Per començar.

Què és el BULLYING?
La paraula bullying és un terme de recent aparició si bé el que representa té els seus inicis més enllà. Qui no ha vist a l'escola quan era petit aquell nen o nena que era la burla de la resta de companys? Fins i tot nosaltres mateixos podíem haver estat aquest alumne assetjat. Per què hi ha alumnes que assetgen? Són comportaments apresos o hi ha quelcom més?. Donades unes altres circumstàncies, podria el nen assetjat ser l'assetjador en un altre entorn? Potser és una resposta "d'instint animal" per sobre d'una resposta "humana" on conflueix senzillament el poder d'uns pel damunt dels altres. Aleshores hem perdut els papers ja que l'escola té una funció socialitzadora que no respon a les necessitats reals de la societat i, d'altra banda, la delegació de les funcions que corresponen als pares, pel que fa a l'educació, a terceres persones (escola, casals...)
La paraula bullying és anglesa. Prové de la paraula bully ("matón", fanfarró). Va ser Dan Olweus (norueg) el primer que va estudiar a Europa aquest tipus d'assetjament escolar. Es produia quan un alumne era sotmès de manera repetitiva i durant un temps a accions negatives per part d'un o varis dels seus companys. La "victimització entre iguals és una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza l'alumne o l'alumnna contra un altre que tria com a víctima dels atacs repetitius. Aquesta acció negativa e intencionada situa a les víctimes en situacions de les que difícilment poden sortir-se'n pels seus propis mitjans"
Bàsicament, per a que es pugui parlar de bullying s'han de donar tres premisses: intencionalitat per part de l'agressor, conducta violenta reiterada (física i/o psicològica), i indefensió de la víctima.
Els nois intervenen més en casos de bullying perquè sembla que està relacionat amb la força i el poder dins d'un grup o a la classe. En canvi, amb les noies el que més es produeix és el maltractament psicològic que és més difícil de detectar.
Les edats on més casos es donen se situen entre els 13 i els 15 anys. Això no vol dir que fora d'aquestes edats no hagi bullying: a Primària ja es comencen a donar els primers casos.
Malgrat les informacions sobre bullying en els mitjans de comunicació, hem de mantenir la calma i analitzar si realment és bullying el que els nostres fills pateixen. Tenir una bona informació és quelcom important i es podrà solucionar, segurament, abans el problema de relació amb els companys.
Hi ha un tipus de bullying que no se'n parla i és el que es produeix d'alumnes a professor.