Notícies
sobre drogues
RECULL
D'ALGUNES NOTÍCIES.
El
consum de cocaïna augmenta fins a un 30% en
els Nadals.
DAVID
FERNÁNDEZ. 19.12.2006 - 00:53h
Les
xifres de la cocaïna a Espanya.
° Ara és més fàcil d'aconseguir
i molt més barata. Una ratlla costa ja tres
euros, el mateix que prendre dos cafès.
° Tres de cada quatre consumidors habituals
tenen menys de 35 anys.
° Aquest Nadal, els narcotraficants saben que
no només és temps de pau, fraternitat
i bons propòsits, també de negoci
i de fer caixa. El consum de cocaïna creixerà
durant aquestes dates fins a un 30%, segons estimacions
de l'Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies.
"La cocaïna sempre està present
molt més en períodes d'oci, com caps
de setmana, vacances i Nadal", explica Ignacio
Calderón, director de la Fundació
d'Ajuda contra la Drogoaddicció (FAD).
"Aquest estupefaent és sinònim
mal entès de diversió. Es consumeix
per a divertir-se. Va unida als moments d'oci",
assenyalen també en el Pla Nacional sobre
Drogues. "Les nostres operacions creixen aquestes
dates, els 'narcos' estan més actius",
afirmen fonts de la Guàrdia Civil.
El que està clar és que els joves
són el millor client. En l'últim mes
han esnifat ratlles de cocaïna 480.000 espanyols;
és a dir, la consumeixen habitualment. Tres
de cada quatre (350.000) tenen entre 15 i 34 anys,
segons dades del Ministeri de Sanitat, fets públics
la setmana passada. Són el doble que en 1997
Més fàcil
i barata.
Tres són els motius pels quals el consum
de 'pols blanca' s'ha duplicat en la joventut espanyola:
ha disminuït la seva percepció de risc,
és fàcil d'aconseguir i, sobretot,
és més barata. I és que la
cocaïna fa molt temps que ha deixat de ser
una droga de rics.
El preu del gram (amb una puresa del 54%) costa
ara de mitjana en el carrer 60,66 euros, segons
dades del Ministeri de l'Interior. De cada gram,
poden sortir entre 20 i 24 ratlles, pel que una
ratlla costa uns tres euros; és a dir, el
mateix que prendre dos cafès. A l'abast de
qualsevol adolescent amb la seva paga setmanal.
El més preocupant per a Calderón,
de la FAD, és que s'està produint
una "banalització del risc. La joventut
ha perdut el respecte a aquesta droga", assenyala.
Paranoies i infarts.
Sanitat vol alertar una vegada més del risc
per a la salut que suposa l'assassí silenciós
que és la cocaïna. Un 65% dels consumidors
habituals sofreix paranoies i malalties cardiovasculars.
A més, aquest estupefaent multiplica per
24 el risc d'infart. L'any passat va provocar 12.300
ingressos hospitalaris, el doble que fa deu anys.
Marihuana
la més consumida
És la droga il·legal més consumida.
L'ha provat el 27% de la població.
El gram de marihuana costa avui tres euros. L'any
passat, la Policia va decomissar a Espanya 646.742
quilos.
Drogues sintètiques encara minoritàries
El seu consum segueix sent minoritari, segons Sanitat.
Són clients habituals el 0,6% de la població
entre 15 i 64 anys. Una pastilla d'èxtasi
costa nou euros. Espanya es va confiscar en 2005
de prop de 450.000 unitats.
Heroïna, 1% de la
població
La consumeix menys del 1% de la població.
Avui dia hi ha 90.000 heroïnòmans tractats
amb metadona. El quilo costa en el mercat 37.139
euros. En 2005 es van decomissar 149 quilos i aquest
any ja van 443 quilos.
Les xifres de la cocaïna a Espanya
 |
El
7% dels espanyols ja l'ha provat |
|
1,5
milions d'europeus prenen cocaïna tots
els mesos. Espanya, juntament amb el Regne Unit,
és un dels països de la UE on més
coca es consumeix. |
|
El
3r. lloc ocupa Espanya en la llista mundial
de cocaïna decomissada, només per
darrere de Colòmbia (el primer productor
del planeta) i EE UU (el principal consumidor).
5 de cada 10 màfies que operen a Espanya
(Policia i Guàrdia Civil han detectat
867 en els dos últims anys) obtenen gran
part dels seus il·lícits ingressos
del tràfic de drogues. |
|
El
7% d'espanyols de 15 a 64 anys han provat la
coca alguna vegada; és a dir, gairebé
2,2 milions de persones. Aquest percentatge
és el doble que en 1997 |
|
15
anys és l'edat mitja d'inici de consum.
|
|
464
milions de papelines van ser decomissades l'any
passat per la Policia a Espanya, xifra rècord,
el que suposa més de 50.000 quilos. |
|
60%
de tota la cocaïna confiscada a Europa
l'any passat es localitzada en el nostre país.
238 operacions contra el tràfic de coca
va realitzar la Policia espanyola el 2005 (estan
comptabilitzades aquelles en les quals es va
confiscar més de cinc quilos). |
|
6.022
milions d'euros és el valor econòmic
de tota la cocaïna confiscada a Espanya
en 2005 |
|
16.299
detinguts en 2005 per tràfic de drogues
a Espanya |
|
Les
Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat van
denunciar a altres 173.096 persones per consum
o tinença d'estupefaents. Els detinguts
per narcotràfic suposen el 6,4% de tots
els detinguts.
