|
ENERGIA
SOLAR
ABANS
DE COMENÇAR A PARLAR SOBRE L'ENERGIA SOLAR CALDRÀ
FER UNA PUNTUALITZACIÓ MOLT IMPORTANT: DEL
SOL PODEM OBTENIR CALOR I LLUM, AIXÒ
SIGNIFICA QUE DISPOSEM DE DUES MANERES D'OBTENIR-NE PROFIT.
OBSERVEU LES DUES IMATGES SEGÜENTS.
UTILITZEN EL SOL PERÒ DE MANERA DIFERENT: EL PRIMER
NOMÉS LA LLUM I EL SEGON LA CALOR.
|
|
|
|
Segons
podem veure a la imatge superior, es tracta d'un conjunt
de pannells (captadors) fotovoltàics. Capten
la llum. Aquests pannells fotovoltàics converteixen
l'energia del Sol (llum) en energia elèctrica.
De moment aquests pannells no són gaire rendibles,
especialment per l'emmagatzematge de l'energia elèctrica
que no s'utilitza. Tenen una vida relativament llarga
(30 anys). S'està investigant per millorar-los.
Em preocupa el reciclatge dels pannells un cop utilitzats.
|
Aquesta
imatge es d'un panell (captador) tèrmic. El panell
és com una capsa pintada de negre -absorveix
millor la calor- i en el seu interior circula un tub
per on passa un líquid (aigua, per exemple) i
mogut per una bomba. Aquest tub penetra en el termo
(dipòsit de forma cilíndrica) i fa com
una escala de cargol -serpentí- que escalfa l'aigua
que conté aquest. Més avall tens un esquema.
|
Hi
ha un tipus de central elèctrica que utilitza la
calor del Sol com a font d'energia. La finalitat d'aquest
sistema és el mateix que amb panells solars tèrmics
però aprofitatnt al màxim el seu rendiment.
Observeu la imatge. Podríeu
explicar com funciona? Cada un d'aquests "quadradets"
és un mirall i a cada hora un operari va girant,
un a un, i dirigint el seu feix a dalt de la torre...és
broma! S'encarrega un ordinador que controla el moviment
durant totes les hores de sol. Presenten alguns inconvenients
importants: què passa a les nits? I quan està
ennuvolat?
A
dalt de la torre hi ha un "forn solar" que rep
un feix de llum de cada un dels miralls. Es poden assolir
temperatures properes als 2000 ºC encara que a la pràctica
és molt més baixa. Són Centrals Solars
(CRS).També hi ha del tipus CDS. Vols més
informació? Clica
aquí.
A
la dreta d'aquestes paraules trobem la manera d'aprofitar
la calor (una forma d'energia) per escalfar l'aigua. De
color vermell tenim indicat el camí de l'aigua calenta
i en blau el de l'aigua freda. Podries explicar el seu funcionament?
Quan ho tinguis pensat, selecciona el text invisible amb
el ratolí (botó esquerre).
| El
Sol emet radiacions: una part la veiem (llum) o sentim
(calor). El captador del dibuix és l'encarregat
d'agafar la calor del Sol escalfant el tub del seu interior.
Per aquest tub passa un líquid. Aquest líquid
calent (no té perquè ser aigua) és
conduït a un dipòsit que fa la funció
de termo (manté la calor en el seu interior moltes
hores). Dins en el termo hi ha l'aigua sanitària
que s'anirà escalfant per l'efecte del tub interior
que transporta el líquid calent del captador
del Sol. La bomba ens assegura la circulació
del líquid calent al termo. |
Aquests pannells els podem trobar en el que va se el Fòrum
de les Cultures de Barcelona 2004.La
placa solar, situada al recinte del que havia estat el Fòrum,
està formada per 2.668 pannells formats per petites
peces de silici, que sumen una superfície total de
3.375 metres quadrats. Aquesta gran estructura està
al costat del mar, al damunt de ledifici de lescola
de vela, i és visible des de bona part del recinte.
És, per tant, una de les estampes emblemàtiques
de lesdeveniment, tant pel que fa a la imatge com
a la intenció de promoure les energies netes.
Es preveu que es construeixi a la mateixa zona una segona
gran placa solar. Tindrà, pràcticament, el
doble de superfície que la placa actual i entre totes
dues sumaran la més gran àrea de captació
solar de tot Europa. Generarà lenergia necessària
per alimentar mil llars.
El
que ha mogut a construir aquest pannell ha estat el fet
de potenciar una alternativa per reduir l'emissió
de gasos contaminants causants de l'efecte hivernacle.
PANNELLS
FOTOVOLTAICS
La
generació del corrent elèctric és produeix
per l'efecte fotovoltaic, que consisteix en la conversió
directa de la radiació solar en energia elèctrica
en forma de corrent continu. Aquesta conversió la
produeixen les cèl·lules fotovoltaïques.
Les cèl·lules fotovoltaiques són semiconductors
de silici del tipus PN (díode). Quan sobre la unió
PN del semiconductor incideix la radiació solar (fotons)
aquest es fa conductor generant als seus extrems un voltatge
de 0,5V i un corrent que depèn de la superfície
d'exposició de la unió i de la intensitat
de la radiació solar.
Aquests
voltatges i corrents són massa petits per ser utilitzats,
per això les cèl·lules s'associen en
sèrie per incrementar els voltatges i en paral·lel
per incrementar el corrent (intensitat) formant els pannells
fotovoltàics. Normalment els pannells es composen
de 36 cèl·lules de diàmetres diferents
(en funció del corrent que es vol obtenir).
