Per començar.

És important tenir freqüents contactes amb el professor tutor si el nostre fill no porta els estudis de manera adequada. La seva actitud davant els docents i a l'escola en general, és bàsica per obtenir els resultats desitjats. Si voleu veure diferents actituds, possibles, que es presenten a l'escola per part dels alumnes, podeu clicar aquí. Potser aquesta informació sigui imprescindible per situar el problema exactament en el lloc que li correspon.

A més, no ens anirà malament llegir el segúent text per ser més objectius.

Els estudiants espanyols són dels pitjors d'Europa en notes, segons revelen diversos informes. Es critica molt l'actitud dels alumnes, però no sempre s'oferixen les eines necessàries per a resoldre el problema. Hi ha bons estudiants a Secundària, a la universitat i a la FP, i s'ha de valorar la seva actitud i la seva motivació. No es tracta de ser un "empollón", però els resultats acadèmics sí importen. Un bon estudiant no té per què ser un alumne model en tots els aspectes, però sí una persona desperta, inquieta i crítica amb el mon i amb si mateix.

LES CLAUS.

Actitud. Un bon estudiant afronta l'estudi amb confiança i optimisme, amb la convicció d'estar capacitat per a resoldre les exigències acadèmiques. Disposa de força de voluntat per a emprar-se en això amb constància. Ha de apuntar, organitzar i repassar apunts, planificar i revisar. Endefinitiva, estudiar amb ganes.

Motivació. El desig i la força per a complir les tasques menys apetecibles dels estudis cal conrear-los amb el convenciment d'estar fent quelcom que serà útil, ara i de cara al futur. L'aprovat no és una referència. Cadascun ha de fixar-se les seves pròpies metes i liderar el seu aprenentatge, conduint-lo cap al seu projecte de futur.

Resultats. Algú motivat i que es pren els seus estudis de debò acabarà obtenint unes qualificacions per sobre de la resta.Tanmateix, un suspens és una cosa que un bon estudiant haurà d'estar preparat per a encaixar. És una oportunitat per a aprendre dels errors i reaccionar. ÓSCAR ARCONADA.

Aconseguir que un alumne estudïi.

Quins aspectes dels estudis dels fills deuen ser més valorats pels pares?
Tots els pares li donen molta importància a les notes o qualificacions que els fills obtenen en cada matèria. Però aquest no deu ser l'únic aspecte a valorar en els estudis dels fills.
No és convenient valorar la qualificació en si mateixa. Tampoc és aconsellable exigir una determinada qualificació als fills. Els pares deuen valorar, fonamentalment, el rendiment escolar del seu fill. El rendiment no sempre coincideix amb el que expressa una qualificació. Un estudiant pot trobar-se en quatre possibles situacions:

-Aprova, però no rendeix; -rendeix, però no aprova; -ni rendeix ni aprova; -rendeix i aprova.
Hi ha rendiment quan l'estudiant ha progressat en el seu aprenentatge d'acord amb el que cabia esperar d'ell en funció de la seva capacitat.
Perquè hi ha estudiants que aproven i no rendeixen?
Perquè el nivell d'exigència del professor està per sota de la capacitat d'aquests estudiants. Són estudiants que aconsegueixen l'aprovat amb poc esforç, bé per ser superdotats, bé perquè el professor és poc exigent, bé per ambdós motius.

Perquè hi ha estudiants que rendeixen, però no aproven?
Aquests estudiants s'esforcen, treballen el necessari, però no poden aprovar a causa de possibles dificultats personals com, per exemple, falta de base en la matèria o mal mètode d'estudi. També pot deure's al fet que el professor és massa exigent.
Els pares que valoren la qualificació en si mateixa (independentment de la capacitat de cada fill, de les dificultats que troba i dels criteris del professor) corren diversos riscos:

-Exigir a un fill menys del que pot. Es fomenta així el conformisme dels fills ben dotats;
-Exigir a un fill més del que pot. Això sol atabalar als fills menys dotats, però que treballen molt, arribant a produir fins i tot estats d'ansietat i pèrdua d'interès cap a l'estudi;
-Exigir a tots els fills el mateix. Això afavoreix les comparances entre els germans (fetes pels pares o pels fills). Aquestes comparances no tenen sentit. A més solen crear actituds negatives, com la rivalitat i les enveges entre els germans.
Els pares deuen valorar, per tant, el rendiment de cada fill per separat. I donar-li més importància a l'esforç realitzat, al treball ben fet, a l'après, que a la qualificació en si mateixa. Per altra banda, el primer afavoreix el segon.
I a més recorda't de:
Elogiar a un fill quan s'esforça per estudiar
Així se li està animant a seguir esforçant-se.

Quina actitud deu adoptar un pare quan s'assabenta que el seu fill ha suspès una assignatura?
Abans de jutjar la situació i d'actuar, el pare deu aconseguir informació sobre les causes del suspens. Això suposa tenir una conversa amb el fill i l'altra amb el tutor o amb el professor de l'assignatura.
En ocasions el mal resultat obeeix a la manca d'esforç: no ha hagut prou hores de treball diari. També pot ocórrer que l'estudiant hagi dedicat molt de temps, però que el seu treball hagi estat aparent (treball poc intens).
Hi ha estudiants que estan moltes hores davant del llibre però s'exigeixen poc a si mateixos; no s'esforcen el necessari per a concentrar-se, comprendre i recordar. Són estudiants que s'enganyen a si mateixos, però no al professor de l'assignatura.
En aquests casos l'estudiant és culpable del mal resultat; pel que haurà d'exigir-li més esforç i fer un seguiment diari del seu treball.
En altres ocasions l'estudiant s'ha esforçat molt però això no ha estat suficient per a aprovar a causa de altres possibles causes. Entre les més freqüents estan les següents:

-Poca capacitat o facilitat per a l'estudi (en general, o en l'assignatura suspesa);
-Baix nivell de lectura comprensiva (que sol estar lligat a un vocabulari escàs);
-Poca base de coneixements en el crèdit;
-Mètode d'estudi inadequat per a aquesta matèria.

Dins de la poca facilitat per a l'estudi sol haver escassa capacitat per a concentrar-se i per a memoritzar.
Aquestes dificultats no se superen demanant al fill que treballi més. Necessita ajuda especial i orientació per part del professor de l'assignatura, del tutor, dels pares i d'algun company d'estudi.
Deu ser ajuda individualitzada, relacionada amb les causes concretes del seu problema. I totes les persones que ajudin deuen fer-lo en la mateixa direcció. Pot fer-se seguint un pla de recuperació escolar.
No recriminar per unes notes dolentes sense abans conèixer les seves causes

És aconsellable recórrer a un professor particular?
En aquesta qüestió els pares deuen evitar actituds rígides. Tan dolent pot ser recórrer sempre al professor particular com no fer-lo mai.
En certs casos serà suficient amb l'esforç de l'alumne i l'ajuda de la família i del centre educatiu. En altres casos això no serà suficient.
És molt convenient que abans d'adoptar una decisió els pares consultin al tutor o al professor de l'assignatura.
En el cas de recórrer a un professor particular cal precisar, prèviament, el següent: per a quina matèria; durant quant de temps; per a quin tipus d'ajuda.
La missió del professor particular no és fer o reduir el treball de l'alumne, sinó orientar-lo, animar-lo i exigir-li perquè superi les dificultats d'aprenentatge amb esforç personal, seguint un pla d'activitats adaptat a la seva situació.
És convenient que el professor particular tingui una conversa prèvia amb el professor de l'assignatura, amb la finalitat de que les ajudes d'ambdós es realitzin amb el mateix criteri i siguin complementàries. De res servirà que en el reforç es treballin el conceptes o prodediments deslligats de l'escola.