480.000 espanyols de 15 a 64 anys (el 1,6%)
l'han pres en l'últim mes; és
a dir, són consumidors habituals. |
| |
|
| |
Font:
http://www.20minutos.es/notícia/183438/0/consum0/cocaina/aumenta/ |
| |
|
22.-
El consum abundant d'alcohol pot produir càncer
i altres 60 malalties diferents
(19.10.06)
MADRID,
19 (EUROPAPRESS)
Un estudi elaborat per l'Institut per a l'Estudi
de l'Alcohol de Regne Unit ha revelat que la ingesta
abusiva d'alcohol és causa de fins a 60 malalties
i dolències com és el cas de càncers,
malalties cardiovasculars, pulmonars i gastrointestinals,
així com danys prenatals en el cas del consum
en dones embarassades.
Aquest estudi denominat
'L'alcohol a Europa: Una perspectiva de salut pública'
assegura que el consum de begudes alcohòliques
produeix nombroses malalties diferents, incloent
canvis de comportament i trastorns mentals.
Així mateix, el doctor de la Unitat d'Alcohologia
de l'Hospital Clínic de Barcelona,Dr. Antoni
Gual, va indicar que el major problema "d'aquesta
droga" és el contingut alcohòlic
de les begudes i no de la seva graduació,
creença generalitzada.
En aquest sentit, el doctor Gual va assenyalar que
la dosi d'alcohol que una persona ingereixi, l'edat
d'inici de consum i la predisposició genètica
són els factors que més influïxen
perquè una persona desenvolupi alcoholisme.
Per això, aquest expert va recordar que com
més jove és la persona quan comença
a beure, major perill corre i majors seran les conseqüències
en el seu organisme.
Segons revela aquest estudi europeu, l'edat mitja
d'inici de consum de begudes alcohòliques
se situa en els 12,5 anys i la primera 'borratxera'
en els 14 anys. També subratlla que la quantitat
d'alcohol consumida en una sola ocasió pels
adolescents de 15-16 anys supera els 60 g.
Aquest estudi xifra en 95.000 morts a l'any en la
Unió Europea les causades per l'alcohol.
En el cas d'Espanya, són 3 milions les persones
que pateixen problemes derivats de la beguda.
NÚRIA
FERRAGUT CASAS 20 MINUTS
21.-Els joves
saben que consumir cannabis per diversió
o per sentir noves sensacions té les seves
conseqüències.
(19.10.06)
Els
joves admeten que els porros afecten als seus estudis
i el seu ànim.
Els
produeixen una pèrdua de memòria,
depressió i sota rendiment escolar.Un 36,7%
dels adolescents han provat aquesta droga. Les noies
més que els nois. S'inicien als 13 anys.
No obstant això, encara no veuen aquesta
droga com un risc per a la seva salut. Per primera
vegada una enquesta, elaborada per Fundació
Viure i Conviure i l'Agència de Salut Pública,
revela que els adolescents admeten pèrdua
de memòria, depressió i dificultats
per estudiar per fumar porros. Entre els preguntats,un
total de 2.046 escolars barcelonins d'entre 14 i
16 anys, un 36,7% reconeix haver consumit cannabis
alguna vegada i un 10,7% ho fa de forma habitual.
Un 22,3% dels estudiants que han consumit aquesta
droga afirma haver patit pèrdues de memòria,
un 19,2% s'ha sentit més trist o deprimit
i un 16,5% ha tingut dificultats per concentrar-se
en l'estudi.
Més
noies i més joves. L'enquesta
també mostra que les noies ja superen als
nois en consum de porros. Encara que, segons l'expert
de la Salut Pública, Manel Nebot, la "diferència
no és molt important" és superior
a l'enquesta de l'any passat, on les adolescents
gairebé igualaven als nois. Un 37,2% de les
joves ha provat alguna vegada el cannabis i un 11%
ho fa de forma habitual, enfront d'un 36,5% i un
0,3%, respectivament, dels joves. Nebot va explicar
que una de les causes d'aquest augment és
que a aquesta edat, les adolescents van habitualment
amb nois majors que poden tenir "un major hàbit
de consum". Per altra banda, l'edat mitja d'inici
experimental d'aquesta droga també ha baixat
fins als 13,5 anys d'edat, Nebot va subratllar que
aquesta mitjana "només es refereix al
grup d'edat estudiat" i que segurament, si
es comparés amb la resta, pujaria.
Consumeixen
en el carrer. Un
60,3% va declarar consumir cannabis en espais públics,
encara a risc de ser multat amb un mínim
de 300 euros, ja que fumar en el carrer està
prohibit. Un 16% ho fa a casa d'un amic i un 6,2
d'excursió. La majoria dels dolescentes,
un 88%, s'inicia per curiositat i un 93% dels nois
consumeix una substància proporcionada per
un amic i que no paguen.
