|
RESIDUS
RADIOACTIUS. RESIDUS NUCLEARS
El
combustible utilitzat en les centrals nuclears és
urani que, en fissionar-se, produeix energia i origina uns
residus, igual que una combustió qualsevol. La diferència
fonamental consisteix en què alguns residus d'urani
són radioactius i tots sabem la perillositat que
això representa per la vida del planeta.
 Els
residus radioactius poden classificar-se, segons el seu
estat físic, en sòlids, líquids i gasosos
i, segons la seva activitat, en residus d'alta, mitjana
i baixa activitat. de fet, en les centrals nuclears, el
90% dels residua són líquids i gasosos de
baixa activitat. Els residus sòlids poden ser de
baixa activitat (roba, guants...), i de mitjana activitat
(filtres, reixetes que s'han destinat al tractament de residus
líquids i gasosos) i d'alta activitat ( els productes
de la fissió que es troben dins de les barres de
combustible).
Periòdicament
es procedeix a la recàrrega del combustible de la
central: s'extreuen els elements combustibles i esgotats
i es substitueixen per elements nous capaços de seguir
generant més energia en condicions normals. A sobre
d'aquestes paraules tenim una imatge de la sala de control
d'una central nuclear.
Els
elemnts amb combustible ja esgotat s'extreuen del reactor
i s'emmagatzema temporalment, uns sis mesos, en piscines
de formigó plenes d'aigua i situades dins la central.
Aquesta doble pantalla de formigó i aigua impedeix
el pas de les radiacions, al temps que els residus dipositats
van perdent bona part de la seva activitat.
Després
del període de'emmagatzament provisional, es procedeis
al transport d'aquests residus a instal.lacions de tractament
o al seu emmagatzament definitiu. Aquest transport es realitza
en contenidors especials, folrats de gruixudes parets d'acer
i plom, el que evita el risc d'irradiació a les persones
properes a ells. A més, els contenidors poden suportar
riguroses proves de xoc, foc i immersió.
En
les instal.lacions de reelaboració es procedeix a
recuperar bona part de l'urani utilitzat a les centrals
i, també, del plutoni produït, que s'utilitzen
en la fabricació de nous elements combustibles. Després
de la seva recuperació, queden petits volums de residus
d'alta activitat que són solidificats en una matriu
de vidre (material molt resistent a la corrossió
i a l'humitat), inclosos en formigó i encapsulats
dins de dipòsits d'acer.
Una
Central d'un milió de kilovats produeix a l'any de
200 a 500 metres cúbics de residus. La reelaboració
deixa  aquesta
xifra en 15 metres cúbics de líquids d'alta
activitat què, a més, queden reduïts
a 2 o 3 metres cúbics solidificats.
Les
càpsules d'acer s'emmagatzemen de forma definitiva
en mines profundes situades en formacions geològiques
estables de tipus salí o calcari perquè la
seva estructura geològica s'ha mantingut estable
en períodes de milions d'anys i que manquen de corrents
salines d'aigua que poguessin provocar corrossions. Queda,
aparentment, assegurada l'estabilitat del seu emmagatzematge.
Però,
què es fa amb els altres residus: gasosos, líquids
i sòlids de mitjana i baixa activitat?
Els
gasos i líquids radioactius produïts en una
central nuclear són tractats, filtrats i retinguts
utilitzant diferents mecanismes i procediments i, aleshores,
separats, concentrats i solidificats amb ciment, quitrà
o cendres dins de bidons d'acer. Aquests bidons són
guardats primer en magatzems provisionals de la mateixa
central i després en instal.lacions definitives:
mines o trinxeres hormigonades. Un procediment semblant
es segueix amb els residus sòlids de baixa i mitjana
activitat.
I
què es fa a l'estat espanyol?
De
moment i després de 38 anys d'activitat, la central
nuclear José Cabrera d'Almonacid de Zorita (Guadalajara),
la més antiga de l'Estat espanyol, aturà la
seva potència i a mitja nit (23.30) arribà
a zero el dia 30 d'abril de 2006.
Aquest
tancament, reclamat des de fa anys, fou molt celebrat pels
ecologistes i els partits d'esquerra, que exigiren que la
resta de centrals a l'Estat també tinguin la mateixa
sort.A dos quarts de dotze de la nit la seva potència
va arribar a zero. Així, s'ha convertit en la primera
central que tanca les portes de manera programada, dos anys
abans que acabés la seva vida útil. Al mateix
lloc, hi ha previst construir-hi una central tèrmica
de cicle combinat, cinc vegades més potent que la
nuclear.