Quins aspectes de l' 'ensenyar a estudiar' estan més relacionats amb les possibilitats dels pares?
Atès que la major part de l'estudi personal sol ser realitzat pels fills en la llar (almenys els no universitaris), s'espera dels pares que es preocupin de les condicions ambientals i materials en les quals es desenvolupa l'estudi diari. Per exemple:

-Lloc fix d'estudi que reuneixi unes comoditats mínimes i afavoreixi la concentració. Convé que l'estudiant disposi d'una taula de treball àmplia; d'una prestatgeria o armari per a col·locar de forma adequada el material d'estudi; d'una bona il·luminació.
-El lloc de treball no deu veure's afectat per possibles interferències: sorolls molests, televisió, etc.
-Horari d'estudi ben concebut. Això requereix distribuir el temps d'acord amb les exigències que plantegi cada matèria: més hores d'estudi per a les matèries més extenses i/o difícils. Deu ser un horari realista: que es pugui aplicar. És convenient tenir una còpia de l'horari de classe.
-Control diari del previst en l'horari d'estudi. Implica que el fill estudiï el tema que correspon a cada moment. També que comenci a estudiar i que acabi amb puntualitat.
-Observació del treball diari per part del pare i/o de la mare. Aquest aspecte és, potser, un dels més difícils. Poques són les families que no treballen els dos membres (pare i mare) i que, després de la jornada laboral, cal dedicar-hi un temps més als fills. No és extrany que s'originin tensions entre el fill i els pares. Cal revisar l'agenda escolar.

Aquí importa veure l'actitud i els hàbits de l'estudiant. No deu ser una observació aclaparadora.
-Col·laboració per a adequar i utilitzar alguns materials necessaris en l'estudi: llibres, quaderns, etc.

Aquestes ajudes poden ser completades amb unes altres que es refereixen a l'orientació en el contingut i en el mètode d'estudi.
Em refereixo a les dificultats que troben els fills al llarg d'una sessió d'estudi d'un tema: no comprendre una idea; no trobar resposta per a alguna pregunta o problema, etc.
També em refereixo a possibles defectes en la forma d'estudiar: memoritzar (acumular informació sense l'esforç de comprendre-la); no el diccionari; no centrar-se en les idees principals, etc.
Naturalment el primer grup d'ajudes sol estar més a l'abast dels pares que el segon. Però els pares poden capacitar-se progressivament si l'hi proposen. Per a això és aconsellable comentar periòdicament amb el tutor l'observat i demanar-li orientació.
Les ajudes dels pares deuen adequar-se a l'edat de cada fill. A mesura que es fan majors cal donar-los major autonomia en la forma de planificar i de realitzar el seu treball.
Un exemple: als nens petits se'ls pot presentar un horari d'estudi elaborat pels pares amb la finalitat de comentar-lo després amb ells; en canvi, als fills majors bastarà amb animar-los perquè elaborin l'horari de manera personal seguint determinats criteris.
Per a ajudar al teu fill a estudiar amb rendiment és bo demanar consells al tutor.

Revisió permanent:
1. Fer un autoexamen de les actituds paternes cap als estudis dels fills, a partir de les següents qüestions:
-Em limito a exigir resultats o, per contra, col·laboro amb el meu fill i amb el tutor en l'assoliment de resultats?
-Parlo amb els fills dels seus estudis únicament el dia en el qual arriben les qualificacions o, per contra, ho faig de manera habitual?
-Em conformo amb que el fill obtingui bones notes o em preocupa, a més, quant aprèn i com aprèn?
-Em limito a enjudiciar la qualificació en si mateixa, o, per contra, valoro també l'esforç realitzat pel fill?
-Quan un fill reprova: culpo d'això exclusivament al fill i als professors o em pregunto quines errades han pogut existir en l'educació familiar?
-Espero de tots els fills la mateixa qualificació o, per contra, exigeixo d'acord amb la capacitat de cadascun?
-Comparo els resultats acadèmics de cada fill amb els dels seus germans o, per contra, exigeixo a cada fill de manera independent?
-Parlo amb el tutor i/o professors solament quan el fill suspèn, o ho faig també, de forma periòdica, quan el fill va bé en els estudis?

