Per
començar.
El
recull d'informació que hi trobareu no pretén
ser un repàs exhaustiu de les malalties classificades
com a riscos laborals sinó, més aviat, a aquelles
malalties que no són visibles en el món laboral
de manera evident. Són les malalties que agrupem
com a psicosocials. Malauradament, aquestes malalties produïdes
en el treball, acaben repercutint allà on més
dol: a la família i/o en les nostres amistats.
Cada
cop hi ha més conflictes interpersonals que es produeixen
en edat adulta. No és gens estrany perquè
el funcionament del món laboral exigeix més
dels treballadors deixant de costat les relacions personals.
L'escola no se'n lliure. Si mirem a l'escola, també
trobarem conflictes. Tot i així, aquests conflictes
sempre han existit i s'han permés. La majoria de
vegades amb la corresponent "bronca" davant de
tots. Aquests "aprenentatges" negatius són
la base de la futura persona adulta. És important
actuar des dels seus inicis donant pautes de comportament.
Hem
d'actuar des d'aquestes dues vessants: laboral i escolar.
Les dues estan interrelacionades des del meu punt de vista.
Un pares assetjadors amb els seus fills faran que aquests
copïin aquestes conductes. Un fill assetjador dins
l'ambient escolar assetjarà companys innocents. Alguns
estudis apunten que alguns d'aquests companys assetjats
podràn, en un futur, assetjar a la feina.
Més
avall teniu un qüestionari per detectar el nivell de
risc psicosocial que teniu a la feina "Anàlisi
Riscos Psicosocials" des del web original o des d'una
còpia en aquesta web.
Noves dolències
fruit de la fantasia !!!
Vivim
més i millor. L'esperança de vida supera els
80 anys i les malalties mortals són cada vegada menors,
però paradoxalment, amb els anys, sorgeixen més
i novedoses malalties. Estem realment tots malalts o són
dolències inventades?
La
Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària
va alertar dels riscos que la indústria farmacèutica
s'inventi noves malalties. El doctor Pablo Alonso, metge
de família en el Centre Cochrane Iberoamericà,
va assenyalar que les companyies farmacèutiques promocionen
i patrocinen malalties dirigides als consumidors i als professionals
sanitaris. Alonso afirma que el que s'assoleix és
crear la falsa expectativa d'una salut perfecta sense
esforços i permanent i s'acaba per veure com
malalties situacions pròpies de la vida.
Així,
a l'estar trist en un moment determinat ja se li diu depressió;
al cansament, fatiga crònica; a la mandra d'anar
a treballar, síndrome postvacacional; i el queés
tímid en realitat pateix inhibició social,
segons denúncia aquest grup d'experts.
Medicaments
i patologies
El
científic Jörg Blench, autor del llibre 'Els
inventors de malalties. Com ens converteixen en pacients',
va decidir treure a la llum a aquests inventors de malalties:
companyies farmacèutiques i grups de metges el negoci
dels quals és vendre malalties. Per a cada
pastilla, ells inventen una dolència, segons Blench.
De la mateixa opinió és Ray Moynihan, científic
australià, qui va reiterar la necessitat de desfer
els llaços econòmics que hi ha entre les companyies
farmacèutiques i els metges.