGARRET SOBRE L'APARELL RESPIRATORI.

La pols, la pol·lució de l'aire i més concretament el fum del cigarret, irriten les parets de l'arbre bronquial. Després d'un llarg període de temps, la irritació augmenta a un punt tal, que el cos produeix moc en abundància per a tractar de calmar la irritació bronquial que condueix a la bronquitis o l'enfisema pulmonar.

Un dels productes químics més irritants presents en el fum del cigarret és la nicotina. Una vegada en l'interior dels conductes aeris, un dels seus efectes és paralitzar el moviment dels cil.lis (pestanyes vibràtils d'algunes cèl·lules de la mucosa que cobreixen els bronquis) i els fa incapaços per a arrossegar el moc cap a l'exterior. Això contribueix a l'augment de producció de moc. Una altra conseqüència possible de la llarga exposició als agents químics presents en el quitrà del fum del cigarret, és una malaltia molt seriosa anomenada càncer de pulmó. El càncer és una malaltia en la qual les cèl·lules comencen a duplicar-se, sense control, desplaçant a les cèl·lules normals. En el sistema respiratori aquest procés de creixement provoca el bloqueig dels conductes aeris. Si el càncer no és frenat, seguirà creixent fins tal punt, que dificultarà o arribarà a fer impossible l'entrada d'aire als alvèols, o arribarà en quantitat tan reduïda, que el resultat final serà la mort del pacient.

Ocasionalment el càncer es produeix perquè hi ha un defecte en una cèl·lula. No obstant això, el càncer de pulmó està provocat per l'exposició de la mucosa de l'arbre bronquial a certs agents químics (carcinógens). El fum del tabac conté molts productes que han estat identificats com causants de càncer, principalment un tipus d'hidrocarbur, el benzopiré, que es forma durant la combustió del tabac o del paper dels cigarrets.

El fum del cigarret conté també un nombre de gasos perillosos. Un d'aquests gasos, el monòxid de carboni (no confondre'l amb dióxid de carboni), té la possibilitat de passar a través de les parets dels alvèols a l'interior de la sang molt més fàcilment que l'oxigen. Per tant, la presència de monòxid de carboni impedirà que la sang tingui la seva taxa normal d'oxígen. En conseqüència serà necessari respirar més de pressa i el cor deurà treballar més fort perquè el cos rebi la quantitat normal d'oxigen que necessita (taquicàrdia). Això tensiona el cor, especialment si el pulmó de la persona està contínuament exposat al fum del cigarret.

Els no fumadors reclamen els seus drets perquè se'ls respecti els espais on no es pot fumar i es prohibeixi o es limiti les zones per a fumadors en llocs públics. La llei sobre la prevenció del tabaquisme va començar el gener de 2006 i , en general, prohibeix fumar en llocs públics. Per a més info sobre la llei:

http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2005/21261

Sincerament, creus que val la pena fumar?

 

************************************************************************

L'alcohol: Droga acceptada socialment.

Has anat alguna cop a un casament o bateig on només es podia beure aigua? Per començar. En la nostra societat predomina com a cultura la "cultura del vi". Els pares, els avis... han viscut en aquesta cultura i el fet de beure alcohol no ha estat mai censurat. Els temps, però, va canviant lentament i amb ell l'opinió colectiva del que representa en la nostra societat el consum d'alcohol ( i el tabac). Pel que fa a l'alcohol i les seves nefastes conseqüències en els accidents de trànsit i laborals, s'estan augmentant els controls d'alcoholèmia però sense una sensibilització de la gent que condueix habitualment sota els efectes de l'alcohol i de pastilles poc hi podrem fer. Molts busquen camins alternatius per tal de no passar pels controls d'alcoholèmia.

Molts opinen que el nivell de drogadicció de l'alcohol no és comparable al consum de drogues dures, potser no, però les conseqüències no són tan diferents: problemes familiars i/o matrimonials, maltractaments de gènere, de relació amb els veins/amics, acomiadament de la feina, embargament de l'habitatge -per no pagar la hipoteca-, accidents de trànsit amb danys físics amb conseqüències, a vegades, molt greus...

Beure alcohol de manera controlada (1/4 de vi al dia) sembla ser que té efectes beneficiosos (cliqueu per a + info). El problema és quan després d'un got en ve un altre...hi ha un moment que perds el control i ja no ve d'una copa més o menys.

Si t'agrada la marxa i has de conduir, fes com a la majoria de països europeus: qui ha de conduir, aquella nit NO beu res d'alcohol.

 

Informació que val la pena tenir en compte.