20.-El
consum de cocaïna entre els joves catalans
s'ha quadruplicat en l'última dècada
(15.02.06)
BARCELONA,
15 (EUROPAPRESS) El
consum de cocaïna entre els joves catalans
s'ha quadruplicat durant l'última dècada
a Catalunya, segons l'Enquesta Escolar 2004, elaborada
per la Conselleria de Salut de la Generalitat. L'estudi
també destaca que un 8,7% de joves d'entre
14 i 18 anys ha provat la cocaïna alguna vegada.
Durant
la presentació d'una campanya per a frenar
el consum de drogues en els locals nocturns, el
director de Salut Pública de la Generalitat,
Antoni Plasència,
va alertar avui del consum "emergent"
de la cocaïna entre la joventut, que ha registrat
un creixement sostingut en els últims anys
que es podria haver estabilitzat". En
l'actualitat, la cocaïna "és la
quarta droga més demandada entre els joves
després de l'alcohol, el tabac i el 'cannabis',
va ressaltar el director de l'Òrgan Tècnic
de Drogodependència la Conselleria de Salut,
Joan Colom. "LA
REINA DE LA NIT". Colom
va assenyalar que "el consum de cocaïna
entre els joves en l'últim any és
més del doble, amb un 6,7%, que en el conjunt
de la població --que suposa el 3%--",
i, segons alguns estudis qualitatius, "la cocaïna
és la substància més benvolguda
en el context festiu, d'alguna forma és la
reina de la nit". Quant
al consum habitual, un 3,4% dels joves de 14 a 18
anys ha consumit cocaïna en l'últim
mes, enfront del 0,8% que ho havia fet en 1994 i
un 6,8% en l'últim any, a diferència
del 1,4% de 1994. Després
d'una enquesta a població de 15 a 29 anys,
es constata que el consum habitual de cocaïna
afecta al 1,5% d'aquestes persones i que han provat
aquesta droga alguna vegada el 10,3%. La
majoria d'addictes a la cocaïna, solen barrejar
aquesta substància amb el consum d'alcohol
i tabac. El 98% dels consumidors de cocaïna
la prenen amb begudes alcohòliques, mentre
que el 82% són addictes al tabac. Pel
que es refereix al consum experimental del *cannabis,
un 2,4% van provar aquesta substància fa
una dècada i un 8,7% en 2004. Colom va subratllar
que el perfil del consumidor d'aquesta droga és
"variat", encara que preval entre els
nois. LES
NOIES CONSUMEIXEN QUAN SÓN CONVIDADES.
Segons
Colom, les noies solen consumir cocaïna "quan
són convidades". El preu de la substància,
que se situa en els 60 euros un gram, és
més dissuasori per al sexe femení.
En qualsevol cas, sovint es percep cert "ocultisme"
entre els consumidors que prenen aquesta droga "abans
d'entrar en la discoteca", va afegir. Colom
també va indicar que el consum és
"discontinu", encara que "a partir
dels 25 anys disminuïx segurament per l'augment
de responsabilitats socials" que assumeix aquesta
població en aquesta determinada edat.
Les
menors que fumen porros superen als nois Andrés
del Castell. 10.11.2005. 20minutos.El
consum entre les noies de 14 anys s'ha triplicat.
Una prova pilot en 40 col·legis vol conscienciar-los
del perill. Un de cada tres fuma. Fumar
porros ja no és cosa d'homes. A Barcelona
ja hi ha més noies que nois menors de 18
anys que fumen haixix o marihuana, segons va explicar
ahir Manel Nebot, responsable de Serveis d'Avaluació
i Mètodes d'Intervenció de l'Agència
de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Les
estudiantes s'inicien cada vegada més joves
en el consum. Des de 1996 s'ha triplicat el nombre
de noies de 14 anys que consumeixen porros i, el
que és més preocupant, ni elles ni
ells són conscients de les conseqüències
que poden tenir en el futur i no relacionen el seu
menor rendiment en els estudis al consum de la droga.
Campaña
en les escoles.
L'Ajuntament
està realitzant una prova pilot entre 2.500
estudiants d'entre 14 i 16 anys de 40 col·legis
públics i privats de Barcelona, per a conscienciar-los
de les conseqüències negatives de fumar
porros i ensenyar-los a saber dir no quan un company
o un amic l'hi oferix. El
projecte que té com lema "Per què
petes?" està finançat per Caixa
de Catalunya i s'estendrà el pròxim
any a tota Catalunya. «Hem de plantar cara
a la percepció d'innocuïtat que té
el consum de cannabis», va dir ahir la presidenta
de l'ASBP, Imma Mayol. La campanya també
va dirigida a professors i pares perquè «aprenguin
a parlar del tema amb els seus fills i no s'angoixin».
Els
porros s'han socialitzat entre els joves. Fumar-se
un es considera una mica normal. Dos de cada cinc
joves de 16 anys reconeix haver-se fumat alguna
vegada mentre que un de cada tres consumeix habitualment.
Menys
perillós que l'alcohol.
Els
joves no perceben el risc que corren al consumir
habitualment cannabis. Taquicàrdies, hipertensió
i dificultats respiratòries són algunes
de les malalties que poden desenvolupar en el futur.
La falta de conscienciació els ha dut, segons
un estudi realitzat en tota Espanya, a considerar
el consum de tabac o alcohol com drogues més
perilloses que el cannabis. Un 12,5% dels joves
pensa que consumir cannabis té més
avantatges que inconvenients.