En
el mercat existeixen 3 tipus de cèl·lules
fotovoltaiques que es diferencien en la seva estructura
cristal·lina:
Silici
monocristal·lí
(1).- El silici es diposita sobre un cristall de forma que
mantingui un estructura perfectament ordenada. Es caracteritzen
per tenir un color blau fosc amb una brillantor metàl·lica.
Tenen un rendiment del 16% de la radiació solar rebuda.
Són els més cars i el més emprats.
Silici policristal·lí
(2).- El silici es dipositat sobre el cristall sense
tanta cura, de tal manera que canvien l'orientació
cada cert espai. El seu aspecte sembla una amalgama de colors
amb tonalitats diferents entre blau i gris amb brillantor
metàl·lica. Tenen un rendiment lleugerament
inferior al 16% de la radiació solar. Són
més econòmics i no s'utilitzen tant com els
anteriors.
Silici amorf (3).- El silici
és dipositat en una fina capa sobre el material de
suport, la seva estructura cristal·lina ha desaparegut.
El seu aspecte presenta tonalitats de color marró
o gris fosc. Tenen un rendiment al voltant del 6% de la
radiació solar rebuda. Són molt econòmics
i s'utilitzen per calculadores i objectes amb petits consums.
Els
pannells fotovoltaics estan constituïts per un conjunt
de cèl·lules interconnectades entre sí,
posades en un capsa de plàstic resistent a la intempèrie
i estanca, per la part del davant es col·loca un
vidre trempat molt resistent a l'impacte, amb superfície
antireflectiva i que no absorbeixi radiació solar.
La superfície exterior del vidre ha de ser llisa
per evitar l'acumulació de la pols que limitaria
el seu rendiment. A la part posterior del mòdul conté
la caixa amb les borns de connexió dels cables. Tot
el conjunt és dissenyant per que sigui perfectament
estanc i suporti les condicions climatològiques més
adverses.
Tot i que els sistemes fotovoltàics solen ser de
12V els pannells proporcionen tensions superiors a aquests
voltatges per poder carregar les bateries i per compensar
les pèrdues de voltatge als conductors.
La
radiació solar que arriba a la superfície
de la terra a les nostres latituds sol ser de uns 1000W/m2
, que són les condicions estàndard per les
quals els fabricants proporcionen les corbes de potència
dels pannells.
Les plaques es poden unir entre sí en paral·lel
(amb unió duna banda dels pols positius i,
duna altra, dels negatius) o bé en sèrie
(pol positiu de la primera amb negatiu de la segona i successivament).
La unió en paral·lel proporciona una tensió
igual a la del mòdul (12-18 V), mentre que la unió
en sèrie dóna una tensió igual a la
suma de la de cada mòdul (per exemple 12 V, 24 V,
36 V, etc.), depenent del nombre de plaques interconnectades.
La
Potència Solar Indica el Camí del Futur
Japó
està portant a terme un gran nombre de projectes
sobre fonts energètiques. Una de les àrees
que reben cada vegada més atenció és
la utilització de la tecnologia japonesa per generar
electricitat a partir del sol. A mesura que augmenta l'eficiència
dels panells solars i cauen els costos de producció
s'aniran instal·lant progressivament, el que ajudarà
a protegir el mediambient.
Text:
Torikai Shin-ichi. Fotos, cortesia de: Organització
per al Desenvolupament de Tecnologia Industrial i Noves
Energies (NEDO); Hakushin Co., Ltd.; Ajuntament de Itoman;
Tamiya Seisakusho.
Japó,
el Major Productor Mundial de Cèl·lules Solars

En
aquest districte suburbà de la ciutat de Yoshikawa,
en la Prefectura de Saitama, propera a Tòquio, els
seus habitants satisfan les seves pròpies necessitats
elèctriques amb els panells solars de les seves teulades
- gairebé 200 KW de potència - i està
augmentant el nombre d'habitatges equipats amb teulades
d'aquest tipus.
Els
poderosos rajos del sol copegen de forma permanent la terra
transmetent energia calorífica i lumínica.
Part de l'energia lumínica pot ser convertida directament
utilitzant semiconductors de sìlice i altres materials.
Els
Laboratoris Bell, als Estats Units, van ser els primers
a desenvolupar les cèl·lules solars utilitzant
semiconductors de sílice. Això ocorria en
1954. En aquell temps, l'eficiència de la conversió
elèctrica era baixa - només un petit tant
per cent. Però ja en la dècada dels setanta
aquesta es va elevar al 15%, començant el seu ús
pràctic. Les cèl·lules solars desenvolupades
avui dia tenen una eficiència de conversió
de gairebé el 20%.
Es
calcula que la quantitat d'energia elèctrica disponible
a través dels rajos solars és de gairebé
1 KW per cada metre quadrat de superfície assolejada.
Això significa que una cèl·lula solar
amb una superfície de 1 metre quadrat i una taxa
d'eficiència del 20% pot generar 200 watts d'electricitat.
A l'incrementar la taxa de conversió es redueix el
cost per unitat de generació d'electricitat, el que
aconsegueix més potència sense necessitar
més espai per als panells solars.
En
2002, la producció mundial de cèl·lules
solars va anar d'uns 520.000 KW (la producció s'amida
pel nombre de KW que les cèl·lules poden generar).
D'ella, la producció japonesa va arribar el 48,9%
- 255.000 KW - fent de Japó el major fabricant del
món de cèl·lules solars. Aquest fet
indica la dependència de la tecnologia nacional de
semiconductors i els grans esforços que fan les companyies
japoneses a desenvolupar nous productes darrere d'una major
eficiència de conversió i unes cèl·lules
solars més petites.
Energia
Mareomotriu
+ info
|