LA TECNOLOGIA A L'ESO 
            Un Web Personal "d'autor".



ÍNDEX   FÒRUM   XAT   SOBRE L'AUTOR   CON
TACTE

Web personal de Manel Debés

LA MEDIACIÓ A L'AULA.

L'augment constant de conflictes a l'escola i el seu deteriorament, a tots els nivells, fa que els centres educatius cerquin mecanismes per tal de pal.liar al màxim les conseqüències que té pel bon desenvolupament de les classes. L'Administració educativa ha fet molt poc per solucionar aquests problemes i ha trobat un mecanisme fàcil d'anar "repartint" aquests alumnes més conflictius des del punt conductual pels centres educatius sense donar el suport necessari. La convivència als centres educatius no deixa a ningú indiferent. Docents, alumnat i famílies adverteixen que les condicions d'ensenyament i aprenentatge no poden limitar-se als continguts merament acadèmics. Educar consisteix, bàsicament, en formar persones capaces de viure i conviure en la nostra societat.

La mediació contribueix a regular la convivència al centre desenvolupant actituds i habilitats relacionals positives, prevenint la violència, intervenint constructivament enfront dels conflictes i propiciant la reparació responsable i la reconciliació entre persones que passen molt de temps juntes. De retruc, la millora en el clima del centre incideix positivament en la resta d'activitats educatives, sobretot a les classes.Té un inconvenient que fa molt difícil la seva actuació immediata: les persones que fan de mediadores han de passar un procés d'aprenentatge de mediació i convé que siguin alumnes ja que els problemes, majoritàriament, sorgeixen entre ells.

És possible que la mediació a nivells de Primer Cicle d'Eso sigui inviable ja que obliga a la participació de persones adultes (professors, Cap d'Estudi...) perquè cal tenir certa maduresa per portar aquestes situacions difícils i arribar a pactes amb els implicats. Tot i així, els que tenim experiència en conflictes entre alumnes no aconseguim "convèncer" a les parts de manera fàcil, de vegades hem de recórrer a mesures correctores que no solucionen el problema inicial però garanteixen "certa pau" a les aules. El canvi de classe d'alumnes s'ha mostrat efectiu tot i que no solucionem el problema de rel.

Què cal saber sobre la mediació escolar?

La mediació escolar té per objectiu evitar problemes de convivència a l'escola si bé en algunes escoles no ha servit per solucionar els problemes de convivència més greus (bullying). Malgrat això, és una eina imprescindible a l'escola.
El diàleg entre les parts implicades i la necessitat d'arribar a un clima suportable a les aules que depèn exclusivament del conflicte originat per un grup reduït d'alumnes, de vegades un alumne és suficient.
El mediador ha d'acceptar les diferencies de postures i no ha d'intentar canviar-les. És important trobar un punt en comú com a punt de partida per resoldre el conflicte. És important que no hagi guanyador i que el mediador sàpiga mantenir una postura de neutralitat tot el temps. És molt difícil aquest punt però hem de pensar que depén tot de la preparació del mediador. Cal evitar que el mediador s'hagi fet una opinió prèvia i es decanti per un o altre. Si fracassem en la mediació no podrem parlar d'una segona mediació.
La mediació pot fomentar el diàleg com a base de resolució de problemes.

Per a què serveix la mediació?
La mediació pot contribuir a la maduració dels alumnes. Si el conflicte originat és
de la majoria contra un alumne és de molt difícil solució ja que, en la majoria de casos, aquests alumnes es protegeixen amb la mateixa agressivitat que reben. De vegades, potser, és millor el canvi d'escola. Els motius que originen el conflicte són diversos però el fet de ser d'una cultura diferent incideix més en els conflictes. En aquest cas crec que no podem estar contents d'haver assolit els objectius de respecte per a tots. A curt termini i amb els esdeveniments recents no està clar. Estem parlant de l'àmbit escolar però fora de l'escola pot haver-hi aquesta mateixa realitat augmentada (grups de nois/noies de diferents escoles que es troben per amenaces...)
La mediació ajuda a respectar les opinions malgrat les postures contradictòries.
S'aprèn a defensar les pròpies idees (assertivitat), a "escoltar" l'opinió de l'altre.