2. Elaborar alguns criteris per a observar l'estudi de cada fill a casa (les conductes observades seran després matèria per a converses dels pares amb el fill i amb el tutor).
Exemples de criteris
-Estudi diari?;
-Estudi segons horari d'estudi setmanal?;
-L'estudi comença a l'hora prevista, sense demora?;
-L'estudi es realitza en un lloc que afavoreix la concentració?;
-L'estudiant disposa, en l'inici de l'estudi, de tot el material necessari?;
-L'estudi acaba a l'hora prevista?;
-Interromp l'estudi amb freqüència?
Poden elaborar-se criteris d'observació relacionats amb altres aspectes de l'estudi.
Per exemple:
-Els motius de l'estudiant;
-Les tècniques d'estudi que usa;
-L'actitud cap al treball d'estudiar;
-Les dificultats que troba;
-El temps que inverteix en les diferents matèries i tasques.

3. Pensar en possibles preguntes dels pares als fills amb diverses finalitats: conèixer les seves preocupacions i problemes; estimular-los; parlar amb el tutor.
Vegem alguns exemples:
-Amb quin criteri decideixes el treball personal per a cada dia de la setmana?
-Saps si el temps que dediques a l'estudi de cada matèria és suficient per aprovar-la?
-Quin és el teu mètode per estudiar un tema?
-Com comproves cada dia que has après cada tema o que els exercicis i problemes estan ben realitzats?
-Et costa molt començar a estudiar cada dia?
-Has de lluitar molt contra les distraccions?
-Quina matèria t'agrada més?
-Quina matèria t'agrada menys?
-Per quina causa rendeixes menys en algunes matèries?

4. Seleccionar algunes situacions d'entre les quals sorgeixen en una sessió d'estudi d'un fill, a partir de les quals els pares poden actuar també com estudiants. Es tracta de convertir certes necessitats dels fills en reptes per al creixement cultural dels pares.
Vegem alguns exemples:
-AL fill "se li resisteix" un problema de matemàtiques o una traducció d'anglès;
-El fill no comprèn algun paràgraf del tema d'estudi;
-El fill no sap contestar algunes preguntes que formula l'autor del llibre o el professor;
-El fill fa preguntes per a trobar el sentit o la justificació dels diferents continguts de l'estudi. Són les preguntes de tipus crític que comencen amb un perquè.

5. Triar una situació d'entre les ja seleccionades amb la finalitat de fer una petita estratègia d'estudi per als pares.
Si, per exemple, es tria contestar a algunes preguntes del fill, els pares poden fer el següent:
-Llegir el tema en el llibre de text;
-Ampliar en una bona enciclopèdia i/o llibre de consulta;
-Parlar amb el professor de l'assignatura;
-Redactar per escrit les respostes;
-Tenir una conversa amb el fill sobre quina seria la millor resposta per a cada pregunta i per què.
No es tracta de substituir al fill, fent el seu treball, sinó de donar-li pistes o fer-li pensar, a partir del que han après els pares.

6. Obtenir informació per saber fins a quin punt els criteris morals dels professors, expressats en l'enfocament de l'assignatura, coincideixen amb els criteris de la família.
Per a aconseguir aquesta informació els pares poden fer el següent:
-Examinar el llibre de text;
-Examinar els llibres de consulta i de lectura;
-Examinar els apunts de classe d'alguns dies;
-Parlar amb el fill;
-Parlar amb el professor de l'assignatura o amb el tutor.
El més pràctic, per raons de temps, és fer una lectura selectiva: centrar-se en els temes bàsics.

Aquesta informació ha estat extreta i posteriorment adaptada i traduïda al català de: http://www.familia.cl/Framearea.asp?p=c&c=2829