Podríem dir que la història dels Germans Maristes comença en realitat el 20 de maig de 1789. Aquest dia, quan la Revolució Francesa està prenent forma, i a menys de tres mesos de l'asalt a la Bastilla, neix Marcel·lí Josep Benet Champagnat Chirat.

Marcel·lí Champagnat és el menor de sis germans (el seus pares van tenir deu, però quatre van morir de petits), un nen d'una senzilla família a la petita aldea de Le Rosey (Marhles), a la vall del Loira, a França.

El primer dia d'escola el mestre li demana que llegeixi la lliçó. Un company s'avança a ell i el mestre li clava una bufetada. Marcel·lí torna a casa i li diu als seus pares:
—No tornaré a l'escola
Tot i el que van insistir-li, Marcel·lí no va tornar a l'escola i va aprendre diversos oficis que van forjar el seu caràcter... el seu pare va regalar-li tres xais i ell els va cuidar, engreixar i vendre... va comprar-ne més... Ja era pastor, i hàbil pels negocis. Va arribar a estalviar 600 francs (el sou diari d'un obrer era un franc.)

A la diòcesi de Lyon es necessitaven capellans. Diversos capellans s'encarreguen de cercar vocacions arreu de la diòcesi. Era Pasqua quan un d'aquests arriba a casa de la família Champagnat. Cap dels germans vol ser-ne, però Marcel·lí, tot i els negocis que ha decidit endegar amb el seu germà, decideix que serà capellà.

Es trasllada al seminari menor. Els estudis són difícils i la conducta de Marcel·lí no és la millor. Els seus formadors sentencien que no serveix per a capellà. Però ell s'aplica i s'esforça: el seu comportament millora i el seu objectiu s'apropa. El 22 de juliol de 1816 és ordenat sacerdot.

Fundació dels Germans Maristes

Al dia següent dotze companys visiten el santuari de Nostra Senyora de Fourvière, a Lyon. Es consagren a la Verge i prometen fundar la Societat de Maria, o Maristes. Dins el seu cor Marcel·lí desitja fundar un grup de Germans que puguin educar els nens d'una manera diferent a la que ell, malauradament, va conèixer.

Marcel·lí es destinat com coadjutor a La Valla, parròquia que comprenia diversos poblets disseminats per les muntanyes del Pilat. Allà es va guanyar les seves gents per la seva senzillesa i disponibilitat.

Una dia Marcel·lí és cridat per visitar un malalt, Joan Baptista Montagne, un adolescent a punt de morir. Marcel·lí, en parlar amb ell, descobreix que no havia sentit a parlar mai de Déu. Continuen parlant amb ell una bona estona i, aquella mateixa tarda, el noi va morir. Era el 28 de'octubre de 1816. Aquesta situació el decideix a endegar el seu projecte. Parla amb dos joves que coneix i els explica el seu projecte d'educar els nens del camp. Aquests accepten. Compra, sense diners, una casa petita a La Valla, al costat de la casa del capellà, amb un hort i un corral. Ell mateix fa, amb uns taulons, dos llits i una taula. Joan Maria Granjon i Joan Baptista Audras, els dos joves, se'n van a viure a la casa. És el 2 de gener de 1817, havien nascut els Germanets de Maria, o Germans Maristes, amb la senzillesa per bandera. Fabricaven claus per guanyar-se la vida.

L'Hermitage, casa pairal

Cada cop més joves volen sumar-se al projecte de Champagnat, de manera que la petita casa de La Valla es queda petita. Marcel·lí compra el terreny per construir un noviciat per cent cinquanta persones. La gent pensava que estava boig, que només serviria per endeutar-se i que no acabaria mai la casa. Tots els germans treballen en la construcció, inclós el pare Champagnat, superen totes les dificultats i només un any després de l'inici, al Maig de 1825, la comunitat de La Valla s'instal·la a l'Hermitage. Eren 20 germans i 10 postulants. A la resta de col·legis eren ja 22 germans.

Reconeixement oficial de l'Institut.

Un dels maldecaps més grans que va tenir Marcel·lí va ser el reconeixement oficial de l'Institut creat. Amb una salut cada cop més fràgil, Champagnat viatja a París i passa tres messos de despatx en despatx, sense aconseguir res més que bones paraules.

No és fins el 20 de juny de 1851, onze anys després de la seva mort, que el govern francès reconeix legalment l'Institut dels Germans Maristes.

La mort de Champagnat. Un cor sense fronteres.

El 6 de juny de 1840 lliura la seva ànima a Déu. En aquell moment hi havia 280 germans, 48 escoles funcionant i 7000 alumnes. Champagnat deixa un testament no pas de diners, sinò espiritual, basat en el que Jesús va dir als seus deixebles: "Tant de bo es digui de vosaltres: mireu com s'estimen els germans."

Marcel·lí Champagnat va ser declarat Venerable el 11 de juliol de 1920 pel papa Benedicte XV. El papa Pius XII el va beatificar el 29 de maig de 1955. El 18 d'abril de 1999, el papa Joan Pau II el va declarar Sant.

Maristes avui en dia...

Més de 4500 germans maristes són presents avui a 77 països. L'Institut dels Germans Maristes és governat pel germà Superior General i el seu Consell General, escollits en Capítol General (trobada de germans que es fa cada vuit anys per decidir les línies d'actuació i el govern de l'Institut per als següents vuit anys). L'actual germà Superior General és el G. Sean Sammon, nascut als EUA.

L'Institut està administrativament dividit en Províncies, acompanyades pel germà Superior Provincial i el seu Consell Provincial. Fins l'any 2002 el col·legi de Badalona, com la resta de germans i col·legis de Catalunya, pertanyien a la Província de Catalunya; però el XXè Capítol General va decidir la reestructuració de províncies per donar una millor resposta a la societat. D'aquesta manera, des de l'any 2003, els col·legis i germans maristes de Catalunya pertanyen a la província de l'Hermitage, que inclou tot el territori de França i Catalunya (més diverses obres a Algèria, Hongria i Grècia). L'actual germà Superior Provincial és el badaloní G. Xavier Barceló Maset.

Obres educatives a Catalunya

Els Maristes són presents a Catalunya des de l'any 1886, any en que quatre germans maristes (GG. Hilari Josep, Hermel, Hipòlit i Helió) que volien aprendre espanyol per marxar a Buenos Aires, es queden finalment a Girona i funden el primer col·legi a Catalunya. De seguida vindrien d'altres...

A la llum del XIXè Capítol General, sense abandonar la docència, els germans treballen en noves realitats, fent una opció pels més desatesos, obrint comunitats d'inserció... actualment aquestes són les obres educatives Maristes a Catalunya: http://www.maristes-cat.es/

Veure història general dels Maristes a Girona.