Com actuar des de l'escola?
A les tutories fem activitats encaminades a la mediació a partir de casos que passen entre alumnes ficticis. Són tasques molt senzilles que acostumen a tenir una fase lúdica i una de reflexió grupal.
A les tutories individualitzades el tutor parla amb aquells alumnes que presentin confictes de grup i es coordina amb altres tutors (els alumnes en conflicte poden ser de diferents tutors). S'actua inicialment amb criteris de mediador. Quan el conflicte és de molts alumnes contra un, s'intenta la reflexió grupal i arribar a un punt de respecte mutu. Aquest cas és de difícil solució perquè les relacions ja fa temps que s'han trencat.

En què consisteix ser mediador?
La tasca del mediador és la de possibilitar una visió global del conflicte. Potser seria interessant de tenir una trobada inicial amb els alumnes en conflicte per separat. Els hi explica que la situació per la qual passen és innecessària i que és millor anar a l'escola sabent que no hi ha cap conflicte. La participació és sempre voluntària i allò que es diu és confidencial. Començaran els problemes si una, o les dues parts, no vol col.laborar. El mediador intentarà esbrinar, per separat, el motiu del conflicte. El mediador no ha de donar la seva opinió ni quan estan per separat ni junts. Millor que el mediador sigui d'un altre curs sense cap vincle amb els implicats. Un cop junts (el mediador sap el motiu del conflicte), s'ha de parlar respectant el torn i sense interrompre (cosa difícil si veiem alguns programes de TV), i evitar les desqualificacions.

Els alumnes implicats en el conflicte intenten trobar una solució que més als satisfaci. Delimitar temes i assumptes. Si són varis s'estableixen prioritats. Haurem de tenir en compte el següent:

Evitar les generalitzacions (cal demanar exemples concrets o oferir la concreció com mediador: “qui va fer què, a qui, quan, on”).

Intentar que s'ocupin d'un sol problema cada vegada. És més fàcil concretar i sembla que el problema té unes dimensions acceptables.

Insistir sempre que se separin les persones dels problemes.

Assegurar-se que les parts implicades accepten que aquest (aquests) són realment els problemes.

Posar en clar els interessos. No n'hi ha prou que les parts expliquin clarament la solució desitjada, sinó les raons d'aquest desig (per això caldrà preguntar sovint “per què?”).

Concretar les necessitats bàsiques de cada part. Així com els interessos permeten entendre les postures en conflicte, les necessitats permeten fer el propi amb els interessos al donar-nos pistes sobre el que impulsa a algú a actuar. Sense satisfer -almenys en part- és impossible solucionar el conflicte.

D'aquesta reunió ha de sortir el/s motiu/s que han originat el conflicte. És important que els alumnes implicats puguin arribar a aquesta conclusió: el motiu del conflicte. Si no és possible trobar aquest punt en comú, haurem fracassat.
A continuació informa als alumnes del problema i intenta que ambdues parts acceptin aquest com a motiu principal.
Després els convida a presentar idees, suggeriments, per canviar la situació. Els alumnes implicats en el conflicte n'escolliran les dues o tres més interessants i les exploraran, cooperant en la busca d'una via satisfactòria pels dos.
Finalment, es pren una decisió de comú acord, el futur compliment de la qual depèn de que, durant la reunió, s'hagin transformat les actituds negatives d'una persona envers l'altra en reconeixement i revalorització mútues.
El mediador pot ser més d'un alumne o un alumne i un professor o un altre membre de la comunitat educativa. Cada cas caldrà analitzar-lo amb lupa i proposar els mediadors que millor puguin resoldre-ho.
Si el conflicte es produeix entre alumne i professor, els mediadors haurien de ser un alumne i un professor.

Sens dubte l'assetjament escolar (bullying ) ha forçat a que la mediació intervingui també com a solució per resoldre els problemes de relació entre iguals. S'ha iniciat un programa adreçat a les escoles en el qual el paper més important el tenen els alumnes de secundària que es converteixen en mediadors per afrontar els conflictes de manera positiva. 

A més d'estudiar matemàtiques, llengua i història, els alumnes de diverses escoles de la província de Barcelona (s'han iniciat coses molt semblants a altres comunitats) aprenen a gestionar els conflictes de forma positiva i a intervenir entre els seus companys quan sorgeix algun problema.

