La trepadora (trepant). Bàsicament hi ha dos tipus, la de sobretaula (imatge) té un motor , una transmissió que permet regular la velocitat a què va i un eix al final del qual hi ha un portabroques. La màquina de trepar portàtil té un motor al qual s'ha acoblat un portabroques al final de l'eix. La regulació de la velocitat es fa normalment des d'un botó que incorpora en el mànec. Pertany al grup de màquines-eina.

El trepatge és una operació que consisteix en foradar materials arrencant-ne ferritges o encenalls mitjançant una eina que s'anomena broca.

La polidora fa la feina de polir les superfícies. Simplifiquen la feina de polir amb paper de vidre (manualment). Al mercat podem trobar la polidora orbital que és la més corrent i s'utilitza per polir superfícies planes. La polidora de disc té un coixinet flexible sobre el qual s'acobla el disc abrassiu. És útil per a polir superfícies corbes. La polidora de cinta és una màquina adequada per polir grans superfícies planes.

Amb aquestes màquines podem polir ràpidament, però cal tenir molt de compte perquè no es veu la superfície polida.

Les serres elèctriques tenen una fulla recta i que gràcies al motor i a uns mecanismes fa un moviment de vaivé que permet anar tallant a mesura que es va avançant. La serra de la imatge és de cinta, això vol dir que la serra té la forma d'una circumferència i contínuament està donant voltes.

S'ha de tenir molt de compte en la seva utilització per això s'han de seguir estríctament les normes de seguretat establertes per a aquesta màquina. Està dissenyada per a que no puguin treballar dues persones alhora (tallant i polint) perquè la disposició dels elements de la màquina no deixa prou espai per poder treballar amb seguretat.

El cargol de banc és una eina passiva. Això vol dir que ens permeten retenir o subjectar un material o una peça en una determinada posició, com el grup de les alicates però només perquè poguem treballar aquests materials amb altres eines. El cargol de banc (imatge), la mordassa i els serjants són els més corrents.

PRECAUCIÓ: QUAN COL.LOQUIS UNA PEÇA EN EL CARGOL DE BANC, ASSEGURA'T QUE ESTIGUI BEN SUBJECTAT PREMENT LA PALANCA. SI APRETES MOLT FORT POTS DEFORMAR LA PEÇA QUE SUBJECTES.

A més de les màquines i les eines, també utilitzem material per a fer els nostres projectes, és molt semblant al conegut joc del "mecano". Tenim cargols i femelles de M4, a més de volanderes, separadors...

Seria una bona idea demanar com a regal un joc de construcció i deixar per un altre dia els jocs electrònics que ho fan tot ells :-)

No hi podia mancar una farmaciola! En tots els llocs hem de tenir al nostre abast una farmaciola equipada amb cotó, desinfectant... per fer una primera actuació. Si el problema és més greu caldrà adreçar-nos a personal sanitari. Mai hem de deixar de curar les ferides per petites que aquestes siguin.

A la farmaciola de l'escola, o a la de la casa de colònies, o per anar d'excursió, hi ha d'haver:

Medicaments , material sanitari, llista de telèfons d'urgència.
Medicaments (que no podem subministrar si no hi ha autorització paterna/tutor legal):

Analgèsics (àcid acetilsalicílic, paracetamol o ibuprofé per al dolor).
Antitèrmics.
Antidiarreics.
Antitussígens (xarops o pastilles per a la tos).
Antial·lèrgics.
Mucolítics i expectorants.
Antisèptics faríngics (per el mal de coll).
Col·liri antisèptic (gotes per els ulls).
Liniment (per als cops sense ferida).
Solució antisèptica.

En cases de colònies és molt indicat que també hi hagi ( no hi té res a veure amb tecnologia però tota informació sempre és bona):
Repel·lents d'insectes
Protectors solars
Productes per tractar l'aigua

CAL GUARDAR ELS MEDICAMENTS EN EL SEU ENVÀS CORRESPONENT
I CONTROLAR-NE LA CADUCITAT. Els caducats o que no s'utilitzaran es porten a la farmàcia perquè els destinin i els no caducats s'envien al tercer món.

També disposem d'un extintor (esperem no haver-lo d'utilitzar mai ! ). i que "passa" revisions periòdiques. Aquí teniu les "instruccions d'ús" . Convé llegir-les abans de l'incendi perquè, de produir-se aquest, poc temps hi ha per veure com funciona!

Normes bàsiques d'utilització
Despenjar l'extintor de la paret agafant-lo per la maneta fixa i deixar-lo sobre el terra en posició vertical.
El nostre 'extintor és de pols i s'ha de saccejar per eliminar el possible enduriment de l'agent extintor i facilitar-ne la sortida.
Amb l'extintor al terra, inclinar lleugerament el dipòsit cap a davant i tirar del precinte de seguretat estirant de l'anella. Agafar el filtre de la mànega.
No s'ha d'oblidar que l'extintor és un recipient a pressió, per la qual cosa s'ha de tenir la precaució de no inclinar-lo cap el nostre cos o cara.
Apropar-se al foc a una distància prudencial, sentint la calor però sense cremar-se (uns 2 o 3 metres, que és la distància a què arriba el raig de l'agent extintor).
Si l'extintor és de CO2, s'ha de dur recolzant-lo a cada pas en el terra per a permetre l'eliminació de la possible electricitat estàtica que es genere.
Pressionar la palanca d'accionament i realitzar una descàrrega de comprovació.
Quan l'extintor sigui de CO2 el bec se subjectarà des del seu mànec, no des del mateix bec, per a evitar cremades per contacte, ja que el gas surt a molt baixa temperatura.
Dirigir el doll a la base de les flames amb moviment d'escombratge horitzontal.
En cas d'incendi de líquids, projectar superficialment l'agent extintor efectuant un escombratge evitant que la mateixa pressió d'impulsió provoqui vessaments del líquid incendiat.