En algun moment d'aquest web es fa referència a la nova estructura de l'empresa. L'alta competitivitat de les empreses és assumida com un repte pels seus empleats. Com a conseqüència, també es crea competivitat entre els companys de treball, departaments etc. Aquesta situació duu a enfrontaments, al principi laborals però que acaben sent personals. Com una qüestió de supervivència. Quan vam parlar dels companys de treball que assetgen en l'empresa no estem enfront d'un fet insòlit. Possiblement aquest company estigui actuant amb el mateix estil que altres assetjadors en altres empreses.Padem estar parlant d'uns individus (els assetjadors) que tenen un patró d'acció molt similar entre tots ells. Efectivament, existeixen unes pautes que tots els assetjadors segueixen. Els motius que indueixen a l'assetjament ho podríem resumir com que l'assetjat "fa ombra" a l'assetjador. No necessàriament li "fa ombra" real en la seva empresa sinó que pot ser que solament sigui una percepció de l'assetjador, creu que li fa ombra. Els motius poden ser tan variats com una competició entre companys per a veure qui és el millor o un superior que utilitza als subalterns per el seu pròpi fi:augment de categoria professional, reconeixement per part dels seus superiors, etc. Alguns estudiosos del tema, subratllen certa personalitat psicòpata de l'assetjador, ja que és incapaç de posar-se en la situació dels altres.

La situació d'assetjament en persones psicòpates pot arribar a nivells impensables sense reparar ni amb els mitjans ni amb els mètodes de manera que arrossegarà tant a persones com recursos de l'empresa per aconseguir que la seva víctima aparenti transtorns emocionals: canviar o fer desaparèixer un fitxer, agafar un objecte de la taula per fer-lo desaparèixer, trencar un regal personal -un record-, no passar-li les dates de reunions o canviar l'hora o dia de reunions. Alguns assetjadors horitzontals (mateix nivell) poden sentir-se abrigallats (protegits) pels superiors (a aquests també els va l'assetjament) de manera que tenen patent de cors.

L'assetjador té una visió especial del que són les relacions interpersonals. La seva visió s'aproxima més al blanc o negre.Tot el que li envolta es redueix a estar en contra o a favor seu. Quan algun company de treball es converteix en el seu enemic, elabora una estratègia perversa en la qual aconsegueix amb les seves accions que la resta de companys es decantin al seu favor, fent-los veure el maniàtic, estúpid o rar, que és aquest company, al que desitja acorralar. El perquè es donen aquestes situacions laborals es deu a la nova estructura de l'empresa on la competitivitat està per sobre de les persones. Si durant el procés d'assetjament les circumstàncies van canviant: error en l'estratègia si provoca divisions d'opinió, si els resultats de l'assetjament no són els esperats...,pot canviar l'estratègia d'assetjament. Desgraciadament per la víctima, els assetjadors són persones veritablement malaltes. Alguns psicòlegs relaten que l'orígen d'aquests trastorns es remunten a l'edat infantil quan els pares (un o els dos) han tingut comportaments d'assetjament cap a aquest menor. Un ambient violent on els fills se'ls castiga físicament també pot donar assetjadors en un futur. Encara que no correspongui a aquest tema, crec en la importància que està adquirind l'assetjament escolar (bullying) que ha destapat la caixa de pandora: tot semblava normal fins que un nen inocent es suicidà a Hondarribia. Han aparegut i segueixen apareixent casos per tota la geografia espanyola (no és exclusiu del nostre país). Aquests nens assetjadors seràn els pròxims assetjadors si els adults no ho sabem aturar. Les següents característiques són les que més s'aproximen al

PERFIL DE L'ASSETJADOR.

Personalitat: l'assetjador és algú que no pot autorrealitzar-se sense rebaixar a uns altres perquè té la necessitat de demostrar el seu poder a favor de la seva pròpia autoestima. Són persones amb dificultat per relacionar-se socialment. Són falses, mentideres i irritables. A continuació es mostren els trets més característics de la seva personalitat:

. No té sentit de culpa ni de consciència.
. És un treballador mediocre i ineficaç.
. És controlador i mentider compulsiu.
. Busca recolzament de la direcció de l'empresa.
. És covard.
. Utilitza qualsevol excusa per a assetjar a la seva víctima.
. Se sent inferior a l'assetjat.
. S'atribueix assoliments d'un altre.
. És envejós i egoista.

Les següents característiques són les que més s'aproximen al

PERFIL DE L'ASSETJAT.

Els assetjats són persones obertes i sense problemes d'integració. Solen ser agradables i escrupolosament honestes, a més de raonables i amb un gran sentit de la igualtat i la justícia.
Són molt creatius i brillants, al mateix temps que molt professionals i dedicats al treball.
. Elevat sentit de l'ètica.
. Just i comprensiu.
. Intel·ligent i delicat.
. Molt capacitat.
. Fort sentiment de companyonia.
. Treballa bé en equip.
. Independent i amb iniciativa.
. Molt apreciat entre els seus companys.

