· Tot et material que es faci servir ha de ser estèril. És millor fer-lo amb una agulla estèril i nova que no pas amb una pistola de piercing, per tal de reduir el risc de contagiar-se dels virus de l'hepatitis B i C, o de la sida.

· La peça que et posis procura que sigui d'acer inoxidable, or de 14-18 quirats o titani, ja que així reduiràs el risc d'infeccions i al·lèrgies.

· Tots els estris que es facin servir, com els adaptadors i altres elements necessaris, han d'estar esterilitzats i caldrà que es guardin en bosses o recipients estèrils fins que s'utilitzin.

· La persona que et faci et pircing haurà de posar-se guants de tipus quirúrgic que seran nous cada vegada, i no haurà de tocar res més que el que hagi d'emprar per fer-te'l.

· La pell s'ha de netejar i desinfectar abans de perforar. Has de saber quins mètodes de desinfecció has de seguir i quants cops al dia ho has de fer fins que cicatritzi totalment. Si malgrat tot la ferida s'infecta, has d'anar al metge amb rapidesa per evitar complicacions.

SALUT ADVERTEIX DELS PROBLEMES D'ALGUNS PIRCINGS.

EL PERIÓDICO
BARCELONA
Salut adverteix dels problemes d'alguns pírcings
La conselleria, que endurirá la regulació, desaconsella foradar el cartílag de l'orella
Fer-se un pírcing pot tenir complicacions si no es va amb compte. Fins i tot hi ha algunes parts del cos on és completament desaconsellable fer-se un forat per l'alt risc d'infecció que aixó comporta. Una guia higienico- sanitária editada pel Departament de Salut adverteix d'aquests problemes, entre els quals destaca el perill de posar-se una arracada al cartílag de l'orella, i no al lóbul, on el risc d'infeccions es molt més baix. Entre el 10 i el 20% dels pírcings que es fan acaben amb una infecció, un percentatge que arriba al 30 en el cas de les parts del cos que reben poca aportació sanguínia, com el cartílag de l'orella, segons va explicar el mes passat Miquel Torres, cap del servei de medicina interna de l'hospital Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet. "Les complicacions poden arribar a ser molt greus, fíns al punt que es pot arribar a perdre el cartílag", va afegir.

NOU DECRET. A causa de tots aquests perills per a la salut, el Govern català prepara un decret per abans de 1'estiu que será mes dur amb aquesta pràctica. Entre altres mesures, la normativa prohibirá l'ús de la pistola perforadora per foradar el cartílag de l'orella. També s'obligará els ajuntaments a establir un cens deis centres de tatuatge i pírcing que hi ha a cada municipi, i als professionals del sector se'ls obligará a oferir als usuaris més informació, on no s'amagaran els riscos de posar-se
arracades a certes parts del cos. En aquest sentit, els clients hauran de signar un document en que afirmaran que estan d'acord amb l'operació i els menors de 16 anys hauran de presentar una autorització dels pares per poder-se fer un pírcing. DEIXADESA DE L'USUARI. Els professionals del sector també veuran augmentades les hores que han de rebre de formació higienicosanitária, ja que passaran de fer un curs de 15 hores a fer-ne un altre de 35. Pero, tot i que com afirma Salut aqüestes classes poden implicar beneficis per als usuaris, molts experts del món dels pírcings recorden que es molt important la higiene de la persona que es posa una arracada, ja que molts casos d'infeccions son deguts a la deixadesa de la gent. Com explica Emilio Paliwoda, de 1'estudi Pro-Arts de Barcelona, qui es posa un pírcing ha d'estar durant uns 45 dies netejant-se i cuidant-se la perforació. "En canvi, molta gent se n'oblida al cap de 10 dies i ho deixa estar". Després, si no va amb compte, la ferida s'infecta i arriben les complicacions.

//-----//-----//

Cercant per internet he trobat una adreça prou interessant, sobre tot pels que ens ve de nou, els problemes de fer-se un pircing o un tatuatge. L'adreça és http://www.andrestattoo.com/ . M'he limitat a copiar i enganxar, a part de traduir (interNOSTRUM), perquè els links moltes vegades caduquen i el contingut em sembla molt interessant.

El text és el que ve a continuació:

He decidit realitzar aquesta secció de consulta i informació per a tots aquells que ho puguin aprofitar.

Espero que em disculpin aquelles persones que es puguin sentir ofeses o al·ludides. Aquesta no és la meva intenció. Tot el contrari, vull aportar la meva experiència per a fer d'aquest art una mica millor cada dia, per considerar que:
1.- La pràctica del tatuatge, piercing i altres formes d'art corporal, s'està ocupant per persones que desconeixen aquesta professió, sense observar els mínims controls d'higiene, experiència i profesionalisme.
2.- El risc de desencadenar un problema de salut pública
3.- La inexistència d'un control estricte per part de les autoritats que vigili la pràctica d'aquest art.
4.- El deure que tenim els professionals que duem molts anys en aquest camp d'aportar coneixements en benefici de la col·lectivitat.
5.- El dret que té el públic que se li practiqui un treball digne, professional i higiènic, emparat per una organització que el protegeixi i mantingui informat.