19.-Molts
joves volen deixar el cànnabis.
Per
: Metro (04.10.05)
Cada
cop hi ha menys morts per sobredosi mentre que cada
vegada són més els joves que són
addictes al cannabis i demanen tractament. Aquestes
són algunes de les conclusions de l’informe
de l’Agència de Salut Pública
de 2004, que indica que creixen els tractaments
antitabac i per vèncer els tranquil·litzants
i fàrmacs per dormir.
Gairebé 3.000 persones van començar
el procès per desenganxar-s’hi.
També
creix el consum d’èxtasi, cocaïna
i amfetamines, tot i que el rei és el cannabis.
Gairebé tots els joves que comencen un tractament
per superar l’addicció a les cannabàcies
ho fan imposats per la Guàrdia Urbana, després
de rebre una sanció. A més, s’ha
registrat una dotzena de morts per sobredosi menys.
Metro
18.-
Els joves s'inicien en la droga als 14 i elles ho
deixen abans.(23.06.05)
Els
nois tendeixen a l'esquizofrènia i les noies
a la depressió. Cànnabis i coca són
les drogues més comunes i es comencen a consumir
cada cop més aviat
J. ALBARRÁN BUGIÉ (20MINUTOS)
L'edat
d'iniciació a les drogues entre els adolescents
catalans, tant els nois com les noies, es troba
actualment entre els 14 i els 16 anys, segons va
explicar ahir Oriol Esculies, responsable d'Avaluació
de ProjecteHome. Elles, però, les consumeixen
durant menys temps perquè s'adonen abans(als
17,6 anys de mitjana) que tenen un problema i demanen
ajuda.Els nois ho fan als 19,5 anys. Cada any que
passa són més les noies que demanen
ajuda per deixar la droga. Per sobre dels 23 anys,
les dones són només el 13,2%de les
persones que demanen suport per deixar-ho, però,
per sota d'aquesta edat, les noies representenel30,4%,
segons ha pogut comprovar Projecte Home en els darrers
quatre anys l'atenció a addictes a la droga
i de fer tasques de prevenció a Catalunya.
Aquesta no és l'única diferència
entre sexes detectada. Les noies que prenen drogues
són més propenses a patir depressió
i alteracions de l'alimentació (bulímia
i anorèxia),mentre que els nois tendeixen
a tenir esquizofrènia i trastorns antisocials.
Un 36% dels joves atesos per l'organització
patien problemes psiquiàtrics greus. Les
drogues més consumides entre els joves i
adolescents d'entre 13 i 23 anys són la cocaïna
(45,1%dels qui demanen ajut) i el cànnabis
(37,25%).
Lili:
"Als 12 vaig entrar a la droga" Als 16
anys, la jove barcelonina Lili ha tingut temps d'enganxar-se
i desenganxar-se de l'alcohol, el cannabis i la
cocaïna. "Vaig començar a consumir
als 12 perquè anava amb gent més gran
que jo", va explicar ahir.Als 15, la família
se'n va adonar i avui Lili diu que
"costa molt reconèixer que tens un problema".
Eloy, de 22 anys, va començar a fumar porros
als 15 per "problemes de sociabilitat a l'escola"
i va acabar robant per comprar droga. Projecte Home
reclama més ajut de les administracions.
17.
Els espanyols recolzen provar les drogues.(15.06.05).
Cada
cop més, el consum de drogues és una
pràctica assumida com a quotidiana en la
societat actual. De fet, un 20% de la població
considera i defensa que s'han de provar, segons
va manifestar Ignacio Calderón, director
de la Fundació Ajuda contra la Drogoadicció
(FAD). Calderón va explicar que les dades
obtingudes per la FAD, a través d'un estudi
sobre la percepció social del problema de
les drogues a l'any 2002, existeix una teoría
de rebuig, però que a la pràctica
s'ha normalitzat la visió del narcòtics
i els consums es veuen com a lògics. Segons
aquesta anàlisi, un 59,2 per c ent dels consumidors
ho fan per diversió, un 48,2, per curiositat
i un 46.6 diu fer-lo per moda i per la pressió
dels amics. A més, un 37.9 confessa que consumeix
drogues per el gust al que està prohibit.
16.-
EL ADN puede determinar la adicción a las
drogas.(14.06.05)
Los genes reguladores
del ritmo biológico
o de los ritmos circadianos, que son las variaciones
cíclicas que se producen en el cuerpo, pueden
desempeñar
un papel central en la adicción a las drogas.Según
un artículo que publica hoy la revista PNAS,
y que recoge la investigación de varios departamentos
médicos y científicos de los EE UU,
estos genes son clave en el sistemacerebralderecompensa
o de gratificación, y su ausencia puede determinar
conductasdeadicción adrogas como la cocaína.
Para su experimento, los investigadores utilizaron
ratones a los que les faltaban esos genes. Estos
roedores eran hiperactivos, en comparación
con
aquéllos que tenían controlado su
ritmo biológico, y mostraban más hiperactividadtras
la administración de cocaína. Además,
a esos roedores les resultaba más gratificante
la droga.
15.-
Revés judicial als controls antidroga.
(17.01.05).