Els qui no siguin abstemis no han de brindar amb suc de taronja, còctels sense alcohol, most o aigua per Nadal, ja que les begudes alcohòliques consumides amb moderació poden ser un complement perfecte i agradable per a un bon dinar o sopar. Però, de tota manera, recordem algunes recomanacions i no oblidem que, si es pren en excés, l'alcohol pot amargar la festa a qui beu i als que l'envolten. No oblidem que l'alcohol és un tòxic; una droga dura admesa socialment. No permetem que infants i menors d'edat consumeixin begudes alcohòliques.Evitem la ingesta de begudes alcohòliques amb l'estómac buit. Com més ple estigui l'estómac, més trigarà l'alcohol a arribar a la sang. Si bevem, fem-ho en petites quantitats i sempre durant els àpats. Protegim l'estómac amb aliments calòrics i grassos: embotits, formatges o fruits secs. El greix alenteix l'absorció de l'alcohol. Alternem les begudes alcohòliques amb d'altres sense alcohol, com refrescs, sucs o aigua. Beguem amb moderació. No passem dels 300 centilitres de vi al dia, que equival a 35-40 grams d'alcohol pur, segons la graduació del vi. En el millor dels casos, el fetge metabolitza 25 grams d'alcohol l'hora, per la qual cosa si prenem 125 grams d'alcohol (una ampolla de vi), aquest circularà almenys durant 5 hores per la nostra sang. Les dones han de mostrar una cura especial: al pesar menys i disposar de menys aigua al cos, l'alcohol assoleix en el seu organisme uns nivells de concentració més alts a la sang. A més, el fetge femení metabolitza més lentament l'alcohol. No abusem dels combinats alcohòlics amb begudes gasoses. Els radicals carbònics dels refrescs amb bombolles permeten que l'alcohol travessi més fàcilment la barrera hematoencefàlica i fa que l'efecte tòxic de la beguda sigui més ràpid i acusat.

Compte amb les cerveses "sense alcohol"; la majoria s'haurien de denominar "baixes en alcohol", ja que contenen fins a un 1% d'alcohol, davant el 4%-5% de les convencionals. Vigilem si seguim algun tractament mèdic. L'alcohol interactua amb alguns medicaments, especialment amb tranquil·litzants, sedants, hipnògens, neurolèptics... i es potencien mútuament.

Si bevem, no conduïm. Encara que sigui en petites quantitats, l'alcohol exerceix un efecte depressor sobre el sistema nerviós. Disminueix la capacitat de conducció i els reflexos i augmenta les probabilitats d'un accident. No pensis que a tu no et passarà mai. Pensa que quan hi ha un accident provocat per tu, pots provocar la mort d'altres persones innocents i, evidentment, la teva pròpia vida.

No consumim begudes alcohòliques després de practicar esport; la seva acció potencia la deshidratació típica que provoca l'activitat física i produeix vasodilatació. Consumit en excés, l'alcohol altera el son i produeix efectes tòxics, dels quals la ressaca n'és només un símptoma.

Contra la ressaca...

Els remeis casolans contra la ressaca només atenuen els símptomes ja que no eliminen la impregnació alcohòlica de l'organisme, que pot durar hores. Si volem alleugerir la ressaca, el més adequat és l'aspirina o similar, el cafè i les vitamines dels grups B i C. Una dutxa calenta que finalitzi amb aigua freda estimula la circulació sanguínia i ajuda a eliminar les nostres toxines. Descansem i dormim tot el possible. Passejar a l'aire lliure ajuda a combatre els mareigs. No forcem l'estómac; el millor és consumir aliments suaus, com arròs o peix bullit. Amb ressaca ve molt de gust quedar-se a casa a llegir. No és massa recomanable, augmenta el maldecap. El millor és distreure's (el cine és perfecte) i fer exercici físic moderat, a l'aire lliure. I, sobretot, oblidem l'asserció "un clau en treu un altre". No recorrem mai a l'alcohol per combatre una ressaca. Perjudicarem l'estómac i no resoldrem res. Beguem aigua en abundància, tant abans d'anar a dormir després de la ingesta de begudes alcohòliques com ja en plena ressaca. I millor si deixem que passin unes hores entre l'últim glop d'alcohol i el moment d'anar a dormir.

ALCOHOL, L'ENEMIC PUBLIC

LA TAXA MÀXIMA D'ALCOHOL A LA SANG PERMESA PER CONDUIR ÉS DE 0,50 GRAMS PER LITRE, O DE 0,25 MILIGRAMS D'ALCOHOL PER LITRE D'AIRE EXPIRAT.

De totes maneres, els límits són encara més baixos per a conductors de mercaderies superiors als 3500kg, el transport de viatgers o escolar, mercaderies perilloses i serveis d'urgència. Per aquests grups de conductors, la taxa màxima és de 0,30 gr/l de sang o el que és el mateix, 0,15 mg/l d'aire expirat. A més, aquesta restricció també afecta als conductors amb menys de dos anys d'antiguitat de carnet. Els conductors amb més d'un gram d'alcohol per litre de sang seran jutjats segons el Codi Penal.

Aquestes són les mesures que Trànsit està portant a terme,sobretot a Catalunya, per pal.liar els accidents de trànsit. La imatge de sobre correspont a un radar mòbil. Si estan de servei, el cotxe necessita mantenir una velocitat constant. Porten un aparell que manté el cotxe a una velocitat constant. Dins del cotxe i davant del parabrisa (quan s'avança al cotxe es pot veure) porten la càmera de video i el receptor del radar. Són cotxes camuflats que poden ser de qualsevol color i la matrícula és com tots els cotxes. Dins sempre hi van dos policies de trànsit.