Perills:
La majoria de les persones desconeixen els perills que porta la pràctica d'aquest art. Ens referirem més que tot als tatuatges i als piercing, ja que són gairebé el 100 per cent dels treballs que es practiquen, podent-se perfectament aplicar aquests consells a unes altres practiques d'art corporal.
Aquestes infeccions són de molt fàcil prevenció si s'observen les normes sanitàries adequades. No acatant-les es poden transmetre prop de cent vuitanta malalties infeccioses. L'hepatitis B i C, potser siguin les malalties mes transmeses per aquest mitjà.
Quan en un estudi professional s'observen les mínimes condicions d'higiene, el percentatge de risc de contreure alguna malaltia es redueix a zero.
Ara bé, encara que sembli increïble la gran majoria de les innfeccions que apareixen en els tatuatges i piercing es deu a la falta de condicions, que, unit a l'ús de roba bruta causen un sense número d'infeccions de les quals podem culpar a l'artista. En els mesos d'estiu la incidència a infeccions és moltíssim menor que a l'hivern. Això és a causa de l'ús de robes molt més lleugeres portant com a conseqüència una major ventilació de la pell minimitzant la proliferació de bacteris. És molt comú que a l'hivern la gent no es banyi tan sovint com a l'estiu, a més que la majoria es tornen a posar la roba usada sense rentar. Això porta com a conseqüència que el nostre guarda-roba sigui un magatzem de bacteris esperant alguna oportunitat per a entrar en el nostre organisme.
Un altre factor de risc són els treballs realitzats prop de les aixelles, òrgans genitals i des dels bessons cap al peu inclusivament. Les dues primeres per ser una zona on la suor és molt especial. Aquest fluid corporal és ric en nutrients per a els microorganismes on troben un hàbitat ideal per al seu desenvolupament. L'últim factor de risc es deu a la proximitat d'aquests membres a l'altura del sòl unit a les condicions climàtiques, (vent, pols, pluja, etc.) fan que aquestes regions siguin propenses a aquestes malalties. Un exemple: Quan plou i tenim un treball a l'altura del turmell, pot ser que l'aigua a l'esquitxar en el pis arrossegui un sense numero de microorganismes que troben allotjament en els nostres treballs.

De vegades veiem com el tatuatge no queda tan brillant o bonic com el dels nostres amics. Cal tenir en compte alguna cosa molt important. No totes les pells són iguals. El procés de cicatrització és molt variat depenent de cada individu, fent-se necessari un retoc. Un altre factor de deterioració és la cura que se li dóna al tatuatge. Es deuen acatar totes les instruccions donades per l'artista perquè els nostres treballs en la pell arribin a un terme òptim. Són innombrables les destrosses ocasionades per no acatar aquestes disposicions o el que és pitjor segueixen instruccions de persones que no saben gens referent a això. No es fiï dels consells que li donen sobretot els de les farmàcies ja que la majoria aconsellen medicaments contraindicats per a el tatuatge degut al fet que, com és natural, desconeixen el tema. També estan els "intel·ligents", que no sol rebutgen les instruccions donades, sinó que apliquen unes creades per ells o pels seus amics i que després d'espatllar els treballs, expliquen barbaritats dels altres. Vostè va pagar per un bon treball. Si li ocorre algun contratemps o no està satisfet del seu treball, el mínim que deu fer és acudir a l'estudi on es va fer el tatuatge i parlar amb l'artista per a veure que va passar. Segur que es trobarà la causa del problema que, en general, sempre té una explicació lògica i una fàcil solució. És de ressaltar que parlem d'estudis professionals degudament reconeguts i registrats. El pitjor de tot això és que moltes persones donen la culpa a l'artista acudint a un altre "estudi" on en general les persones que treballen en aquests llocs sempre volen fer un client enfonsant al col·lega.

Treballs no realitzats adequadament:
Lamentablement és una professió on, de moment, no hi ha controls específics. Algunes comunitats han pres les seves pròpies mesures donant un pas endavant a una situació que es pot convertir en un problema de salut pública. Per començar la ubicació de l'epígraf per ocupar les nostres activitats està totalment equivocat. Ens titllen de maquillistes i esteticistes. Gens mes allunyat de la realitat. Les nostres normes d'higiene són les mateixes que les de qualsevol consultori mèdic o odontològic.

Aquests establiments deuen tenir UNA LLICÈNCIA ADMINISTRATIVA DE PRODUCTES SANITARIS ja que el material que utilitzen està inclòs en el RD 414/ 96 de la Direcció general de Farmàcia. Ja que es manegen productes que deuen estar absolutament estèrils i d'un sol ús. Degut al fet que les autoritats competents no ho exigeixen, els veritables professionals hem de ser els nostres propis vigilants, observar aquestes normes i aplicar-les. Lamentablement moltíssima gent que està fent aquests treballs no tenen ni la més mínima idea de com aplicar aquestes normes i quan els preguntes si les segueixen, es van per altre camí i et juren que els seus procediments d'esterilització són els adequats i que tenen un autoclau on esterilitzen el material i que la gran majoria dels productes són d'un sol ús.

