Emancipar-se de casa.

ALTERNATIVA 1: EMANCIPAR-SE ÉS FÀCIL.

Viure amb els pares de forma independent ja és possible.

Els joves cada cop tenen més complicat emancipar-se dels pares. Els preus dels pisos cada cop són més cars i els sous més precaris, el que obliga a bona part dels joves a conviure amb els pares. Però com diu el tòpic, si no pots lluitar contra l'enemic, uneix-te a ell. La solució es troba en emancipar-se en el propi habitatge patern.
L'empresa Bubble Business ha desenvolupat un producte "Emancipador Bubble" que consisteix en un habitacle inflable i amb forma de bombolla que permet un alt nivell d'independència sense haver de sortir de la casa familiar. Fàcil de muntar, proporciona un màxim confort amb un mínim esforç, gràcies a les seves preses d'aigua, electricitat i telèfon (podrem triar l'opció d'internet) per ser connectades directament a la casa dels pares. D'aquesta manera la despesa és nul.la. Hi ha varis models, però un dels que compte amb més prestacions és el de luxe, que disposa de la "Emancipator-card" amb la que es poden fer compres amb càrrec al compte familiar. Segons els autors, està especialment recomanat per persones d'entre 18 i 34 anys. Més informació en el web: www.emancipator.org

Una imatge del revolucionari habitatge per joves. Permet afegir-ne tants com es vulgui.

ALTERNATIVA 2. : autocaravana.

La següent opció és una mica més sèrio. Es tracta de comprar una autocaravana (per 4~6 persones no solen estar per sota dels 30.000€) però si la nostra economia ens ho permet, en podem trobar per 70.000€.

La dependència de viure en un lloc s'ha acabat. Per fi, quan faci fred, podrem marxar a llocs més càlids i quan faci molta calor, podrem marxar a llocs més freds.A més, podrem canviar el paisatge des de la nostra sala d'estar les vegades que volguem: mar, muntanya, monument...

Una autocaravana disposa de força autonomia: porta dues bombones de butà o propà per a la calefacció (també escalfa un dipòsit d'aigua per la dutxa o rentar els plats), cuinar i per la nevera (encara que sembli estrany, funciona amb butà) o el forn. Un dipòsit d'uns 150 litres d'aigua potable, una bateria de 100A- 12V per alimentar el video i/o el televisor, la bomba d'aigua, un microones, il.luminació interior... i si hi tenim pannells fotovoltaics, l'autonomia és màxima.

Quan s'acaba l'aigua potable del dipòsit, des d'una font i amb unes garrafes, el podem omplir. El dipòsit del vàter s'ha de buidar en els lavabos públics. La majoria d'autopistes, sobretot les franceses, tenen les àrees preparades per els autocaravanistes. A Grècia és on podem tenir més dificultats.Tot aixó també es pot fer en un camping!

Quan estem fent quilòmetres no podem tenir el butà/propà connectat: disposa d'un sistema elèctric que funciona amb el motor: la nevera, la calefacció és la de la pròpia cabina,carregar la bateria de l'habitatge (el motor té la seva pròpia bateria)...

Les aigües residuals van a parar a un dipòsit que es troba a sota de la vivenda. Quan està ple s'ha de buidar. El vàter utilitza un altre dipòsit, uns quinze litres, aproximadament i cal afegir un líquid que impedeix la reproducció de microorganismes. Tots els dipòsits porten sensors de capacitat.

En quan a la roba, menjar i altres, seguirem els mateixos consells que per els vaixells.

ALTERNATIVA 3: vaixell.

Amb la tercera opció és impossible punxar una roda però si s'espatlla tampoc et podràs posar a la vorera esperant que vingui la grua.Tot té els seus avantatges i inconvenients.

Aquesta proposta és força interessant si l'economia ho permet. De fet, algunes persones fan del vaixell la seva primera i de vegades única vivenda (estava pensant en Holanda).

El luxe d'alguns d'aquests vaixells és comparable a qualsevol casa actual, ja que es construeixen amb materials de primera qualitat (el preu està a la mateixa alçada).

Un vaixell està equipat per a permanències llargues a bord, amb totes les possibles comoditats per a la seva permanència: Aigua calenta, lavabos amb dutxa, cabines, cuina de gas amb nevera elèctrica, un ampli saló central on cap tota la tripulació, etc..

AMARRATS a port, connectats als subministraments d'aigua i electricitat, la vida a bord no és molt diferent de la que faríem en una roulotte o autocaravana en un càmping; utilitzant els serveis del port i el vaixell ben amarrat no es mou en absolut.