El cinemòmetre (radar) pot ser de dos tipus: de microones, que són els més comuns i els de tecnologia làser, més econòmics i amb capacitat per a fer mesures de velocitat fins els 500 m. No poden muntar-se a dins del cotxe, sino que s'han de muntar a la via de manera estàtica (sense moviment). Aquests aparells estan homologats però tenen un error de l'ú per cent. Els aparells es revisen cada any.

Les càmeres de fotografiar són digitals i això permet elaborar molta informació. Els últims radars disposen d'un sistema conegut com OCR (reconeixement òptic de caràcters). A través d'aquest sistema la matrícula queda registrada automàticament en una base de dades i torna a la pantalla tota la informació relacionada amb aquest cotxe. A sobre d'aquestes línies tenim tres fotos de radars estàtics. Les imatges són enviades a un lloc on es processen.

Aquesta "sensació" de persecusió als conductors està disparant les vendes de detectors de radars que s'instal.len als cotxes de manera que avisen quan detecten la freqüència del radar de la policia.

Tot i estar prohibits, no són difícils de trobar en la majoria d'establiments de recanvis i complements de l'automòbil, així com també en algunes botigues que ofereixen material de seguretat personal. En els aparadors només s'hi troben els avisadors, aparells reconeguts pel Ministeri d'Indústria, que memoritzen els punts on s'ubiquen els radars fixos i n'avisen de la presència, però que no detecten els mòbils. En canvi, un cop dins de les botigues no hi ha problema per aconseguir qualsevol dels altres no permesos, que també detecten les càmeres fotomultes de Trànsit camuflades en cotxes. Amb total discreció se n'ofereixen a preus que oscil·len entre els 550 i els 1.500 euros, més uns 60 euros per la instal·lació. En el cas de les botigues de material de seguretat, la pròpia empresa té mecànics que els col·loquen. Pels que volen més qualitat -fins i tot tecnologia militar- el millor és desplaçar-se fins a Andorra o bé comprar per internet. A la xarxa, pàgines web d'Alemanya i dels Estats Units ofereixen les últimes novetats, algunes amb abast de més d'un quilòmetre. Els preus són més econòmics, però tenen l'inconvenient que la instal·lació corre a càrrec del comprador. En aquest cas hi ha l'opció de cercar l'ajut d'un mecànic, o bé fer-ho un mateix, ja que, segons els professionals consultats, "és qüestió de cinc minuts".

Davant d'aquests despropòsits només cal que els conductors respectem les limitacions de velocitat. Si es respecten ens podem estalviar molts ensurts, especialment de butxaca ja que ens poden multar amb 1500 € si utilitzem el segon detector, ja que quan avisa hem de baixar la velocitat i això no representa més perill. El tercer detector és inhibidor i per tant no ens caldrà aminorar la velocitat amb la qual cosa la multa pot ser més important.

L’ofensiva de Trànsit provoca més fugides

Els mossos noten una actitud diferent entre els conductors des dels canvis de la llei.

Els conductors actuen de manera més impulsiva en saber que s’enfronten a penes de presó. “Des que   s’ha endurit la legislació i el conductor es pot enfrontar a penes de presó, veiem de tot per tal d’evitar els controls d’alcoholèmia”, explica Xavier Pérez, sotscap de l’àrea regional de trànsit Metropolitana Nord. Els operatius de trànsit també s’han hagut d’adaptar a les reaccions d’alguns conductors davant la por d’una  sanció que els dugui a la garjola. “És cert que hem notat que des del canvi de la llei hi ha més conductors que intenten fugir dels controls d’alcoholèmia”, explica el comandament dels Mossos. Però que ningú  pensi que d’aquesta manera s’evitarà l’examen policial. “Està tot previst: tenim cotxes amagats propers   als controls que es dediquen a enxampar els que intenten fugir”, explica. A més, molta gent als controls  realitza rituals estranys per intentar enganyar la màquina. Aquí se’n detallen uns quants.
Molta gent als controls realitza rituals estranys per intentar enganyar la màquina. Aquí se’n detallen uns quants.
MENJAR HERBA. Sembla que és un dels trucs que més sovint es fan servir per provar de baixar el nivell ’alcohol.
Segons expliquen, l’herba de la mitjana de l’autopista és bocatto di cardinali pels ebris.
GIMNÀS. Entre els que decideixen començar a córrer muntanya amunt i muntanya avall per suar i transpirar l’alcohol ingerit i els que es posen a fer flexions com si estiguessin a West Point. De vegades sembla un gimnàs.
EL RIDÍCUL. Conductors que s’adormen mentre l’agent explica la prova o persones que pel seu estat ebri bufen el bolígraf dels mossos en lloc de la boqueta de la màquina.

 

Si vols o necessites més informació sobre drogues i els seus efectes clica aquí. Molt bona Web