Els serveis urbans i les instal.lacions de l'habitatge

Resumint: El municipi (Ajuntament) disposa d'uns serveis urbans: clavegueram, gas, aigua, (recollida d'escombraries, manteniment del mobiliari...també), etc. i nosaltres ens connectem mitjançant la instal.lació del nostre habitatge.

Les instal.lacions d'un habitatge són: Instal.lació elèctrica, instal.lació d'aigua (potable i de sanejament), instal.lació de gas, instal.lació de calefacció i altres instal.lacions (telèfon, ascensor, internet, alarma...).

 

ESQUEMA DE LA INSTAL.LACIÓ DE L'AIGUA SANITÀRIA I DE SANEJAMENT (RESIDUALS I PLUVIALS).

Xarxa d'aigua sanitària. Consisteix en tots els tubs, claus de pas,escalfadors per on passa i es controla l'aigua potable.

Xarxa de sanejament. Un cop l'aigua ha estat utilitzada o prové de la pluja, és enviada al clavegueram que la portarà a la planta depuradora. Les aigües residuals -utilitzades- no són abocades directament al riu o mar, sinó que prèviament se la neteja per tal que el riu o el mar no es contamini excessivament. Malgrat les depuradores, hem d'estalviar aigua adaptant les nostres cases a un consum ajustat. Una proposta molt interessant d'estalvi d'aigua és aprofitant l'aigua de la dutxa o rentadora enmagatzemant-la en un dipòsit que abasteixi les cisternes dels wàters.

També podem col.locar una ampolla de plàstic plena d'aigua a la cisterna, així cada cop que s'ompli, estalviarem un litre i mig.

Elements importants de la xarxa de sanejament són: sifons, derivacions, baixants, col.lectors, arqueta sifonal.

A vegades, la mala olor que surt de la banyera o lavabo es deu a què el sifó es queda sense aigua quan aquesta baixa molt depressa, fa el buit "xuclant".

El coure és el metall més utilitzat per les canonades de l'aigua sanitària. Antigament s'utilitzava el plom però actualment està prohibit el seu ús pel seu alt grau de contaminació per la salut. Per les canonades de la xarxa de sanejament s'utilitza principalment el PVC, tot i que en la seva producció s'han detecat casos de càncer per respirar gasos tòxics.

Aquest sistema de sifó no té el problema de males olors que pot tenir el sifó en forma d' "ese". A més té un tap que ens permet recollir petits objectes que hagin caigut. pel desaigua. Té l'inconvenient que a la cuina o llocs on es produeix brutícia, s'acumula al fons i acaba per embossar la sortida. Observa el lavabo de la dreta i fixa-t'hi per on surt l'aigua si l'omplim massa.

 

INSTAL.LACIÓ DE GAS. L'ENERGIA SEGURA

Començant per la instal·lació: Les noves instal·lacions de gas natural, així com qualsevol modificació o ampliació ha de ser efectuada per una Empresa Instal·ladora. Les instal·lacions compreses des del comptador fins els aparells són revisats cada quatre anys, sent responsabilitat de l'usuari efectuar aquestes revisions, per mediació d'una Empresa Instal·ladora.

Les canonades del gas natural no deuen utilitzar-se per a preses de terra d'aparells elèctrics ni tampoc per a penjar objectes.

En absències perllongades, tanqui la clau del pas de gas natural del seu habitatge. Durant la nit faci el mateix, sempre que no necessiti algun aparell en funcionament.

RECORDA:

El gas en el seu estat natural no té olor. Per això, a fi de fer-lo detectable en l'improbable cas d'una fuita, se li ha afegit un odoritzant.

Si detectes olor lleu a gas (Avís: si la olor és molt forta i és impossible respirar no vulguis ser un heroi. Marxa immediatament del lloc, allunya a les persones que es trobin a prop i avisa al 112. Es pot fer des de mòbil fins i tot sense saldo) hauràs de seguir el segúent procediment:

1.- No provoquis foc ni espurnes i no premis timbres ni interruptors.

2.- Tanca la clau de pas general del teu habitatge.

3.- Obra les finestres per a ventilar el local.

4.- Avisa a una Empresa Instal·ladora.

Si mentre ho estàs fent sents mareig, para immediatament allò que facis i surt de l'habitatge.

Sobre els aparells a gas.

L'engegada dels aparells a gas natural la deu realitzar personal autoritzat pel fabricant, o bé per una Empresa Instal·ladora.

Els aparells deuen estar en locals dotats d'entrades d'aire per a la combustió i sortida d'aire viciat. Aquestes entrades no deuen obstruir-se en cap cas.

Per a un ús correcte, obra primer la clau de pas de l'aparell que vagis a usar. Després, aplicant una flama al cremador o actuant sobre el dispositiu d'encesa, acciona la clau del cremador i després la clau de pas.

Els tubs flexibles no poden tenir una longitud superior a 1,50 m. Comprova el seu bon estat i reposa'l abans de caducar la data de validesa que figura en la goma.

Assegura't que els tubs estiguin acoblats sense folgances i subjectes mitjançant abraçadores. És necessari que no tingui contacte amb cap zona calenta.

Els cremadors deuen mantenir-se sempre nets.

Si la flama ennegreix la base del recipient posat al foc és que hi ha una combustió deficient . Fes revisar l'aparell per un tècnic.

Evita el vessament de líquid sobre el cremador durant l'ebullició. Es podria apagar la flama i produir una fuita de gas.

Si s'interromp el subministrament de gas natural mentre s'està utilitzant, tanca la clau dels aparells i la de connexió general.

El dispositiu de seguretat de la teva instal·lació quedarà bloquejat, no reiniciant-se el subministrament fins no tancar aquestes claus.

10 Consells per usar amb seguretat el gas natural

1. Només una Empresa Instal·ladora pot fer o modificar una instal·lació

2. Si detectes una anomalia en els teus aparells o en la teva instal·lació, avisa al servei tècnic del fabricant o a una Empresa Instal·ladora perquè ho corregeixin

3. Cada quatre anys, almenys, fes que una Empresa Instal·ladora revisi la instal·lació i els seus aparells de gas, i t'estengui el corresponent certificat oficial.

4. No obstrueixis les reixetes de ventilació

5. Si acristalles la terrassa o estenedor, no oblidis obrir les reixetes de ventilació

6. El tub de sortida de productes de la combustió és fonamental per al bon funcionament dels aparells que ho necessitin. Fes que t'hi instal·li personal especialitzat, seguint la normativa vigent. Vigila possibles interferències amb la campana extractora.

7. Vigila l'estat dels tubs flexibles de connexió. Instal·la tubs flexibles d'alta seguretat.

8. En absències perllongades, tanca la clau de pas del gas del teu habitatge.

9. El bon estat de la flama (estable i blava) assegura que s'està produint una bona combustió.

10. Evita que s'apagui la flama dels fogons mentre cuines. Si el fum de la flama ensutja les casseroles, avisa al servei tècnic del fabricant de l'aparell.

La bombona de butà és una altra alternativa molt econòmica ja que ens permet tenir butà en llocs on no és possible tenir gas canalitzat. A més, ens ofereix la possibilitat d'estalviar en factures si el fem servir per cuinar o escalfar l'aigua per dutxar-nos. No es paguen quotes de manteniment. Per 10 € pots tenir tres mesos de butà. Té l'inconvenient que quan s'esgota sempre és en moments difícils: a la dutxa, a mig cuinar....

A l'esquerra tenim dues bombones. La que té la franja negre és de propà. S'utilitza en llocs que la temperatura mínima pot assolir -10 ºC. El gas també es congela i si es congela no surt de la bombona.