El següent text correspon a Perdo Barroso. L'he adaptat al web de tecno.

T'imagines en l'actualitat un habitatge urbà sense llum elèctrica en el nostre país? A dia d'avui existeixen més de 21,2 milions d'habitatges a Espanya , tots electrificats. 11,1 milions van ser construits abans de 1973. En l'aspecte elèctric gaudeix de salut el teu habitatge? Vegem. Des de 1901 fins la data, han estat vigents cinc Reglaments de Baixa Tensió (RBT). Els dos últims, el de 1973 i el de 2002, tenen una gran importància.

La reglamentació que es va aplicar a cadascuna de les edificacions és la què es trobava en vigor a la data que es va concedir la seva habitabilitat, completada amb disposicions posteriors. Les Normes Tecnològiques de l'Edificació (NTE), aparegudes a partir de 1973, han estat de gran ajuda per als professionals, encara que no són d'obligat compliment. Els habitatges construïts sota els dos últims reglaments gaudeixen de bona salut; però no pot dir-se el mateix de la resta.

Problemes? Com receptor de corrent, ets un mal consumidor, doncs no permets 'digerir' mes de 0,5 ampers durant 0,020 segons, ni 'tocar' els 230 volts per més de 0,050 segons per considerar-se segur. En ambdós casos, la teva seguretat depèn del temps d'exposició al corrent o a la tensió i temps tan curts, en la pràctica, no els podem controlar: massa poc temps. Aquests aspectes són coneguts i, per això, es prenen les mesures corresponents en el RBT (ITC, BT24). En condicions normals, la teva seguretat és alta. No obstant, la instal·lació elèctrica del teu habitatge t' obliga a respectar algunes normes, per exemple, no debem modificar les instal·lacions en cap concepte i has de mantenir-les i usar-les correctament; per la teva seguretat, així d'exigent és amb tu l'article 20 del Reglament de Baixa Tensió. L'actual Reglament de 2002 obliga que l'empresa instal·ladora et lliuri certa documentació de la instal·lació elèctrica de l'interior del teu habitatge: certificat de la instal·lació; i instruccions d'ús i manteniment, contenint com a mínim un esquema unifilar i un croquis del traçat. Les instal·lacions elèctriques de l'interior de l'habitatge no són d'ús indefinit, convé que cada cert temps (deu anys màxim) un professional les examini i decideixi si cal adoptar mesures correctores. Aquesta pràctica, poc habitual fins la data, s'anirà imposant en el futur per lògica i, és d'esperar, per disposició reglamentària, de necessitat evident per a totes els habitatges, especialment per als més antics. PEDRO BARROSO.

Saps on està a casa teva el quadre de l'electricitat? En algunes cases es tapa amb un quadre com el que tens a la imatge. És una qüestió purament estètica (fer bonic) i no té cap influència sobre el seu funcionament. Només cal anar en compte a l'hora de posar els cargols de subjecció per a no perforar els cables empotrats. Normalment trobem el quadre general de comandament i protecció (QGCP) a l'entrada de l'habitatge. De vegades es col.loca al garatge quan la vivenda té més d'un pis. Alguns cops el podem trobar a llocs no freqüents, aleshores haurem de pensar que l'habitatge a sofert importants modificacions i no s'ha canviat la seva ubicació.

Antigament, quan se n'anava el llum en deiem que "han saltat els ploms" (salten?). Evidentment, cada cop les mesures augmenten i això repercuteix en el baix nombre d'accidents produits per l'electricitat

La imatge de la dreta conté els PIA, petits interruptors automàtics. Cada PIA controla una part del nostre habitatge: endolls, il.luminació, rentadora, aire condicionat... Quan hi ha un consum més elevat del compte, s'escalfa internament i per un mecanisme "magneto-tèrmic" es desconnecta automàticament. És la manera que té d'avisar-nos que alguna cosa no funciona bé. Un motiu molt freqüent és que el fem funcionar amb excessius aparells connectats al mateix moment. Quan es desconnecta, evita que el cable des del PIA fins l'aparell o aparells que estan funcionant s'escalfi i pugui produir un incendi/accident.

Quan es desconnecti sovint, hem de revisar tot el circuit..alguna cosa hi ha que no funciona i si no tens la casa assegurada...

L'interruptor diferencial ID, és un altre sistema de seguretat: detecta les derivacions a massa de corrent -electricitat-. Serveix per evitar que els humans ens electrocutem. Els aparells que tenen carcassa metàl.lica a l'exterior s'han d'aïllar de possibles derivacions del corrent sobre la xapa. El nostre cos condueix l'electricitat, si toquem amb les mans sense protecció(goma a les mans, sabates amb sola de goma, posar-nos a sobre d'una fusta, ens convertim com si fossim un cable elèctric que fem passar el corrent (220 V) des de la xapa fins el terra. Podem patir una parada cardio-respiratòria i la mort.