L’Audiència de BCN exculpa
un conductor que va ser enxampat després
de consumir drogues.
A la consellera d’Interior de la Generalitat,
Montserrat Tura, se li complica l’aplicació
de la seva màxima “retirar de les carreteres
els automobilistes que representin un perill”,
i és que una sentència de l’Audiència
de Barcelona dóna la raó a un conductor
que ha estat absolt, malgrat haver-se demostrat
que havia consumit dos tipus diferents de substàncies
estupefaents, d’un delicte contra la seguretat
del trànsit.
Contràriament al consum d’alcohol (que
es detecta a la sang) el descobriment del consum
de droga només es pot dur a terme analitzant
la saliva o l’orina de l’acusat. En aquest
cas, es va demostrar que en el moment de ser detingut,
el conductor havia consumit droga. Però no
existeix cap informe mèdic ni legislació
que permeti confirmar al cent per cent que ingerir
segons quin tipus de psicotròpics o estupefaents
–derivats de la morfina– incideixi i de
quina forma sobre el comportament al volant.
Cal
cometre imprudències.
La legislació és clara i qualifica
de delicte conduir un vehicle sota l’efecte
de les drogues, i més si es demostra una
conducta temerària com l’excés
de velocitat, que es pot saldar amb penes de sis
anys de presó. No obstant, també existeixen
nombrosos buits legals que dificulten la condemna
dels conductors temeraris.
Així,
encara manca establir una taula que identifiqui
la gravetat de la infracció, on es detalli
el tipus de droga més reactiva i els índexs
de consum d’estupefaents relacionats amb la
perillositat, i que permeti la inhabilitació
dels automobilistes.
Canviar
la llei.
La
consellera Tura ja ha anunciat que farà diverses
propostes al Govern de l’Estat per tal de modificar
el Codi Penal, on malgrat que es castiga el consum
de drogues no s’estableix l’aplicació
de la sanció.
14.-
Dos de cada tres nois fumen porros per “provar”.
(17.01.05)
Salut. El consum de drogues toves
entre els joves comença cada vegada a edats
més primerenques. El 66% dels nois que viuen
a Barcelona i el 60% de les noies es declaren fumadors
experimentals de cànnabis, segons un estudi
realitzat per l’Agència de Salut Pública
de la ciutat.L’informe
estima que durant l’any passat un 14,7% dels
escolars entre 13 i 16 anys havien fumat alguna
vegada un porro davant del 14% de les alumnes de
la mateixa edat. En aquest sentit, la proporció
ha pujat un 10% en l’última dècada.
A més, a mesura que creixen augmenta el nombre
de joves que fumen: ho fan el 43,4% dels nois de
16 anys i el 42,3% de les noies.La
tendència entre els adolescents a tastar
les drogues està íntimament relacionada
amb variables socials, demogràfiques i econòmiques.
A part, aquells que ja fumen o beuen alcohol “de
forma regular els caps de setmana” són
més propensos a voler experimentar amb noves
substàncies.Fumar
per imitació.
Les famílies sovint relacionen les amistats
dels seus fills amb les actituds que aquests adopten
en moments determinats. Certament, l’estudi
manifesta que “tenir amics que consumeixen
drogues legals o il·legals i tenir un comportament
agressiu” afavoreix la curiositat per voler
fumar porros.Fins
i tot, es considera que anar a l’escola pública,
treure males notes, tenir un baix rendiment o viure
en una família monoparental pot ser un factor
de risc.Els
experts en drogodependència associen l’augment
del consum entre els més joves amb el fet
que “perceben el cànnabis com una droga
innòcua”. Per posar fre al creixement
dels addictes, demanen que no es vinculi fumar porros
amb actituds transgressives, ja que això
revaloritza la figura del consumidor.13.-
El consum de cocaïna en els espanyols d'entre
14 i 18 anys s'ha quadruplicat en els últims
deu anys, segons una àmplia enquesta publicada
aquest dijous pel ministeri de Sanitat.
(02.12.04)A
diferència d'altres països europeus
"on la segona droga il·legal més
consumida és l'èxtasi", a Espanya
aquest lloc l'ocupa la cocaïna, sempre darrere
del cánnabis, el consum de la qual es va
doblar en el mateix període, indica l'informe
del ministeri. En 2004, el 6,8% dels 25.500 adolescents
interrogats, havien pres cocaïna en els últims
12 mesos, enfront del 1,7% que va declarar haver-lo
fet en 1994. Per el cánnabis, les xifres
han passat del 18% al 36% en 2004. El
document assenyala també el descens en el
consum de l'heroïna. Les últimes dades
disponibles, de 2003, indicaven una taxa de consum
del 0,1% de la població d'entre 15 i 64 anys.
Les
drogues (legals) més consumides pels joves
espanyols continuen sent l'alcohol i el tabac, la
iniciació de les quals es dóna als
13 i 14 anys, respectivament.12.
Més droga entre els joves.
(26.11.04)El
41% l'ha provat. El 27,8%
dels espanyols entre 15 i 64 anys reconeix haver
consumit algun tipus de droga almenys un cop a la
seva vida, segons un informe anual de l'Observatori
Europeu de la Droga. En el cas dels estudiants entre
14 i 18 anys, el percentatge s'eleva al 41%. El
cannabis és la substància ilegal més
consumida en l'estat espanyol (24,5 dels enquestats).Els
joves multipliquen per 4 el consum de cocaïna
en 10 anys.11.-
Els adictes a la cocaïna pateixen psicosis.