Així, cada cop que sorgeix un problema per malentesos, insults, discriminació o racisme, els alumnes implicats acudeixen als seus companys perquè els ajudin a resoldre el problema. Generalment es trien alumnes dels últims cursos d'ESO que aprenen què significa la pràctica de la mediació i es converteixen en mediadors.

La idea és que els propis alumnes, amb el suport de companys del mateix centre, resolguin els seus conflictes sense necessitat que intervinguin els professors i el règim disciplinari de l'escola i aprenguin valors com el respecte, la tolerància i el diàleg.

Concretem...

La iniciativa la va engegar fa dos anys En Xic Marxant, una entitat que ofereix projectes culturals als centres educatius i treballa temes d'educació per la pau.

Com explica Fernando Acosta, membre d'En Xic Marxant i formador d'alumnes-mediadors, “hi ha un gran nombre de casos en els quals es pot intervenir, com casos de baralles amb insults, temes relacionats amb el gènere i la interculturalitat”. “Quan hi ha violència física el cas passa directament al règim disciplinari de l'escola, però si hi ha una falta que no és molt greu i es pot solucionar de manera positiva sense necessitat d'un càstig s'utilitza la mediació”, comenta.

El procés comença amb diverses xerrades informatives als alumnes perquè sàpiguen què és i per a què serveix la mediació, i continua amb una formació més específica al grup que vol actuar de mediador. En total, aquest grup d'alumnes es forma durant 30 hores, en un curs que alguns centres han convertit en un crèdit variable, i que aprenen les etapes de la mediació i les tècniques que poden utilitzar en cadascuna d'elles.

A l'hora d'intervenir, a més, els alumnes-mediadors treballen en parelles.

Els alumnes immigrants: mediadors i intèrprets

A través de la mediació en les escoles, els joves aprenen un tipus de comunicació positiva, a escoltar i posar-se en el lloc de l'altre i a entendre's. 

En diversos instituts, alguns dels nois-mediadors són joves immigrants que no només tenen un paper de mediador sinó d'intèrprets. En nombroses ocasions, aquests alumnes “ajuden a facilitar la comunicació entre dues cultures perquè coneixen dos codis culturals”, el que “sempre és un avantatge”.

Fins al moment, l'experiència dels alumnes-mediadors està funcionant en diversos col·legis amb èxit fins al punt que ja s'ha donat algun cas en el qual els mestres han demanat informació per a aprendre tècniques de mediació i aplicar-les ells mateixos en les aules. “Es veuen en la necessitat de conèixer eines i gestionar conflictes de manera paral·lela al règim disciplinari del centre”.

Últimes reflexions (per webmaster).

És molt difícil trobar les persones que facin de mediadores idònies. Hi ha casos i casos. Mantenir-se al marge d'una conversa on es fan acusacions mútues és veritablement difícil. També és molt important que els alumnes implicats tinguin la voluntat de contribuir a l'entesa i a la solució del problema, i més quan un o els dos, en sortirà perdent. Que no surtin mentides és quelcom difícil de creure i encara més que no es tornin a faltar al respecte.
Quan hi ha un conflicte entre alumnes i hem ultrapassat el límit, ningú vol donar la raó a l'altre, podem apaivagar els efectes externs donant certa normalitat a la vida escolar però en el fons els alumnes segueixen confrontats. De vegades, de manera conscient o inconscient, les famílies també intervenen en el conflicte. Si preguntéssim als pares respectius, de segur que ens dirien que la raó la tenen ells. Enfrontament de famílies? El problema està més enllà i, evidentment, no ens podem quedar amb els braços creuats.

Seguirem parlant molt de temps de conflictes: els professors hauran d'adaptar-se, s'allargaran els anys de formació del professorat, ens traurem de les mànigues sol.lucions meravelloses...però on realment està el problema és al nucli familiar. Si els professors s'han de reciclar per a la sol.lució de conflictes, els pares no poden estar al marge i també haurien de formar-se per tal de donar una educació en valors als seus fills. Al cap i a la fi, els pares són més responsables enfront dels seus fills que els professionals que els han d'en
senyar.

NDEX   FÒRUM   XAT   SOBRE L'AUTOR   CONTACTE
Si us plau, indiqueu la font d'on obteniu la informació.