FONDEJATS, cal anar amb compte amb els consums d'aigua i bateries; a més, per moltes ancores que fondegem sempre haurà un cert moviment. Amb la zodiac i el seu motor es realitzen els desplaçaments a terra, però cal tenir en compte que no es pot deixar un vaixell fondejat sense vigilància durant molta estona, doncs les condicions (el mar, el vent, etc.) poden variar i un fondejo considerat segur pot deixar de ser-lo, l'ancla pot urpar o fins i tot salpar.

NAVEGANT, cal tenir sempre present la possibilitat d'un moviment del vaixell inesperat (un cop de mar o de vent o un canvi d'escora, etc.); en tots els desplaçaments per coberta sempre ens mantindrem agafats amb una mà com a mínim, en un lloc ferm. En l'interior del vaixell, els moviments són més desconcertants i cal anar amb compte amb els possibles cops, així com procurar tenir-lo tot ben estibat. Potser no estaria de més si és el primer cop que sortiu (o el segon, o tercer...) prendre una pastilla de "biodramina".

ELS MENJARS

Navegar desperta la fam, sens dubte. En sortides curtes, és molt més pràctic (i fins i tot més econòmic si anem a "Casa Pepe" o similar) anar a un restaurant i demanar el menú del dia si estem en el port, o dur entrepans preparats si estem navegant. Si la sortida dura més d'un dia, podrem aprofitar la infraestructura que ens ofereix la dinette del vaixell: cuina de gas i forn, aigüera amb piques, nevera...

Així doncs podem confeccionar qualsevol plat, però sempre és recomanable preparar menjars senzills, perquè cuinar amb el mar una mica picat és molt incòmode.

El més convenient és preparar plats com pasta italiana amb salses preparades, arrossos, sopes de sobre o amanides. Evitant els fregits, ja que produeixen mala olor i grasses que embruten la dinette. També és important dur una bona reserva de pa i embotits i formatges per preparar entrepans, així com galetes, yoghurts, fruita i aperitius per poder picar quan ens apeteixi.

No cal dir que la beguda és també un apartat important, aprovisionar-se d'aigua i altres begudes a gust dels tripulants deurà fer-se evitant que escasegi a bord.

ROBA

En tot cas roba còmoda, esportiva, resistent; la vida a bord un veler no pot semblar-se a una desfilada de models.

A l'estiu, vestit de bany i samarreta és l'uniforme universal dels navegants, els podem portar en una setmana... o en un mes!!. De totes maneres cal dur sempre un jersei o roba d'abric per a les nits.

A l'hivern, ben abrigats, també gaudirem de la navegació... Heu vist algú que vagi a esquiar en bermudes? SEMPRE cal dur roba impermeable, doncs navegant, el lloc més agradable del vaixell és la banyera (l'espai exterior on se senti la tripulació), i si hi mala mar o plou, havent de tancar les escotilles, segueix sent més agradable estar fora que dintre del vaixell i és llavors quan la tripulació descobreix, perquè rep el nom de "banyera"... A més, la roba impermeable és un bon paravent.

El millor calçat són les sabatilles esportives amb sola blanca o clara; flexibles, s'agafen bé als peus, no embruten la coberta. Quan plou, unes botes d'aigua ens seran de gran utilitat. Molt o poc totes rellisquen ( no conec cap sabatilla o bota que amb la coberta mullada no rellisqui).

UNS ALTRES...

Millor borses de viatge que maletes, doncs l'espai en les cabines és reduït i les primeres es poden plegar, i si cauen damunt no fan mal...

En qualsevol objecte o aparell que pugeu a bord, les especificacions de ANTIXOC I "WATER RESISTANT" seran sempre recomanables.

Pagant haurà cobertura de telefonia mòbil, el vaixell disposa de connector de 12V tipus automòbil, i connectats a port disposem de 220V

. En el mar també hi ha patrulles de la Guàrdia Civil, i també paren!. El D.N.l. és imprescindible.

Traduït i adaptat de: http://www.qarlos.free.fr/navegacion/Sextante/Kiss.doc

ALTERNATIVA 4: CAMPING

Una altra alternativa és viure en un camping. Moltes parelles que tenen difícil poder accedir a un habitatge i disposen d'un camping a la zona de treball/viure, opten per aquesta alternativa: només els hi cal comprar un bungalow o una casa prefabricada.

