Abans de concretar la història de les escoles dels Maristes a Girona fem un repàs a la societat gironina d'aquells anys. Ens ajudarà a situar-nos en el context.

GIRONA a l'any 1886. Per Francisco Cáceres Galán.

Girona encara era una ciutat enmurallada, amb fortins i baluards, petita; a punt de començar l'execució d'un projecte de modernització que, amb la demolició de les muralles del Mercadal, cent anys després sembla una altra ciutat. Imaginem-nos només l'antiga Rambla, el passeig central de l'època, allà dalt, davant de l'església de Sant Domenech, abans de l'expansió iniciada amb la demolició de les esmentades muralles amb que la població va començar a buscar amplis espais, horitzons urbans més llunyans.

La població, en aquella època d'uns quinze mil habitants (15.497 segons el cens de 1887), abans de prendre la decisió de la demolició de la tanca pètria que l'ofegava, havia iniciat una altra mena d'expansió des d'un punt de vista de progrés. El 24 de juliol del mateix 1886 va inaugurar l'enllumenat públic (va ser la primera ciutat espanyola que havia fet una instal·lació global d'enllumenat elèctric dels seus carrers mitjançant la col·locació de llums d'incandescència nodrides per corrent altern).

Més endarrere encara, un mitjà de comunicació com el ferrocarril arribava A Girona (any 1862), continuava fins a arribar A Figueres (any 1877) i més tard, l'any 1878, va enllaçar amb la línia fèrria francesa.

També per aquella època va tenir lloc la portada d'aigua potable a la ciutat.

La burgesia i el proletariat escasejaven. Els estaments clericals i oficials posseïen el poder. Les estructures tradicionales havien canviat poc.

Les activitats predominants eren les administratives i les burocràtiques. Els conflictes socials del segle gairebé no van repercutir en la ciutat.

Girona era una ciutat poc industrialitzada. Solament tenia dues fàbriques de paper ("La Gironina" i "L'Aurora"), petites indústries de teixits i unes quantes fundicions, a més de botigues, naturalment, i alguna entitat bancària (la fàbrica Grober de botons i trenyelles va ser creada l'any 1890).

Pel que es refereix a la política cal recordar el "Casino Gironí" i altres centres oberts pels grups polítics ("Centre moral" —carlista—, "Cercle Catòlic d'Obrers", "Centre Republicà").

Els mitjans de comunicació escrits escasejaven aquell any. La capçalera de "La Lluita" del 19 de desembre de 1886, diumenge, el mateix dia de l'arribada dels primers Germans Maristes a Girona (a Espanya), ens assabenta que era l'òrgan del partit alliberat.

La població es divertia amb el cinematògraf, l'invent nou. Ballava en el "Odeon", en "Les Odaliscas". Els balls eren exclusivament freqüentats per els socis de les entitats que els oferien, com el "Centre Republicà". I alguns estaven considerats com locals de péssima reputació.

La gent senzilla anava al teatre de fusta "Circ Álvarez". A Girona havia també societats d'afeccionats, com "El Passatemps", "L'Orfeó", "L'Olimp" i "Talía".

L'estament mig tot just contava amb diversions. Els buròcrates i l'aristocràcia anaven a les funcions del Teatre Principal. Les sales d'espectacles encara no existien. L'esport solament es practicava en la modalitat de "botges", a la Devesa.

Quant a la cultura, Girona contava amb un Institut de Segon Ensenyament. Faltaven els estudis superiors. El Seminari era l'únic centre que suplia aquesta mancança, com centre cultural, a més, molt important en aquella època. El monopoli de la cultura el posseïen els estaments clericals.

A Girona havia, no obstant, altres institucions culturals: "Societat Econòmica d'Amics del País", "Comissió Provincial de Monuments", "Associació per al Foment de les Belles Arts", l' "Associació literària de Girona", fundada l'any 1871, molt important, també.

És clar que tot això és solament una petita mostra i a grans trets del que va ser la Girona de l'any 1886 o de les acaballes del segle X!X. Gens hem dit, per exemple, sobre l'activitat literària (recordem a Verdaguer, encara que no era gironí, amb 41 anys, ja que l'any 1886 va publicar el famós poema èpic "El Canigó").

Convé entendre, no obstant això, la grandesa de la Girona petita d'aquell temps. La grandesa dels seus habitants, precursors de la indústria i el comerç i de tantes i tantes activitats actuals que contemplem sense adonar-nos que són el producte de l'esforç, del treball, del pensament i del bon fer d'aquells gironins. -

I si tot el progrés, tots els avenços, tot el que d'un òbol han fet els gironins veritables muntanyes de realitats palpables pel nostre bé; si tot allò ho apliquem al quefer de l'Obra Mariste a Girona, vam arribar a la conclusió que els Germans Maristas, també, amb l'esforç diari, fent munt amb un gra de fets sobre altre gra de fets, amb la participació d'alumnes i de professors i amb l'acceptació, l'afecte i la consideració dels gironins de la Ciutat i de les comarques, dia rere dia han anat formant gironins, han anat fent la gran muntanya de realitats d'homes, i ara també de dones, que al llarg d'un segle han ocupat càrrecs rellevants en la societat gironina, han aportat en la realització i en el desenvolupament de les més diverses activitats professionals, artístiques i científiques, tot un cabal de serveis a la comunitat.

Un dia, dintre d'un segle, en la celebració del segon Centenari Marista l'any 2086, algú podrà dir o escriure el que és la Girona de l'any 1986. Nosaltres, aquest any del primer Centenari Marista, només hem intentat donar una pinzellada sobre la Girona de l'any 1886.

Ara, recordant a Verdaguer, i atès que ja l'hem citat abans, no estarà de més si posem com a punt final aquells versos d'"El Canigó":

"El que un segle va construir, l'altre ho enderroca però sempre queda el monument de Déu"

ELS FUNDADORS

GERMÀ HILARI. Va néixer a Orgnac (Ardèche) el 1852. Com a director de la primera comunitat a Espanya es va proposar imprimir en ella el segell del pare Champagnat.	GERMÀ HIPÒLIT. Va estar al front dels col.legis de Burgos, Barcelona, Valldemia, València i lleida. Va ser nombrat Provincial, en substitució del germà Pau Maria. Morí a Les Avellanes el 15 de juny de 1941.	GERMÀ HELIÓ. Va néixer a Plats (Ardèche). Era el més jove dels fundadors. Va estar al capdevant dels col.legis de Sabadell, Burgos, Lleida, Girona, Toledo i Sitges. Per problemes de salut no va poder estar al capdavant. Morí el 19 de gener de 1927	GERMÀ HERMILE. Quan arribà a Espanya tenia 30 anys. Deixà la congregació i tornà a França

Les escoles. +info.