 |
PROJECTES
MECÀNICS DE TRANSMISSIÓ I TRANSFORMACIÓ
DEL MOVIMENT.
Transmissió
del moviment per corretja.
Els alumnes comproven "in situ" les relacions
que s'estableixen entre la politja motriu i el seu diàmetre
respecte a l'altra, la conduïda. És un mecanisme
que no produeix soroll i no cal lubricar-lo. Si la corretja
és molt llarga s'hi afegeixen tensors. Si la politja
motriu va més depressa que la conduïda diem
que tenim una reducció. La politja motriu és
la que té el "motor". La conduïda
es deixa portar. Cal indicar el diàmetre de cada
una de les politges precedit per 'D='.
|
 |
Transmissió
del moviment per engranatges rectes.
Es pot comprovar que les dents dels engranatges han de coincidir
si volem que el moviment es transmeti. S'observa que la transmissió
és més "segura" i poden transmetre
molta força. Tenen un cert desgast a causa del fregament.
L'engranatge connectat al motor rep el nom de corona.
L'engranatge que rep el moviment es diu pinyó.
Es tracta d'un moviment sobre eixos paral.lels que giren entre
ells. Les dents són paral.leles a l'eix. Si apropem
molt les dents no funcionarà correctament perquè
necessita tenir un 'joc' -espai de separació-. Cal
indicar el nombre de dents i precedit per 'Z='. |
 |
Transmissió
del moviment per engranatges cònics. L'alumne
pot comprovar com es pot canviar el sentit del moviment amb
aquests tipus d'engranatges i com es pot convertir en un moviment
perpendicular a l'inicial. En aquest cas giren sobre eixos
que es tallen. L'angle de tall acostuma a ser de 90º,
és a dir, els eixos són perpendiculars. |
 |
Transmissió
del moviment per cargol sens fi.
En aquest projecte es pot comprovar la transmissió
del moviment amb un cargol sens fi. És important resaltar
que des de la manovella és fàcil produir moviment
però des de l'engranatge recte
és impossible. És un mecanisme molt silenciós
però es desgasta amb el fregament. En aquest mecanisme
trobem que els eixos es tallen. Sorprén als alumnes
la poquíssima velocitat que adquireix l'engranatge
recte malgrat el cargol sens fi es faci girar molt depressa. |
 |
Transmissió
del moviment per cremallera.
Una altra manera de convertir un moviment circular a rectilini,
Es tracte de convertir un moviment circular produit per una
roda dentada en un moviment rectilini. En aquest cas és
possible el moviment de la roda dentada des de la barra dentada
(cremallera). Com podem imaginar, el pinyó girarà
sobre la cremallera fins que la cremallera s'acabi.Tots els
cotxes actuals ho tenen en la direcció de les rodes
davanteres. |
 |
Transmissió
del moviment per biela-manovella.
Típic exemple de vaivé de les màquines
de vapor. Aquest projecte presenta més dificultat alhora
de muntar-lo per part de l'alumne. També considerem
un moviment rectilini que es transforma en rotatori. El primer
assaig ferroviari mogut per una màquina de vapor data
de 1804 i es deu a l'anglès Richard Trevithick però
es va qualificar com a terrorífic. Fou un altre anglès,
George Stephenson que després d'experimentar amb diverses
màquines, aconseguí l'any 1824 una locomotora
capaç d'arrossegar una càrrega de 30 tones.
Un any més tard, el 27 de setembre, va construir una
altra (L'active, de nom) amb bieles que ja arrossegava viatgers
i que unia les ciutats d' Stockton i Darligton (40 km) a la
temerèria velocitat de 30 km/h. |
 |
Projecte
final. Els alumnes hauran
de realitzar un projecte a partir de diversos models i adaptar-lo
de tal manera que es pugui muntar a classe utilitzant les
eines i materials de què disposem. Es valorarà
especialment aquells projectes que siguin originals i obliguin
a redissenyar el plantejament inicial per anar-se adaptant
als problemes que s'originen en el seu muntatge.
A
l'esquerra tenim un POLISPAST: Conjunt d'una corriola (un
xic amagada) i de tres politges mòbils. Aquest projecte
l'ha fet el professor i serveix per a explicar a les classes
com funciona un mecanisme d'aquest estil
|
| |
Tots
aquests projectes els treballem a classe i els alumnes ho
fan en grups de tres com a màxim. A cada projecte li
acompanya una fitxa que s'ha d'omplir amb el material emprat.
Al final del crèdit els alumnes hauran de realitzar
un projecte final que estarà orientat pel professor
|
| |
 +
transmissions |
| |
Veure
fitxa realització projectes |
