|
LA
INCINERADORA DE CAMPDORÀ (GIRONA)
|
|
|
 |
 |
| Vista
de la incineradora. El fum que surt de les xemeneies no és
negre. |
Abocador.
Totes les deixalles, incloses les que no s'han reciclat prèviament. |
Pannell
de control des d'on es fa el seguiment de la incineració. |
|
|
 |
 |
| Els
residus que no s'han cremat (metalls) són recollits
al final del procés. |
Cinta
tranportadora dels residus metàl.lics. |
Vista
de les xemeneies. |
|
EL
RECICLATGE D'ENVASOS (CELRÀ)
|
 |
 |
|
| Vista
general de la planta de reciclatge. |
Els
plàstics abocats són posats a la cinta transportadora |
Se'ls
introdueix en una sala on unes persones fan la tria, un per
un, d'aquests envasos. |
|
|
 |
 |
| A
la deixalleria haurem de portar aquells residus que no poguem
classificar si no disposem dels contenidors adients. A la
ciutat de Girona està en funcionament una deixalleria
mòbil. |
A
la deixalleria podem trobar indicadors com el de la fotografia
que ens indica el lloc adient per deixar les nostres deixalles. |
La
deixalleria no s'encarrega del desmuntatge (processament)
dels aparells per a el seu possible reciclatge. Un cop els
contenidors estan plens se'ls transporta al lloc on sí
es desmuntarà. |
|
|
 |
 |
|
Moment
del transport a una planta de reciclatge de neveres. Aquesta
és la part més cara del reciclatge ja que
s'haurà de desmuntar peça a peça.Les
neveres arriben a la planta per al seu emmagatzematge i
posterior tractament. Aquest comença amb la neteja
de l'interior de l'aparell. A continuació, en un
equip basculant, es procedeix a la succió de la mescla
d'oli i CFC R-12 del circuit de refrigeració. El
següent pas consisteix a extreure manualment i recuperar
el compressor i les peces d'alumini, aram i vidre, de manera
que només resta la carcassa. Amb la posterior trituració,
es poden separar els metalls que contenen ferro dels metalls
que no en contenen, els plàstics i les escumes. D'aquestes
últimes s'extreu el CFC R-11. Cada
fracció queda separada i es destina a un nou reciclatge.
Com que els CFC no es poden utilitzar per la seva perillositat
a la capa d'Ozò se'n de emmagatzemar en recipients
i, amb el temps, la seva posibilitat de reciclatge.Ara per
ara l'únic recurs és guardar-los en recipients
i dipositar-los en lloc segur. Més
info.
|
Un
gest molt fàcil de fer és el de portar l'oli
domèstic utilitzat a aquests contenidors blaus (aliment
per animals de granja) . L'oli de motor també es
recicla: de cada tres litres en podem fer dos que el podem
tornar a utilitzar per als motors. Reciclatge
de l'oli de motors. PER QUÈ
RECICLAR L'OLI DE FREGIR?
Els olis vegetals, en escalfar-se s'oxiden, la qual cosa
provoca que el grau d'acidesa augmenti en cada ús
deixant de ser útil. Què podem fer amb aquests
olis? No podem abocar l'oli a la pica perquè:
- En barrejar-lo se amb altres sòlids, es compacta
produint-se taps en els desaigües i el clavegueram
especialment si la temperatura ambient exterior és
freda.
- Serveix d'aliment als rosegadores, afavorint la seva proliferació.
- Destrueix la flora aquàtica.