(18.11.04)Què
és la psicosis? Alteracions de l'aparell
psíquic que involucre un sever trastorn del
judici de realitat.Un
60% de les persones que consumeixen cocaïna
més de tres o quatre anys tenen algun moment
un episodi de psicosis, un dos per cent dels quals
pot presentar quadres molt greus, segons una trobada
organitzada per la "Sociedad española
de Toxicomanias. A Espanya es calcula que existeixen
dos mil cocainòmans per cada milió
d'habitants.
10.-
Es tripliquen les detencions de menors maltractadors.
(15.11.04)
Els
casos d'adolescents que peguen a les seves mares
i àvies s'han disparat aquest any. El consum
de drogues de disseny és la principal causa.
El creixent consum entre els menors de drogues de
disseny durant el cap de setmana, sumat als problemes
d'agressivitat i trastorns mentals associats al
seu ús, han disparat els casos d'adolescents
maltractadors en l'àmbit familiar.
Així ho va afirmar ahir el fiscal de menors
de Barcelona, José Antonio Márquez,
qui va confirmar que entre gener i setembre d'aquest
any els Mossos han detingut a Barcelona a 20 joves
per agressions a familiars, principalment mares
i àvies. En el mateix període de 2003
es va detenir a set menors per aquesta causa, pel
que l'augment d'aquests delictes arriba a el 186%.
Márquez també va explicar ahir que
cada setmana arriba un cas de maltractament protagonitzat
per un menor a la Fiscalia. Fa tres anys, aquests
delictes es detectaven i s'investigaven una vegada
cada quatre mesos.
Els episodis de violència contra el familiar
se solen donar entre el dissabte i el dimecres,
sota els efectes de la ingesta de pastilles i drogues
de disseny en les nits d'oci del cap de setmana.
Les agressions solen ser tan severes que la víctima
no té més remei que denunciar.
També
a Lleida.
Un jove de 14 anys de la Seu d Urgell
(Lleida) va ser detingut a principis de novembre
per presumptes maltractaments físics a la
seva àvia. El cas es va conèixer el
divendres. El detingut (posat a disposició
de la Fiscalia de Menors) podria haver-se dedicat
a la venda d'estupefaents a altres joves de la localitat
lleidatana.
9.-
Els joves de L’Eixample s'inicien més
en la droga.
(08.11.04).
Els
segons més precoços són els
adolescents de Sarrià. Sobretot cauen en
la droga moguts pel fracàs escolar i per
la falta d'expectatives
L’Eixample
(55 consultes) i Sarrià-Sant Gervasi (35)
són els districtes de Barcelona en els quals
s'ha detectat que els adolescents s'inicien més
en el consum de drogues, especialment, haixix. Així
ho reflecteix la memòria d'aquest any del
Servei d’Orientació sobre Drogues (SOD).
Destaca que allí on s'han desplaçat
els toxicòmans de Can Tunis, com Ciutat Vella
(10 casos) o Nou Barris (5), és on menys
casos s'han atès.
També
sobresurt que la majoria de les consultes d'ajuda
són de famílies estructurades. Un
62% dels adolescents viuen amb el seu pare i la
seva mare, enfront del 32% de fills de pares separats.
Rosa Suárez, responsable del SOD, apunta
que alguns dels factors de risc són la falta
de motivació en el col·legi, l'absentisme
o el fracàs escolar. «AL
principi els joves prefereixen viure el dia a dia
sense expectatives i la droga pot donar aquesta
gratificació, que després acaba sent
tràgica», recorda.
Les
consultes sobre droga que ha rebut el SOD provenen
principalment dels centres d'assistència
sociosanitarios (CAS), dels telèfons d'informació
i de les escoles. Precisament, s'està portant
a terme per segon any un pla preventiu en 13 centres
públics d'ensenyament i cinc concertats de
sis districtes (Sarrià-Sant Gervasi, L’Eixample,
Sant Andreu, Sant Martí, Les Corts i Gràcia).
8.-Un
de cada deu joves menor de 29 anys beu massa alcohol.
(21.10.04)
Metges de primària impulsen un pla de consells
breus perquè els pacients redueixin la beguda
o no n’abusin
Un de cada deu joves d’entre 15 i 29 anys beu
alcohol en excés i pot acabar tenint problemes
físics i psicològics en un futur.
En termes quantitatius, en els homes l’abús
s’estableix amb més de 28 cerveses o
14 cubates setmanals, mentre que en les dones és
de vuit cubates i el doble de cerveses.
El director de l’Òrgan Tècnic
de Drogodependències, Joan Colom, va indicar
que el fenomen va a l’alça entre els
joves, sobretot en les noies, mentre que es tendeix
a reduir en els adults. Un 5% dels catalans és
alcohòlic.
L’impacte
de l’alcohol aboca xifres dramàtiques.
És el tercer factor de risc de provocar malalties,
superat només per la hipertensió i
el tabac i, conseqüentment, de mort prematura.