Altres estudis afirmen que les vìctimes, sobretot en períodes de temps llargs, poden convertir-se en assetjadors, a causa de l¡asetjament acumulat i que no han sabut digerir. És molt frecuent en el món del mobbing trobar-se amb afectats que no han sabut superar l'assetjament i es vengen quan se'ls presenta una situació en la qual poden assetjar. Evidentment no totes les víctimes es converteixen en assetjadors però en determinades situacions es pot induir a això. Altre aspecte que val la pena destapar és que els estudiosos sobre mobbing no fan constància en els seus estudis (jo no ho he vist) d'un aspecte present en l'entorn laboral. Sempre es parla de l'assetjador que és un estratega i que es fixa en algun company de treball per aconseguir un benefici propi. Hem de tenir present, dintre de totes les variables possibles, que poden produir assetjament, que les circumstàncies inicials del company al que se li fa l'assetjament poden ser no externes; això és,que la víctima tingui una manera de relacionar-se amb els companys que provoqui la fixació d'aquests: menyspreus, insults, prepotència, poca col·laboració... Davant aquesta possibilitat d'assetjament cal tenir una actitud adulta i no posar-se en la mateixa altura. Reaccionar com nens petits amb la mateixa moneda de canvi, no ens ajudarà a dur bé la situació. És injustificable, des de tots els punts de vista, actuar contra un company. Seria el moment per sol·licitar l'ajuda de persones especialitzades en relacions personals si la direcció de l'empresa no ha volgut o ha pogut donar resposta al problema sorgit en ella. El dany potser ja estigui fet però hem d'evitar que es perllongui innecessàriament. No oblidar que el respecte ha de ser per a tots i que els vicissituds humanes poden modificar aquest aspecte. Cal intentar reprendre el diàleg encara que sigui amb mediadors. Mantenir aquesta situació de conflicte no beneficia a ningú. Sempre deuríem estar oberts al diàleg en situacions difícils. Ningú està lliure d'assetjament i hem d'estar preparats. Vivim en un món ple d'aspectes estresants.

POT CONVERTIR-SE UNA VÍCTIMA EN ASSETJADOR?

Com s'ha comentat anteriorment, sí és possible que la víctima es converteixi en assetjadors. Les agressions que sofreixen no passen desapercebudes alhora que s'està aprenent la tècnica per fer-lo. Aquests moments d'assetjament tan perllongat van entrant en la nostra ment, formant un feed-baack de records que es perllonguen en bona part del dia i de la nit (insomni inclòs) i que van marcant una nova personalitat: depressió, fragilitat emocional, possibilitat de suïcidi... La família de la víctima té un paper insubstituïble. Sense el seu suport incondicional pot ocasionar danys irreparables en la víctima. Tristament, es produeixen diferències entre els matrimonis en els quals hi ha víctimes d'assetjats, fent-se la vida familiar molt difícil, a causa de la poca comprensió del cònjugue i les contínues diferències. El cònjugue o familiar més pròxim deu estar sempre al costat de la víctima però la ignorància (de vegades ni la pròpia víctima sap que li estan fent mobbing) fa la situació molt difícil a nivell laboral i també a nivell familiar.Un aspecte a tenir en compte i que fa difícil dur la càrrega de l'assetjament, és l'empatia dels que l'envolten. Si el familiar és incapaç d'aïllar el pensament generalitzat que "alguna cosa haurà fet perquè es fiquin amb ell o ella" fent la càrrega de la víctima, si cap, encara més difícil. Si el familiar o familiars no fan un primer pas, la víctima no està en condicions de poder solucionar la situació per ella mateixa.

COM ACTUA L'ASSETJADOR?

Tots tenim en la ment que l'assetjador és una persona del nostre entorn laboral. Generalment sí és així però amb el pas del temps d'assetjament, l'assetjador busca la complicitat d'altres companys de treball, de manera que quan actua sap que ha convençut a més persones i que ell tindrà el suport per actuar sense que els companys s'estranyin de les seves accions. La resta de companys veient la facilitat amb la qual es pot assetjar i la permissivitat de la resta de companys (testimonis muts), poden entrar activament en l'assetjament. Desgraciadament, quan sorgeix un assetjament d'aquest tipus, podem parlar que l'ambient de l'empresa és tòxic. No és d'estranyar que en l'assetjament participin els superiors de manera activa o passiva. Pot donar-se el cas que aquest grup estigui guiat per la direcció de l'empresa proposant a alguns dels seus empleats un augment de categoria quan "fulanet", que duu molts anys treballant en l'empresa, bon treballador i coneixedor de la posició que ocupa la seva labor dintre d'aquesta, es vegi amenaçat per un familiar, amic...dels seus caps.

Sempre que hi ha assetjament hi ha benefici propi: prestigi (la víctima és millor treballador i comptava, fins a aquest moment, amb el reconeixement dels seus superiors) o augment de càrrec, etc.

EL TREBALL ACTUAL

Actualment el treball representa l'única font de guanys de diners per a molts de nosaltres. La majoria treballem en el que es diu de "compte aliè". Sabem el difícil que és treballar i el que costa mantenir els objectius marcats per l'empresa. Sabem que si el nostre treball no correspon a les expectatives posades en nosaltres, altra persona ocuparà el nostre lloc.

Les empreses cada vegada exigeixen més als seus treballadors. La competitivitat ha arribat a cadascun dels llocs de treball, des del mosso de magatzem fins a la Direcció. Ningú està lliure. Ens hem convertit en màquines de producció, hem reduït el contacte familiar, abandonat l'educació dels nostres fills a terceres persones, no parlem a penes amb els nostres veïns i un llarg etc.

Alguna cosa no estem fent bé.