El model d'habitatge, el model típic d'habitatge familiar està canviant. Hi ha països en els quals viure en vaixell, roulotte o autocaravana...és un fet habitual. Potser estem a davant d'un fet social incipient (poc important) però que va agafant cada cop més projecció. El preu de l'habitatge ha pujat per sobre de l'IPC any rere any i no sembla que es pugui aturar el seu creixement imparable.

Aquí hi tenim el dibuix del plànol de planta d'un bungalow (no correspon a la fotografía exterior del bungalow anterior). Per descomptat que les mides són petites si les comparem amb un habitatge com n'estem acostumats. Tot es tradueix en una major administració de l'espai. Aquest habitatge té una superfície total construïda de:(Prova de fer tu mateix el càlcul. Quan acabis, passa el ratoli a l'espai de sota, marcat per un quadre, per seleccionar el text.)

No ens hem d'estranyar si sentim parlar de que els habitatges cada cop són més petits per ajustar-se al poder adquisitiu dels nostres joves. Se suposa que a més petit és menys car.

Avui en dia, podem trobar habitatges "normals" amb superfícies de bungalow. Se solen construir en zones econòmiques de baix poder adquisitiu. De vegades amb el nom "d'estudi" es compren habitatges per viure-hi a nivell familiar. L'inconvenient d'aquests habitatges és que no estan preparats per donar espai a la vida familiar: no tenen cuina però si lavabo. Hi ha, també, absència d'habitacions...

ALTERNATIVA 6 : COMPARTIR PIS.

Si per a una parella jove és difícil comprar un pis per la manca d'estabilitat en el treball o perquè els sous són massa baixos, si els preus per un lloguer són massa alts, podem compartir el pis amb una altra parella de manera que totes les despeses de la casa es reparteixin a parts iguals. Caldría distribuir-se bé l'espai, així com alguns horaris: cuina, rentadora, planxa... Alguns joves han adoptat aquest sistema. És un sistema comunitari que necessàriament ha de funcionar amb una normativa estricta. Si el pis és de lloguer i la convivència es fa difícil, sempre es pot optar per la separació física. Si l'habitatge és de compra...no sé si ha estat una bona idea. En tot cas, un, hauria de comprar la part corresponent a l'altre.

Segons informació apareguda a la premsa barcelonina, amortitzar una hipoteca a 30 anys per a pagar una vivenda
duplicaria el total de les mensualitats del lloguer en el mateix període de temps, segons un estudi elaborat pel portal immobiliari Facilisimo.com. Aquest informe conclou que la grandària mitjana dels habitatges usats a la venda ha descendit
30m2 en l'últim any, des dels 151 fins als 121. En quant als preus, s'ha produït un augment del 1,18% en els últims dos mesos, fins als 2.479 euros per metre quadrat. En l'estudi també es recull que el PaísVasc, Madrid i Catalunya segueixen sent les comunitats més cares.

ALTERNATIVA 7 : OKUPES.

Un okupa és, essencialment algú que viu en una casa que no és seva i l'ha "okupat". Aquest és un tema de difícil solució perquè enfronta postures radicalment oposades. A ningú li agrada que en un habitatge de la seva propietat es trobi les portes reventades i convisquen gent en el seu interior. D'altra banda, un habitatge tancat permanentment es deteriora. On està doncs el problema? No sé si caldria regular aquest fet on una persona cedeix temporalment un habitatge de la seva propietat a una persona, major de edat, i disposat/da a acceptar la jurisprudencia en cas de no complir els pactes que, evidentment, haurien d'estar formalitzats prèviament...

La bombolla immobiliària rellança l'okupació

El fenomen okupa no para de créixer, sobretot a Barcelona. I pel que sembla anirà a més perquè, tal com assegura el propi col·lectiu, cada vegada “hi ha més gent exclosa del dret constitucional a un habitatge digne”. De tiro, l'avanç de l'okupació i el boom immobiliari van curiosament de la mà i creixen al mateix ritme. Si fa deu anys el metre quadrat a la capital catalana costava de mitjana 1.291 euros, ara està a 4.311 (dades del departament d'estadística de l'Ajuntament), és a dir, més del triple. Un increment pràcticament calcat al del nombre de cases okupades: el 1996 havia unes 50 i avui, segons xifres de l'Assemblea d'Okupas, hi ha entorn de 150 (les fonts de l'Ajuntament consultades no han facilitat dades oficials). “A cinc mil euros el metre quadrat no em queda un altre remei que okupar”, afirma un dels habitants de la casa Milers d'habitatges, a la Barceloneta, que prefereix no donar el seu nom. Des del col·lectiu "squatter", en qualsevol cas, asseguren que les xifres són encara majors si es tenen en compte els pisos individuales que estan okupats: “Hi ha centenars o fins i tot milers”, afirmen. Gràcia no és el que era Gràcia ha estat històricament el districte de Barcelona que més activitat "squatter" acollia, si bé últimament el testimoni l'hi ha passat a Sant Andreu, que té al voltant d'una trentena de cases socials. Amb el temps, el moviment s'ha dispersat més.