- Les depuradores tenen més dificultat de depuració
de les aigües residuals. QUÈ
S'OBTÉ AL RECICLAR L'OLI DE CUINA? Obtenim
el BIODIÉSEL.
|
Un
altre gest fàcil és el de portar la tinta de
les fotocopiadores. Sempre queda alguna quantitat de tóner
sense gastar. |
 |
 |
 |
| Aprofitament
de l'energia solar fotovoltàica per donar electricitat
a la potabilitzadora. |
Utilització
de l'hdròxid de sodi Na OH per equilibrar el pH de
l'aigua (ni massa àcida ni massa bàsica) |
Piscines
amb diferents filtres, des dels més gruixuts -pedres-
fins els més prims -sorra-. Aviat es substituirà
aquest sistema de filtratge per carbó actiu que donarà
millor sabor a l'aigua. |
 |
|
|
| Piscina
de decantació. Els cossos augmenten de densitat precipitant
al fons d'aquesta. |
|
|
|
CAPTACIÓ
i POTABILITZACIÓ (font: Aigües de Barcelona)
Des
de finals dels anys 60, l'aigua que es distribueix a l'àrea
de Barcelona prové principalment de les aigües
superficials de les conques dels rius Ter i Llobregat i
de l'aigua subterrània de l'aqüífer del
delta del riu Llobregat. A partir de l'any 2004, la construcció
d'una innovadora planta de potabilització en el curs
baix del Besòs permet recuperar l'aqüífer
del Besòs com a font addicional de subministrament
d'aigua.
L'aigua superficial del riu Llobregat.
Entre el 1953 i el 1954, Aigües de Barcelona va construir
l'Estació de Tractament d'Aigua Potable de Sant Joan
Despí per aprofitar el cabal superficial del riu
Llobregat i poder satisfer el fort creixement de la demanda
d'aigua dels anys 50, motivat pel creixement demogràfic
de la zona abastada.
Els tractaments clàssics.
Inicialment, aquesta estació tractava l'aigua captada
al riu Llobregat amb mètodes clàssics de desinfecció
i clarificat, però l'augment de la contaminació
d'aquest riu feu necessari la recerca de tecnologies i mètodes
més efectius i complexos.
Els tractaments especials.
L'any
1990 es construí una important ampliació de
la línia de tractament per incloure una etapa d'afinatge.
Aquest procés consisteix en tractar l'aigua amb gas
ozó 1, juntament amb una segona filtració
de l'aigua per carbó actiu granular. El tractament
amb aquestes noves tecnologies aconsegueix una aigua sense
color, amb nivells de gust i olor baixos i amb la més
completa garantia sanitària.L'ozó no utilitzat
es destrueix abans de ser retornat a l'atmosfera.
L'aigua superficial del riu Ter.
L'increment de la demanda d'aigua durant els anys seixanta
mostrà la necessitat d'aprofitar nous recursos. L'any
1967 es posà en marxa la canalització des
del Ter fins a Barcelona per aprofitar l'aigua superficial
d'aquest riu.
L'aigua d'aquest riu es condueix des del sistema d'embassaments
Sau-Susqueda-El Pasteral fins la Planta de Tractament de
Cardedeu.
L'aigua subterrània de l'aqüífer
del delta del riu Llobregat.
Un aqüífer és una formació geològica
subterrània natural que absorbeix aigua i forma reserves
d'aigua al subsòl. L'aigua continguda en aquestes
reserves subterrànies és generalment de més
qualitat que la superficial, ja que és més
difícilment contaminable.
L'aqüífer del riu Llobregat té una extensió
total d'uns 110 km2, estenent-se des del congost de Martorell
fins al mar. La capacitat útil d'aquest aqüífer
és d'uns 100 milions de m3. Per gestionar aquesta
aigua subterrània, que s'explota mirant de mantenir
l'equilibri natural, Aigües de Barcelona disposa de
la zona de captació de Sant Feliu i la zona de captació
i recàrrega de Cornellà.
Quan les condicions ho permeten, Aigües de Barcelona
injecta -de manera artificial- aigua de bona qualitat, per
afavorir la regeneració de futures reserves naturals
i per frenar la intrusió d'aigua de mar que salinitzaria
aquestes reserves.
L'aigua subterrània de l'aqüífer
del riu Besòs.
Tot i que des de final del segle XIX Aigües de Barcelona
ja distribuïa l'aigua de l'aqüífer del
riu Besòs, a causa del creixement industrial i urbanístic
dels anys 70 i 80, la majoria de les captacions que es realitzaven
van quedar fora de servei.