El
tancament progressiu començà a les 17.30 hores,
amb una baixada de generació des dels 122 MW a un
ritme de 20 MW cada hora fins a les 23.30, amb la qual cosa
la central reduí la seva càrrega fins a realitzar
la desconnexió de la xarxa elèctrica per procedir,
immediatament després, a l'aturada del reactor. La
central, que en els tres anys posteriors a l'aturada continuarà
sent propietat d'Unió Fenosa, haurà de començar
un complex procés de desmantellament que no conclourà
fins a 2015 i costarà 170 milions d'euros.
La
plataforma Zorita ni un any més, integrada per partits
polítics com PSOE, IU, Tierra Comunera, organitzacions
ecologistes, sindicals, veïnals i culturals brindaren
amb cava per celebrar la clausura de la central nuclear.
Si bé totes les organitzacions es mostraren satisfetes
i alegres amb el tancament de Zorita, no faltaren les veus
crítiques amb la política energètica
del Govern.
A
Catalunya ja teniem "experiència" amb el
tancament de centrals nuclears quan Vandellós I es
va tancar pels problemes que contínuament tenia.
RECICLATGE
DEL COMBUSTIBLE NUCLEAR
Els
elements combustibles esgotats de les centrals nuclears
s'envien a l'estranger per a la seva reelaboració.
A
Hornachuelos (Córdoba) hi ha una antiga instal.lació
que havia estat una mina, on s'emmagatzemen els residus
que no es poden tornar a utilitzar: material clínic,
encapsulat en bidons. Però, segons els "Ecologistas
en Acción", això no és tan senzill
ja que la informació des de les empreses elèctriques
és força parcial. A continuació tenim
una notícia de premsa que ens pot aportar més
informació sobre aquest aspecte.
 L'emmagatzematge
de residus nuclears en el Cabril va ser il·legal.
El Tribunal Suprem falla a favor d'Ecologistas en Acción.
El
Tribunal Suprem considera que va ser il·legal l'enviament
de residus de centrals nuclears als mòduls d'emmagatzematge
de Sierra Albarrana (Còrdova), conegut com El Cabril.
Ecologistas en Acción va interposar el recurs en
1989, el Tribunal Superior de Justícia va fallar
al seu favor en 1996 i ara el Tribunal Suprem confirma la
sentència. Al juny de 1996 el Tribunal Superior de
Justícia de Madrid va declarar il·legal l'emmagatzematge
de residus procedents de centrals nuclears de Zorita (Guadalajara),
Garoña (Burgos) i Ascó (Tarragona) en els
mòduls d'emmagatzematge de "El Cabril".
Amb aquesta fallada el Tribunal donava la raó a Ecologistes
en Acció que havia iniciat la via contenciós-administrativa
feia més de set anys. La
sentència va donar per bons els arguments de l'organització
ecologista que considerava que els mòduls d'emmagatzematge
de "El Cabril" estaven llicenciats com "Instal·lació
Radioactiva" segons l'establert pel reial decret 2869/1972.
Aquestes instal·lacions no podien emmagatzemar residus
produïts per centrals nuclears ja que aquests deuen
emmagatzemar-se en "Instal·lacions Nuclears".
Els tràmits legals per a llicenciar una instal·lació
nuclear són molt més llargs i inclouen processos
d'informació pública ja que els riscos associats
són també molt majors. El
Tribunal Superior de Justícia va considerar il·legal
l'emmagatzematge de més de 5.000 bidons de residus
de mitjana i baixa activitat procedents de les centrals
nuclears que es van realitzar entre 1989 i 1992. En aquelles
dates els magatzems d'aquests residus de Zorita, Garoña
i Ascó estaven saturant-se i ENRESA i el Ministeri
d'Indústria i Energia van adoptar la decisió
de traslladar-los a "El Cabril" amb la finalitat
d'evitar noves despeses als propietaris de les centrals.
La
sentència va ser recorreguda pel ministeri d'Indústria
i ENRESA davant el Tribunal Suprem, que ha fallat:
a)
La il·legalitat de la situació creada en aquesta
data a conseqüència de l'emmagatzematge de residus
nuclears procedents de centrals nuclears en la instal·lació
d'emmagatzematge de residus radioactius situada en Sierra
Albarrana, terme municipal d'Hornachuelos.
b)
La procedència de la clausura només d'aquella
part de la instal·lació on s'emmagatzemaven
dits residus nuclears.
Font:
ECOLOGISTES EN ACCIÓ
Enllaç:
http://www.ecologistasenaccion.org/
|