És una alternativa que, ara per ara, no té un futur gaire clar.

ALTERNATIVA 8: SUBHASTES

D'aquesta manera podem obtenir un habitatge a bon preu. Són els immobles procedents de particulars o embargaments judicials que poden arribar a un preu fins a un 50% inferior al del mercat.

Les subhastes són un mitjà poc explorat per a aconseguir tot tipus d'immobles amb descomptes més que interessants. En els últims anys, moltes immobiliàries s'han especialitzat en aquest sistema d'adjudicació i venda de propietats. Aquests actes, que reuneixen al voltant de 200 immobles de totes les tipologies (propietat d'empreses o particulars), atreuen a un gran nombre de compradors, gràcies als seus baixos preus. «Poden arribar a ser fins un 50% inferiors als del mercat », Per la seva banda, els venedors veuen en les subhastes una manera còmoda, i sobretot ràpida, de vendre el seu immoble, encara que per a això hàgin de sacrificar una mica de diners. No és necessari el pagament de fiança.

Des que en 2001 la Llei d'Enjudiciament Civil les obrís al públic, les subhastes judicials s'han convertit en un mitjà molt sol·licitat per comprar casa. En elles es venen immobles en procés d'execució judicial, procedents d'impagaments. Solen oferir majors beneficis que les privades, però també és necessari contar amb la liquiditat suficient per pagar la fiança, equivalent al 30% del preu de sortida. A més d'haver de disposar de diners per a aquest pagament, el major inconvenient sol ser que les subhastes tenen lloc allà on es realitza la venda: en els jutjats de primera instància, en el cas de judicials, o en hotels, quan la subhasta és privada. Si no es pot assistir, es pot fer una licitació delegada confiant-la.

Aquí el problema és disposar de la fiança i això representa, malgrat el descompte, molts diners.

ALTERNATIVA 9: SI NOTENIM MOLTA PRESSA...

Podem embarcar-nos en la construcció de la nostra pròpia casa amb la finalitat d'aconseguir, pels menors diners possible, la llar dels nostres somnis.
No obstant això, abans d'involucrar-se en un projecte de semblant envergadura, és aconsellable tenir en compte alguns aspectes, com la durada o els tràmits pels quals cal passar.
Per començar, és necessari haver-se informat de tots els requisits i conèixer el món de la construcció.
"Si un és novençà, tots els processos són bastant especialitzats i al final li pot sortir car", adverteix Bernardo Inzenga, vicedegà del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid.
Un gran estalvi
Una vegada assumits els riscos, la construcció d'una casa pròpia pot suposar un estalvi de fins al 30% en el preu final i, si es conta amb un constructor diligent, podrà veure's el resultat en poc més d'un any.
Construir-se una casa pròpia pot suposar un estalvi de fins a un 30% en el preu final, segons els experts. Per l'adquisició de la parcel·la, el més aconsellable és dirigir-se a l'ajuntament al que pertany la finca i comprovar si el sòl és rústic (no urbà) o urbanitzable. Una vegada escripturada i registrada, comença la labor de contactar amb els professionals que s'encarregaran de l'obra: arquitecte i aparellador.
"Els honoraris dels arquitectes estan bastant estandarditzats, el millor és guiar-se pels treballs previs del professional al que acudim", puntualitza Inzenga.
El 70% del que cobren és per la redacció del projecte, i la resta, per la direcció de l'obra.
El projecte, juntament amb l'estudi geotècnic i el de seguretat i salut, es presentarà en l'ajuntament per a l'obtenció de la llicència d'obra, que pot demorar-se de tres a sis mesos.
Una vegada aconseguida, el constructor s'ocuparà de dur a la realitat el disposat per l'arquitecte. L'aparellador serà l'encarregat de supervisar el treball perquè, efectivament, compleixi amb el projectat.
La casa no acaba en la teulada
Després de tots els tràmits administratius previs al començament de les obres d'un habitatge, i una vegada finalitzada l'execució de les mateixes, encara no està llesta per a ser habitada.
Encara caldrà realitzar algunes paperasses. Una de les gestions posteriors a les obres d'una casa és la petició a l'ajuntament de la llicència de primera ocupació o cèdula d'habitabilitat.
Per a la seva concessió, es realitzarà una inspecció que comprovarà si el resultat final es correspon amb el projecte que es va plasmar en els plànols i, en el cas que s'hagués portat a terme algun canvi, assegurar que s'até a la normativa urbanística del municipi.
Obtinguda la llicència, es procedirà a la signatura de la declaració d'obra nova, la inscripció en el cadastre i la contractació dels serveis bàsics, com l'aigua, el gas o l'electricitat.

