LES PILES

Les piles no són inofensives. El millor és saber distingir entre els diferents tipus de piles que hi ha en el mercat i quines són les que podem utilitzar i quines millor abstenir-se'n.

Si atenem als components de les piles per a classificar-les en diferents categories, ens trobem amb que existeixen moltes classes. En termes generals es poden enumerar aquests tipus:

-Salines (carbó- zinc): anomenades així perquè el seu electròlit és una solució salina.

-Alcalines: l'electròlit que s'utilitza és una solució d'hidròxid de potasi, comunament anomenat àlcali, d'aquí el seu nom.

-Piles de liti: Empren el liti com ànode. Dintre d'aquest tipus podem trobar també les piles de ió-liti, que tenen un electròlit amb sals de liti, a més de que el seu ànode és també d'aquest material.

-Piles de níquel-cadmi: Els seus elèctrodes són aquests dos minerals. Com el cadmi és un material bastant tòxic ha sorgit una derivació d'aquesta classe de piles, les de níquel-metall hidrur, que reemplacen el cadmi per un metall hidrur.

- Piles de botó: Poden ser de clorur de zinc, òxid de plata i òxid de mercuri. En aquest tipus de pila totes contenen mercuri i pot arribar a ser un 30% de la pila.

Quan un llança piles amb mercuri a les escombraries, aquestes van a parar juntament amb la resta dels residus a la terra. I a pesar d'estar descarregades, seguiran descarregant aquest mineral al seu voltant.

Si multipliquem les piles que usa cada habitant per la quantitat d'habitants, ens adonarem amb horror, com estem contaminant la nostra terra amb mercuri. O sigui, que la possibilitat d'ingesta d'aquest mineral no és un mal llunyà. Pot provocar danys cerebrals, en els ronyons i en la funció motora. La majoria (no totes) de les piles i bateries "recarregables" d'ara, manquen de mercuri. No obstant això contenen níquel i cadmi, dos metalls pesats altament tòxics.

L'exposició al níquel pot destruir els teixits de les membranes nasales. Mentre els estudis sobre el cadmi, ho qualifiquen com cancerígen i causant de trastorns en l'aparell digestiu. A més de resultar altament perillós per a les embarassades.

I llavors...quines piles convenen més?

Cap. El més convenient és buscar altres fonts d'energia. Si un aparell es pot connectar mitjançant un transformador, és millor utilitzar-lo així. Si no hi ha més remei que usar-les, et donem alguns consells:

1- Usa piles i bateries recarregables. Aquestes poden reemplaçar a les alcalines o a les de carbó - zinc en qualsevol producte d'alt consum. Els seus preus, clar, són més alts; però a la llarga, per ser recarregables, sortiran més barates. Els seus fabricants garanteixen 1000 recàrregues i fins i tot una durada per a tota la vida. Al no haver de llançar-les després d'un únic ús, el dany ecològic és menor.

2- Cal comprar un aparell carregador de piles (serveix per a totes les marques) i una vegada que la pila està totalment descarregada, es pot tornar a carregar. Cal vigilar el tipus de piles que pot carregar ja que difereixen de funcionament.

3- Mai connectis una pila no recarregable al carrergador, poden explotar.

Què fem amb les piles, on llençar-les?

Piles i bateries recarregables no són una solució, però si una bona alternativa. El més important és buscar noves formes de consum per a tenir energia.

Aquí van alguns consells per a ajudar al medi ambient.

Mai barregis piles noves amb usades. Només assoliràs reduir la vida útil d'ambdues, ja que les noves passen la seva energia a les velles.

Busca piles recarregables de marques reconegudes i que tinguin impresa la llegenda: Lliure de Mercuri (mercury free).

Quan vagis a comprar una calculadora o un rellotge, mira de comprar la que funcionen amb l' "energia solar", i rellotges que funcionen amb el nostre pols.

Mai llençar les piles al vàter o al riu. Tenen un altíssim poder de contaminació en l'aigua.

No apilonar les piles en un sol lloc. És preferible desprendre's d'elles. Totes juntes són més perilloses.

Mai les cremis. Aquesta pràctica pot tenir un efecte nociu immediat per a la teva salut, perquè es desprenen els vapors dels metalls pesats.

Font:" Per una pila de raons" - Angel Rigone

Els principals problemes per al medi ambient derivats del consum de piles poden resumir-se en:

- Deterioració produïda per la toxicitat dels seus components.

- Esgotament progressiu de les matèries primeres utilitzades en la seva fabricació.

-Perill potencial dels components de les piles.

Totes les piles contenen certa quantitat de metalls pesats com cadmi, mercuri, plom... substàncies nocives que representen un perill potencial per a la salut i el medi ambient. De forma resumida, els efectes d'aquests metalls són:

Cadmi: els efectes tòxics d'aquest metall a baixes concentracions es van comprovar fa quinze anys. L'organisme humà pot assimilar el 6% de la dosi que absorbeix, la resta pot acumular-se en els ronyons al llarg de tota la vida, el que pot produir-los lesions greus i irreversibles. També produeix hipertensió arterial, amb el risc d'infart de miocardi i arterioesclerosi.

Mercuri: és el metall pesat contaminant més estès en tot el planeta. Transformat per certs bacteris i en condicions favorables, es converteix en un element molt tòxic. En cas d'intoxicació produïda per mercuri, els símptomes són: fatiga, anorèxia o aprimament excessiu, dolors gastrointestinals i, també, trastorns visuals i tremolors. A la llarga, el malalt presenta trastorns psíquics: estat d'excitació, pèrdua de memòria, insomni persistent i depressió, i fins i tot, desordres mentals, coma i després la mort.

Plom: Les piles contenen una petita proporció de plom. La intoxicació rebuda pel plom es denomina saturnisme, que provoca: fatiga, mals de cap, musculars i d'estómac, anorèxia, restrenyiment i, en la seva fase més crítica, "còlic del plom", és a dir, enrampades adominales intenses, acompanyades de basques, vòmits i pressió arterial elevada.

Mercuri: En contacte amb l'aigua el mercuri de les piles forma una substància anomenada metil-mercuri, un compost molt tòxic que es troba i concentra en les cadenes alimentàries i provoca en l'home, com hem vist; greus desordres del sistema nerviós.

Les piles alcalines encara que indiquin un 0% de mercuri, contenen un 0,5% d'aquesta substància, a més d'altres productes menys contaminants.

Les piles botó contenen fins a un 30% de mercuri. En Espanya es venen uns 10 milions de piles botó a l'any, i només en la comunitat de Madrid es llencen més de 250.000 piles botó a les escombraries.

Per tant, és convenient que es reciclin les piles. Però a Espanya encara no existeix una planta de reciclatge de piles, i el seu emmagatzematge presenta seriosos riscos. La secretaria d'Estat de Medi ambient coordina la recollida de piles botó de tot l'Estat a través de comerços i contenidors rondaires, però només hi ha un centre de magatzematge en San Fernando d'Henares (Madrid).

La resta de les piles recorre diversos camins: la incineradora, que allibera a l'atmosfera part dels veríns que contenen les piles; o l'altra possibilitat, l'abocador. En la següent imatge pots veure com s'enmagatzemen les piles de botó.

.. ..........		Cal actuar decididament per tal de no convertir el nostre planeta en un abocador.
1 Contrapis de pendent
2.Terreny natural compactat.
3 Formigó de neteja.
4.Polietilè de 200 micrones.
5. Paret de formigó armat.
6 Membrana de polietilè d'Alta densitat.
7Borses amb piles estabilitzades en massa de formigó.