Té l'inconvenient que segons la zona on visquis "saltarà" sovint. Arriben uns dies de festes, marxem... i quan tornem estem sense llum perquè el diferencial "ha saltat": la programació per regar el jardí, la nevera, l'alarma... Alguns fan un pont en aquest aparell de control que no s'ha de fer MAI a més d'incomplir la normativa sobre instal.lacions elèctriques als habitatges.

Un cop al més s'ha d'efectuar la prova de funcionament prement el botó.

L'interruptor de control de potència màxima (ICPM) limita la potència màxima que pot consumir un habitatge. És la potència que els pares contracten amb la companyia elèctrica per a tenir llum a casa. Recordeu que en contractar qualsevol servei es necessita la cèl.lula d'habitabilitat.

Cap d'aquests mecanismes es poden manipular per personal no autoritzat, però degut a que és molt fàcil fer-ho (amb un mínim de precaució) i ha persones que alteren aquest interruptor amb un altre de més potència. Per què ho fan? Són habitatges antics que estaven preparats per un tipus de consum elèctric i que amb el pas dels anys han aparegut aparells d'alt consum elèctric com : vitroceràmiques, assecadores de roba... Molt no es pot augmentar la potència perquè a prop del comptador de llum hi ha dos fusibles que partanyen a la companya subministradora de llum, precintat, per evitar problemes a tu mateix o als veins. Recorda: la instal.lació elèctrica també s'ha de fer revisar per personal autoritzat

No podia faltar el comptador de la llum. Aquest aparell, com ja diu el seu nom, mesura la quantitat d'electricitat que consumim. Queda enregistrat ,com si fos un comptaquilòmetres de cotxe, de manera que sempre podem saber el que consumim si anotem la quantitat que hi marca i ho mirem més tard.

Anem a veure el comptador per dins.

En el seu interior (imatge de la dreta) podem veure dos discs assenyalats amb una fletxa. Aquests discs es mouen quan es produeix un camp magnètic, produit per unes bobines -electroimants-, per on passa l'electricitat que consumim. Aquest camp magnètic augmenta segons la quantitat d'electricitat que estem utilitzant. D'aquesta manera el disc anirà més o menys depressa, és a dir, consumirem més quan més depressa vagi perquè donarà més voltes.

A la següent imatge podem observar un detall de les bobines (electroimants) situades en el disc inferior. En produir-se un camp magnètic i per l'efecte atraccció/repulsió, aquests discs es mouen.

Transmeten el seu moviment al disc superior i aquest ho transmet a un conjunt d'engranatges.

A la imatge de la dreta ens assenyala la disposició de les corones dentades. S'encarreguen de transmetre el moviment dels electroimants a un conjunt d'engranatges que permeten mesurar el consum amb xifres.

Antigament s'utilitzava un altre sistema de protecció dels habitatges. Veiem.

Segurament has sentit més d'un cop quan ens quedem sense llum a casa: - Han saltat els ploms-. Potser no t'has preguntat mai d'on ve aquest nom. Ara ja ho podràs saber. Antigament s'utilitzava per a la protecció dels habitatges un dispositiu com el de la imatge que tens a la dreta. S'utilizen sempre dos ploms, un per cada cable elèctric. El "plom" és un metall que la temperatura de fusió és relativament baixa, uns 327 ºC, (es trenca abans) que altres metalls com el coure, la temperatura de fusió està en els 1083 ºC. Quan pel plom del fusible hi passa molt de corrent elèctric, s'escalfa, fruit de la resistència d'aquest, arribant a la temperatura de fusió i trencant-se. Arribat a aquest punt, per ell ja no passen els electrons i, per tant, tampoc l'electricitat. A la imatge de sota podem observar el "plom" (fusible) destapat. Observa com el fil de plom va connectat entre cargols. Aquests tipus de fusibles presenten un greu inconvenient. Quan un habitatge es quedava sense llum per "culpa" del plom, es substituïa aquest per fil de coure, de manera que aquest no es fonia. Saps quin inconvenient greu podria ocasionar? Quan ho hagis pensat, comprova si tenies raó seleccionant el text del requadre amb el ratolí.

Les fonts d'alimentació que utilitzem en l'assignatura d'electricitat tenen protecció electrònica fins els 2,3 A, però a més tenen un fusible que en el cas de que no funcionés correctament tallaria el corrent evitant possibles incendis o danys físics.

Per l'última imatge he aprofitat la primera foto i he fet un petit muntatge perquè ho pogueu veure amb més detall. Aquest és el funcionament de tots els fusibles que utilitzen aquest principi: la temperatura de fusió d'un metall. Recordem que no només el tipus de metall emprat sinó la secció (el gruix) també influirà en la capacitat d'aguantar el corrent elèctric (intensitat).

Els sistemes de protecció de l'habitatge i de les persones cada cop són millor però la nostra actitud enfront dels aparells elèctrics no la poden controlar totalment aquests aparells. Seguint unes senzilles normes de comportament enfront d'aquesta energia tan necessària ens pot estalviar molts ensurts. Hi ha imprudències que ens donen una segona oportuninat; d'altres, en canvi no podem rectificar.