EL QUE NO SABEN ÉS QUE NO N'HI HA PROU AMB SOTMETRE ELS PRODUCTES A L'AUTOCLAU (calor humida), SINÓ QUE CAL COMPLIR UNS PROTOCOLS DE SEGURETAT QUE SÓN ELS QUALS EMPREN ELS LABORATORIS FARMACEUTICS QUE ELABOREN PRODUCTES PER A ÚS PARENTERAL ( o sigui, per a introduir-los en l'organisme) . Entre altres coses, cal mantenir uns gràfics de temperatures per a tenir la completa seguretat que durant el procés d'autoclau ( uns 30 minuts) s'arriben a i mantenen uniformement aquestes temperatures ( almenys 121 graus celsius), que garanteixin la destrucció dels bacteris i virus.

Però a més hi ha diversos ceps i diversos microorganismes que se'n riuen d'aquestes temperatures (concretament les espècies esporulades dels gèneres Clostridium i Bacillus), fins i tot s'han descrit microorganismes denominats termòfils que no només SOBREVIUEN, SINÓ QUE ES TROBEN A PLAER A AQUESTES TEMPERATURES. Ara sorgeix la pregunta: Què fer? És evident que no anem a trobar bacteris termòfils en els nostres instruments ja que es troben en llocs molt remots. El que sí tenim de fer és reivindicar el nostre esterilizador en sec, ja que al dur la temperatura a 180 graus durant hora i mitja ens garanteix una eina lliure de gèrmens actius.

No anem a insistir més en els temes sanitaris, hi ha un elevat nombre de malalties transmissibles per aquesta via, les més conegudes estan en la ment de tots, com ja s'ha comentat anteriorment: hepatitis tipus B, tipus A, i les més estranyes, les no tipificades d'incert i dubtós tractament; els retrovirus de la SIDA, els abscessos locals per Staphylococcus epidermidis i Staphylcoccus aureus i una extensíssima llista que preferim obviar , doncs no es tracta de ficar por, sinó d'usar el sentit comú.

En conseqüència, sense les regles del joc establertes i sense la vigilància necessària, es crea el mitjà adequat on proliferen els oportunistes i persones sense escrúpols que no persegueixen ser artistes de qualitat si no que es busquen la vida fàcil sense importar les conseqüències envers tercers.

Són moltes les persones que cauen en aquest parany, mogudes majoritàriament per un estalvi absurd arriscant la seva salut.

Si vostè decideix fer-se un piercing o un tatuatge, no es fixi en el preu, fixi's en la higiene i si el professional li realitzarà un treball a la seva sencera satisfacció. Si no té suficient diners per a fer-se'l és preferible que aguanti una mica més i reuneixi el necessari i no s'arrisqui a contreure una malaltia pel capritx de fer-lo ja. Saben vostès el que és difícil i poc agradable?: Arreglar el mal que altra persona va fer. L'artista en aquestes circumstàncies no pot donar regna solta a la seva mà. És un límit que li impedeix desenvolupar la seva capacitat creativa.

També cal parlar de l'engany en la majoria de cursets de micro pigmentació o iniciació al tatuatge i al piercing que se li fa a persones ingènues que volen ser artistes. Existeixen molts "vius" que pretenen ensenyar en tres dies o a tot estirar en una setmana, una professió que almenys triga en aprendre's mes o menys bé al voltant de quatre anys amb l'assessoria d'un professional. La diversitat de pells és tan àmplia, la quantitat de variables i circumstàncies que es presenten diàriament són tan variades que fa impossible que en un curset s'aprengui bé aquesta professió.

No sol els estafen en l'aprenentatge, si no que la veritable intenció és vendre material NO professional a preu d'or. Aquest material, amb la consigna que les agulles són d'un sol ús, donen una falsa imatge d'higiene infringint totes les normes sanitàries establertes pels organismes nacionals i internacionals. I el que és el súmmum en els cursets de micro-pigmentació, per convèncer a les persones indecises a fer-se un tatuatge, els diuen als seus alumnes que poden fer tatuatges "temporals". Que de tres a cinc anys desapareixen. Si bé és cert que aquestes tintes van ser dissenyades per a degradar-se amb el temps, també és cert que no desapareixen completament. La finalitat d'aquest comportament en el pigment es deu al fet que al llarg del temps cal reajustar el maquillatge per a adaptar-lo a l'edat de la persona.

Ja finalitzant, només queda dir-los que indaguin, preguntin, assessorin-se bé, no es precipitin en la seva decisió. La majoria de les vegades és vostè el responsable que un treball acabi bé o mal.

Tornar al principi