L’excés d’alcohol ocasiona també
el 15% d’urgències hospitalàries
i entre el 30 i 50% dels morts en la carretera.
Un gran bebedor perd set dies de feina a l’any.
Consells
als bevedors:
La Conselleria de Salut té
en marxa el programa "Beu menys" per reduir
la prevalença de l’alcohol. Funciona
al 75% dels ambulatoris i consisteix en què
metges formats detectin i aconsellin els bevedors
de risc.
*Motivació. El pla fuig de “penalitzar
el pacient” i cerca motivar-los amb consells
breus, que acaben sent el doble d’efectius
que els de la teràpia antitabac.
*Xarrupar. S’aconsella prendre aigua abans
de l’alcohol o fer xarrupets en lloc de fer
glops llargs.
7.-Els
joves comencen a deixar el tabac pel porro.
(14.10.04)
El
consum de cannabis puja deu punts en una dècada
i gairebé s'ha igualat al del tabac entre
els adolescents
El
porro està guanyant terreny al tabac entre
els més joves fins el punt de gairebé
igualar-se el consum habitual. El director del *Òrgan
Tècnic de Drogodependències de la
Generalitat, Joan Colom, va advertir ahir que entre
els adolescents de 14 a 18 anys la marihuana inhalada
juga ara el mateix "rol transgressor"
que van suposar els cigarrets fa 20 o 30 anys.
El
canvi d'hàbits es veu afavorit perquè
el col·lectiu "cada vegada té
menys percepció de risc".
Les
últimes dades indiquen que el consum de la
marihuana augmenta entre els joves de menys de 30
anys, mentre que disminueixen el tabac i l'alcohol.
A pesar que les noies s'inicien en el porro a la
mateixa edat, aviat imposen una conducta "protectora"
i limiten el consum al seu company, va matisar Colom.
Sis
canons | Una enquesta entre escolars de 14 a 18
anys revela que un de cada quatre havia fumat un
porro en l'últim mes, quan a mitjan els 90
aquesta assiduïtat només la tenien el
17%. La majoria dels consumidors assegura fumar
entre un i nou dies al mes una mitjana de 2,6 porros
diaris, mentre que un 20% inhala gairebé
diàriament i arriba a sis canons de terme
mitjà .
La
marihuana provoca problemes de concentració,
de memòria o aprenentatge, encara que Colom
va indicar que "només un grup reduït"
tindrà en el futur un consum compulsiu
6.-España
se sitúa a la cabeza de Europa en el consumo
de drogas.
(14.09.04).
Antena 3 TV -
Preocupantes son los datos que se han conocido sobre
el consumo de drogas. Nuestro país está
a la cabeza en Europa. Aquí es donde más
se toma cocaína y somos el tercer país
en la lista del cannabis, después de Dinamarca
y el Reino Unido.
AMPLIACIÓ:
Espanya,
al capdavant en el consum de cocaïna.
Espanya és el pais de l'Unió Europea
amb major proporció de consumidors de cocaïna.
Aquestes paraules van ser dites ahir (14.09.04)
per la concellera de Sanitat, Elena Salgado, En
el Congrés per explicar la seva politica
de drogodependències.
La ministra oferí més dades. Una d'elles
relacionada amb el consum jovenil i, especialment,
sobre el consum de cocaïna i el cannabis, la
droga il.legal més consumida al país.
Però a més d'aquestes drogues, Elena
Salgado també parlà d'altres substàncies.
Segons informà, un 27% de joves, entre 14
i 18 anys, s'emborraxt en l'últim mes, el
que suposa un percentatge del 31,8% major que fa
deu anys.
Així mateix també digué l'aparició
de noves substàncies additives i el registre
de problemes relacionats amb el consum d¡èxtasis
líquid i ketamina.. La ministra va reconèixer
que els responsables en el terreny de les drogodependències
estan perdent terreny. Salgado anuncià la
prioritat del Govern en el nou Pla Nacional Sobre
Drogues serà prevenir i tractar el consum
des de les edats més primarenques.
La
consellera de Sanitat també va parlar dels
usus terapèutics del cannabis. Salgado digué
que el seu departament està disposat a considerar
la possibilitat de dispensar cannabis, només
per un ús terapèutic, a aquells malalts
terminals que ho necessitin si els assajos que ara
s'estàn portant a terme demostren cinetíficament
que aquesta droga té efectes beneficiosos
en algunes dolències. Tot i així,
Salgado puntualitzà que en tot cas es deu
distingir clarament entre els usos terapèutics
d'alguns derivats del cannabis, i la utilització
d'aquests per a crear una corrent d'opinió
favorable al consum recreatiu d'aquesta substància
5.-
L'éxtasi ataca a la memòria verbal
i el càlcul
(22.06.04)
Un
equip d'investigadors de la Facultat Edge Hill d'
Ormskirk, al Regne Unit, han realitzat un treball
que es publica en l'últim número de
Human Psychopharmacology i les conclusions de les
quals es centren en el dany produït pel consum
d'éxtasis en la memòria verbal de
forma específica, i en la funció executiva
general.
4.-
L'edat d'inici en el consum de l'heroïna baixa
fins els 19 anys.
(22.06.04).
Els
joves comencen amb el cannabis i l'alcohol i acaben
amb la cocaïna, que cada cop es consumeix més,
segons un informe.