ALTERNATIVA 10: SI SEGUIM SENSE TENIR MOLTA PRESSA...

Una altra possibilitat seria la de comprar la casa dels somnis amb una hipoteca "vitalícia" -el banc estarà encantat- i immediatament posar-la a llogar. No podrem aprofitar la casa però com a mínim no anirem tan ofegats amb la hipoteca i si, a més, seguim vivint a casa dels pares, l'oferta, com a mínim, no la rebutjarem a la primera de canvi. S'han de tenir les idees clares i començar de joves!!!

ALTERNATIVA 11: A LA DESESPERADA.

Com a últim recurs, i una mica desesperats, ens queda la possibilitat de viure a casa del pares (o dels sogres !) de manera que ens deixin una habitació "amb dret a cuina". Aquí, més que un problema d'espai (que hi és) es produeix un problema generacional complex i de molt difícil sol.lució. De ben segur que tots els matrimonis o parelles de fet, ens podrien explicar les seves "aventures" amb algun familiar.

ALTERNATIVA 12: AMB DÓNA TOT IGUAL !!!

Llegit com a notícia al diari 20minutos del dia 19.01.07:

Acusats d’usurpació per ‘okupar’ un pis i deixar el propietari al carrer.

Els ocupants diuen que els han estafat i que han pagat un lloguer. Carles Veiret, propietari d’un pis al número 72 del carrer Urgell, viu des de fa un mes i mig a casa d’un amic perquè el seu habitatge està okupat per quatre ciutadans xilens. Els ocupants afirmen que van llogar el pis després de veure un anunci en un locutori i que van pagar per avançat 900€. A més, asseguren que tenen un contracte verbal amb una persona. Sentiment d’impotència. Veiret va explicar ahir la seva impotència perquè, després d’haver denunciat el cas, els Mossos no poden desallotjar-los fins que ho autoritzi un jutge. El 4 de gener passat, la policia va identificar els inquilins, dos homes i dues dones, i els va imputar un delicte d’ocupació il·legítima i un altre d’usurpació de llum i aigua. Veiret es troba «desemparat i sol» i recomana que si algun propietari li passa el mateix no avisi la policia i actuï com ho fan els ocupants. Ahir el president de l’Associació de Propietaris, Lluís Miquel Pahissa, va aconsellar el mateix i va explicar que fa unes setmanes va fer fora d’un dels seus pisos uns ocupants després de canviar el pany quan no hi eren.

ALTERNATIVA 13: Per què no canviar el model de l'habitatge tradicional?

Les cases modulars estan entrant amb tanta força en el mercat espanyol que ja s'han convertit en una alternativa real a la construcció tradicional. La seva rapidesa, senzillesa i baixos preus fan que cada vegada siguin més els que es decantin per aquesta opció a l'hora de construir un habitatge o ampliar l'actual. Aquest tipus de construcció, que ja té una gran implantació a Estats Units o els països escandinaus, consisteix en el muntatge de mòduls adaptables a les necessitats de l'usuari que es poden ensamblar entre si formant les diferents dependències (bany, cuina...) d'una casa. És una espècie de puzle amb un esquelet d'acer galvanitzat –un material lleuger, resistent i durador– sobre el qual es pot utilitzar tot tipus de revestiments,com l'alumini, el gres, la fusta o el pladur, tots ells materials reciclables. Representen un 50% d'estalvi d'energia en l'ús que un habitatge convencional: És una construcció orientada cap al respecte al medi ambient i l'eficiència energètica,
CONSTRUCCIÓ. Les cases modulars són una alternativa barata i ecològica a les obres tradicionals. Hi ha mòduls per a tancar terrasses, pujar un pis... En 100 dies es pot gaudir d'una casa modular, amb un cost que va de 800 a 1.000 €/m2 .