L'energia solar és una solució eficaç per lluitar contra la contaminació atmosfèrica i l'efecte hivernacle, molt relacionats amb la producció i la utilització de fonts convencionals d'energia. L'aprofitament del Sol fa possible la col·laboració de tothom en l'estalvi d'energia i la solució dels problemes mediambientals del planeta. L'aprofitament energètic es realitza al mateix punt de consum, mitjançant un equip senzill i fiable. Es calcula que en 15 minuts rebem l'energia equivalent a la que consumim en tot el món.
L'aprofitament de l'energia solar tèrmica a Europa ha assolit un elevat grau de desenvolupament, amb més de 10 milions de m2 de captadors solars instal·lats des dels anys 80. L'energia solar no és un recurs limitat a les regions mediterrànies. Els països del centre i nord del continent mantenen una forta activitat en el sector solar. És evident que la captació de l'energia del Sol no sempre és constant degut a la seva dependència de l'època de l'any o de les inclemències meteorològiques, tant per els pannells tèrmics com els pannells fotovoltàics. Les futures investigacions ens diran si podem utilitzar aquestes energies o haurem de dedicar més esforços en d'altres energies que no tinguin tanta dependència directa del Sol.

Amb els materials actuals, una instal·lació solar correctament dissenyada pot cobrir fàcilment més de la meitat de les necessitats d'aigua calenta sanitària d'un edifici. La utilització de l'energia solar per a la calefacció proporciona confort i estalvis importants. A més, l'aprofitament de l'energia solar és el sistema més adient per a escalfar una piscina i allargar-ne els mesos d'utilització. Els problemes derivats de la contaminació atmosfèrica i l'efecte hivernacle són cada dia més evidents. És el moment de fer una aposta decidida per una energia natural que conserva el medi ambient i garanteix el nostre futur.
Els beneficis mediambientals de l'energia solar fa que els diferents estaments públics recolzin aquesta tecnologia. Aprofitem aquesta font d'energia abundant, neta i a l'abast de tothom.
Tots els sistemes solars de producció d'aigua calenta sanitària funcionen amb el mateix principi : un captador transforma la radiació solar en calor que s'utilitza per a l'escalfament de l'aigua d'un dipòsit. L'energia solar queda emmagatzemada per a la seva utilització en qualsevol moment del dia o de la nit. La disponibilitat permanent d'aigua calenta a la temperatura desitjada es garanteix amb un sistema complementari amb una energia tradicional (electricitat, gas, gasoil, ...) que, en ocasions, pot integrar-se en el mateix dipòsit solar. Durant els mesos de forta insolació, l'energia solar és suficient per a cobrir la totalitat de la demanda d'aigua calenta sanitària.
Una instal·lació típica d'aigua calenta per a un habitatge es composa de tres elements :
· Uns captadors solars, instal·lats normalment a la coberta de l'edifici, orientats al sud i inclinats de 20 a 45º respecte l'horitzontal. · Un dipòsit d'acumulació, situat normalment a l'interior de l'habitatge · Altres components com vàlvules, bombes, elements de regulació,etc. En ocasions amb un únic element compacte que integra els captadors solars i el dipòsit d'acumulació és suficient per al consum d'aigua calenta d'un habitatge individual(imatge superior dreta). Podriem "fabricar" un sistema semblant posant un termo d'aigua,com els termos elèctrics, pintat de negre en el teulat de la casa. Caldria conectar-lo a la xarxa d'aigua però ja tindriem una manera d'aprofitar l'energia solar..
En tot això, no creieu que ens descuidem de quelcom important?... Sense ell no tindria sentit tot el que estem dient.

Parlem del Sol.

El Sol és una estrella. És l'estrella més pròxima a la Terra i no és ni molt gran ni molt petita. Es va formar fa uns 4500 milions d'anys i al final de la seva vida, dintre d’uns 5000 milions d’anys, s'apagarà.
El planeta Terra i tots els altres planetes del Sistema Solar orbiten el Sol. Altres cossos que orbiten el Sol inclouen asteroides, meteoroits, cometes, objectes Trans-Neptunians i, també, pols.