El 1997 s'inicià el projecte de recuperació
de l'aqüífer del Besòs com a font d'abastament
d'aigua. Set anys de recerca han permès que el 2004
es posi en marxa l'Estació de Tractament Avançat
d'Aigua Potable de l'aqüífer del Besòs.
Aquesta planta utilitza les tècniques més
innovadores, nanofiltració i osmosi inversa, membranes
semipermeables que filtren l'aigua de manera molt fina.
Els
tractaments per membranes
font:
http://www.aiguesdebarcelona.es/home.asp
|
LA
DEPURADORA
L'ús
de l'aigua per al consum domèstic i com a element
per al desenvolupament de moltes activitats industrials,
agrícoles o ramaderes fa que les aigües netes
es converteixin en aigües residuals o brutes. Aquestes
són llençades al clavegueram i arriben als
rius amb unes condicions sanitàries molt baixes.
Si totes les aigües residuals són llençades
directament al rius, aquest no poden de manerar natural
(biològica) eliminar tots els residus. Les depuradores
s'encarregen de recollir les aigües residuals, a
través del clavegueram, i netejar-la fins un nivell
que el riu pugui acceptar. L'aigua resultant NO és
potable, és a dir, no es pot veure.
Sanejament de les aigües
residuals.
És tot el procediment que es fa per depurar les
aigües residuals eliminant-ne qualsevol contaminant
que s'hi hagi introduït. Aquest procés va
des de la recollida i trasllat, mitjançant col·lectors,
de l'aigua residual fins les plantes depuradores, el tractament
en aquestes plantes i el posterior retorn al medi amb
les condicions sanitàries adequades perquè
alteri el mínim possible els paràmetres
físics, químics i biològics del medi
receptor o per ser reutilitzada.
Segons el tipus de tractament,
les EDAR poden ser:
Fisicoquímiques: la
depuració és produeix mitjançant
un tractament en el qual s'addiciona reactius químics
per afavorir la decantació dels sòlids en
suspensió presents a l'aigua residual.
Biològiques: la depuració
té lloc mitjançant processos biològics.
Aquests processos es realitzen amb la intervenció
dels microorganismes que actuen sobre la matèria
orgànica i inorgànica, en suspensió,
dissolta i col.loïdal, present a l'aigua residual,
transformant-la en sòlids sedimentables més
facils de separar.
Per aconseguir una depuració més òptima
o en casos particulars es poden combinar aquests dos tipus
de depuració.
Les depuradores tenen dues línies
de funcionament: la línia d'aigües
i la línia de fangs. La primera correspon a la
part del procés de depuració que tracta
únicament les aigües residuals. La segona
correspon a la part del procés de depuració
que tracta els fangs o llots generats com a conseqüència
del procés de depuració de la línia
d'aigua.
Font:
http://mediambient.gencat.net/aca/ca//actuacions/depuradores/inici.jsp
Un
dels problemes que tenen les depuradores són els
olis de cuina o de motor que són llençats
per l'aigüera. Aquests olis s'han de separar abans
de que arribin al riu. Pensem que l'oli de fregir afecta
molt negativament al mediambient: Un
litre d'oli contamina 1000 litres d'aigua.
De quina manera contamina? A les depuradores: la pel.lícula
superficial impermeable impedeix que passi l'oxígen
de manera que no pot passar a l'aigua provocant l'asfixia
dels microorganismes que depuren les aigües i agreujant
els costos de depuració. L'oli barrejat amb altres
sòlids forma taps en els desaigües
i clavegueres.Serveix d'aliment als rosegadors i fa que
augmenti el nombre. L'oli a la natura impedeix que l'oxígen
arribi a les plantes, éssers vius aquàtics,
etc. En canvi, degudament reciclat, les indústries
poden fer sabó, cremes, detergents, ceres, espelmes,
pintures, varnissos, lubricants i, fins i tot, pinsos,
combustible biològic -biodiesel-. Si tenim en compte
el que hauriem de fer amb l'oli de fregir o de motor de
cotxe, l'estalvi en recursos i costos es reduiria i el
planeta milloraria.
|
 |
 |
|
|