Cada
cop comencen més aviat (entre el 19 i 21
anys) segons un informe fet públic ahir per
Proyecto Hombre. A més:
*
Homes d'uns 30 anys, solters, residents en grans
ciutats i amb domicili propi és el perfil
del 89% de cocainòmans.
*
21 anys és l'edat d'inici del consum de droga
per via nasal. aquests usuaris consumeixen habitualment
alcohol (69%), cannabis (72%) i fàrmacs,
ja que el 47% pateix depresions severes i el31%
han intentat sucidar-se.
*
1280 euros és la mitjana que es gasta cada
més el 68% dels consumidors de cocaïna.
*
Els homes gasten més en drogues (1280 euros)
que les dones (834) i registren major dependència
que ells.
*
Els cocainòmans acudeixen a tractament per
primera vegada després de 7 anys de consum
d'aquesta droga, 12 d'alcohol i més de 6
per cannabis. Els heroïnòmans demanen
ajut després de 3 anys.
*
El 15% dels joves que van començar amb pastilles
han passat després a la cocaïna.
*
33 anys és l'edat mitja dels heroïnòmans
que atén Proyecto Hombre. S'inicien en aquesta
droga al voltant dels 19 anys.
*
El 12% de cocaïnòmans han estat comdemnats
ja per algun delicte, principalment de trànsit
(38%), possesió de drogues (18%) i delictes
violents (!!%).
*
El 52% dels presos espanyols ho són per la
seva addicció a l'heroïna.
3.-
Droga a una embarassada i li realitza una cesàrea
per robar-li el nadó.
(7.06.04)
Bogotà.
Una dona colombiana va drogar
a una embarassada de vuit mesos. La trasladà
a un descampat i l'operà per extreure-li
el nadó i robar-lo. Encara que la dona fou
donada per morta, se les va ingeniar per arribar
a un hospital pròxim i denunciar els fets.
Poc després, la policia va detenir a la segrestadora.
Això va passar en el municipi de Girardot,
en el centre de Bogotà. Sembla que la convidà
a prendre un refresc i que va aprofitar aquest moment
per a introduïr algun somnífer o droga.
Segons fonts de l'hospital, el tall estava "ben
fet" pel que se sospita que tenia coneixements
de cirurgia o era més d'una persona.
2.-
El govern britànic alerta de l'ús
d'una droga per agredir turistes.
(27.05.04)
L'informe
del Foreign Office adverteix per primer cop de l'ús
de GHB, substància perillosa barrejada amb
alcohol.
El
Foreign & Commonwealth Office britànic
ha inclòs per primera vegada en el seu informe
policial adreçat als turistes que visiten
Barcelona per vacances un avís perquè
estiguin previnguts de l'ús de drogues com
el GHB (gamma hidroxibutirat), un líquid
transparent que es distribueix en pots de vidre
de tapa negra que combinat amb l'alcohol pot arribar
a provocar un etat de comao fin i tot, la mort..
És un anestèsic que es comercialitza
sota el nom de Xyrem i s'utilitza per deixar l'alchool
entre d'altres propietats. Provoca somnolència,
marejos, nàusees, vòmits. Barrejat
amb alcohol, triga pots minuts a fer efecte. Si
el consumidor entra en coma, està d'una a
tres hores en observació fins a recuperar
la consciència.
Aquesta
substància també és coneguda
vulgarment com a "droga de festa" o "droga
per a la violació en cites".
El
Govern britànic reconeix que la incidència
de violació i l'assalt sexual és estadísticament
"baixa", però, seguint els consells
de les autoritats espanyoles, han decidit prevenir
als turistes.
1.-
L' atenció a joves amb problemes mentals
per fumar porros es dispara.(17.05.04).
Els
tractaments a nois i noies als ambulatoris i hospitals
han pujat fins un 30% en el darrer any a Barcelona.
"Què
està passant? ".
Aquesta és la pregunta
que molts pares s'estan fent després de veure
que els seus fills han baixat el rendiment escolar
o es mostren especialment irritats. Segons l'Agència
de la Salut Pública de Barcelona, un 48%
dels adolescents que consumeixen habitualment cànnabis
pateixen problemes físics o mentals. Un de
cada tres joves que acaba l'escola ha provat els
porros i això s'ha traduït, en l'últim
any, en un increment de fins el 30% de les demandes
de tractament psiquiàtric a hospitals i centres
d'atenció primària de la ciutat. "Tenim
cada cop més consultes", explica Marta
Torrents, cap de la secció de toxicomanies
de l'Hospital del Mar i "una molt baixa consciència"
entre els joves sobre els efectes secundaris dels
porros. "El cannabis està de moda, forma
part de la cultura adolescent", es lamenta
el doctor Josep Toro, cap de la unitat de psiquiatria
infantojuvenil de l'Hospital Clínic.
El
061 atén 9000 urgències al llarg de
l'any.
El
30% dels joves de 18 anys fumen porros. Fernando
García, director assistencial del 061, explica
que aquest servei atén una mitjana d'entre
8500 i 9000 urgències psiquiàtriques
a l'any. El 7% de joves de 13 i 14 anys fuma porros;
el22%, en el cas dels de 16 anys, i el 30% en el
cas de 18 anys.