Característiques físiques i altres.

El Sol és un estel de la seqüència principal, de classe espectral G2, que significa que és una mica més gran i calent que un estel mitjà, però molt menor que un gegant vermell. Una estrella G2 té una vida a la seqüència principal de 10 milions d'anys.En el centre del Sol, la densitat és aproximadament 1.5 × 10(elevat a la cinquena) kg/m3 , les reaccions termonuclears (fusió) converteixen l'hidrogen en heli. 3.9 × 10(elevat a la 45) àtoms passen per reaccions nuclears cada segon. Això allibera energia que fuig de la superfície del Sol com a llum. És possible de replicar les reaccions termonuclears amb les anomenades bombes d'hidrogen. En un futur podria esdevenir-se que la energia alliberada per la fusió nuclear en reactors de fusió sigui utilitzada com a font d'energia alternativa per a la producció d'electricitat. Tota la matèria del Sol està en forma de plasma degut a la seva temperatura extrema. Així, el Sol pot girar més ràpidament a l'equador que a latituds altes, ja que no és un sòlid. La rotació diferencial (segons la latitud) del Sol causen que les línies del camp magnètic s'entortolliguin amb el temps,provocant la formació de les dramàtiques taques solars i prominències solars. La corona solar té 10(elevat a l'11) àtoms/m3, i la fotosfera té 10(elevat a la 23) àtoms/m3. Durant algun temps es va pensar que el nombre de neutrins produits a les reaccions nuclears al Sol era una tercera part de la predicicó teòrica, un problema que es denominà solar neutrino problem. Quan es va descobrir recentment que els neutrinos tenien massa, i que es podien transformar en varietats de neutrins més difícils de detectar en el camí de la Terra al Sol, les mesures i la teoria van coincidir. Per obtenir informació ininterrompuda del Sol, l'Agència Espacia Europea i la NASA van posar en òrbita un observatori Solar and Heliospheric Observatory (SOHO) el 2 de desembre de 1995. L'observació del Sol pot revelar en un futur fenòmens que ara no coneixem.

Massa del Sol

La massa solar és una unitat de massa que equival a la massa del Sol, i que val uns 2 x 10(elevat a la 30) Kg.

ATENCIÓ: MIRAR EL SOL SENSE PROTECCIÓ POT CREMAR LA RETINA I PROVOCAR CEGUESA. PORTAR ULLERES DE SOL NO ÉS SUFICIENT PROTECCIÓ, NO HO FACIS.

Coneixem radiacions electromagnètiques que abasten des de longituds d'ona mesurables en metres (ones de Ràdio i TV, per exemple) fins a milionèsimes de centímetre (raig X). L'energia que porten aquestes radiacions és inversament proporcional a la longitud d'ona, de manera que les ones de Radio porten poca energia (2 x 10-25 juls/fotó) mentre que els raigs X en porten molta (2 x 10-7 juls/fotó).De totes aquestes radiacions, les de longitud d'ona entre 10-4 i 10-5 cm poden ser percebudes pels nostres ulls, per això es coneixen com a llum visible. Hi ha diferents tipus de llum visible segons la seva longitud d'ona, per exemple la llum amb un color blau pot identificar-se per tenir una longitud d'ona de 5156 Å, mentre que si té color vermell correspon a una longitud d'ona de 6600 Å. La llum blanca és en realitat un conjunt de radiacions electromagnètiques corresponents a la zona de l'espectre visible. Aquest fet es posa fàcilment de manifest al fer passar llum blanca a través d'un prisma... En fer-ho podem observar com la llum es descompon en les seves radiacions constituents (els colors de l'arc de Sant Martí).

El segon rectangle representa la part que podem veure	La suma de colors fan la llum blanca. Amb l'exemple dibuixat es pot saber l'espectre d'aquesta.

Següent energia alternativa: Energia fotovoltàica