LA TECNOLOGIA A L'ESO 
            Un Web Personal "d'autor".



ÍNDEX   FÒRUM   XAT   SOBRE L'AUTOR   CON
TACTE


Assajos nuclears

Actualment hi ha diversos països que disposen de bombes nuclears entre el seu arsenal. Els més destacats són EE.UU., Regne Unit, França, Xina, Índia i Pakistan. Tots ells han portat a terme proves atòmiques ens els seus territoris o en les colònies que encara posseïen a mitjans del segle XX.
Així EE.UU. realitzà numbroses detonacions en illes de la Micronèsia com les illes Bikini (1946) o les illes Marshall (1951). De fet, el nom del popular banyador prové del topònim d'aquestes illes quan s'associà la petitesa de l'àtom amb el reduit tamany d'aquesta peça estiuenca. I el 1952 ja es feu la primera detonació d'una bomba d'hidrogen (bomba H o termonuclear), on la potència prové de la fusió dels nuclis de deuteri i triti.
Rússia executà una pràctica similar al cap d'un any, el 1952, molt abans del que es pensaven els americans.
França al seu torn portava a terme les seves explosions en els deserts de les seves colònies argelianes, però quan aquest país es feu independent l'any 1962 s'hagué de buscar un nou terreny, com les illes de Nova Caledònia (a l'est d'Austràlia). Fou allí, a l'atol·ló de Mururoa el juliol de 1995, on els francesos, sota la presidència de Jacques Chirac, detonaren diverses bombes nuclears que feren bullir les aigües tot matant els organismes que hi vivien i provocant seïsmes en tota la regió.Els països asiàtics realitzaren les seves proves en territoris propis: els grans deserts centre-asiàtics. És en el cas de l'Índia i del Pakistan on es pot veure ben clarament que la utilitat primordial dels assatjos nuclears és donar a conèixer a les altres nacions el poder que posseeix el seu exèrcit. Així, quan a l'octubre de 1999 els indis inicaren les proves nuclears, els veïns pakistanesos, enemics des de la independència, no esperen gaires dies per intimidar-los amb explosions nuclears en el seu territori.
Desgraciadament el Tractat sobre la Prohibició Total d'Assatjos Nuclears, anunciat en la Comisió de Desarmament de Ginebra encara no ha estat signat per tots els països. conclusions?

L'ona expansiva
Degut a la gran quantitat de calor generada per l'explosió, l'aire de les immediacions es dilata i expandeix a grans velocitats. Així genera vents de centenars de km/h que arrassen grans superfícies depenent de la potència de la bomba i de l'altura sobre el sòl on exploti.

Efectes tèrmics
Les altes temperatures a què s'arriba generen una massa d'aire incandescent anomenada bola de foc. Aquesta pot tenir un diàmetre de 300 metres en el cas de les bombes de 10 quilotons o de 4,8 km si es tracta d'una bomba de 10 megatons (1.000 vegades més potent). Tot ésser viu que es vegi emmergit en la bola de foc morirà a l'acte i els que no es trobin a una distànicia suficient (diversos quilòmetres) patiran cremades greus sobre la pell que no estigui protegida.

La radioactivitat
Quan la radiació de rajos gamma i de neutrons és absorvida pel cos pot provocar greus danys en els teixits. Se'n destaquen dos tipus: la radiació instantània, que es la que es genera en el moment de l'explosió¸ i la radiació residual, que resta en la zona durant dies, mesos o anys, depenent dels productes radioactius formats en la fissió, poguent afectar als éssers que segueixen visquent en aquell indret. De fet, molts japonesos moriren els anys posteriors a les bombes d'Hirashima i Nagasaki pels efectes de la radiació residual. Les malalties més comunes provocades per les radiacions són càncer, leucèmia i transtorns de regulació hormonal, així com també mutacions en el material genètic que poden ser transmeses a la descendència. També es crea l'anomenada pluja àcida, que no són més que les partícules radioactives que queden en suspensió en l'aire i es desplacen amb els vents.

Efectes climàtics
Un grup internacional de científics anuncià l'any 1983 el que podria ser l'efecte més perillós de les bombes nuclears: l'hivern nuclear. Segons aquests, l'explosió de menys de la meitat de l'arsenal nuclear dels EE.UU. i Rússia aixecaria una enorme quantitat de pols que cobriria l'hemisferi nord durant dècades, privant-lo de la llum solar. Això provocaria temperatures sota zero, la mort de les plantes per falta de llum i greus danys a la capa d'ozó.

Només l'efecte de la radiació pot ésser eliminat mitjançant les bombes H "netes". El fet és que els productes generats per la fusió del triti i el deuteri no alliberen radiacions, i a més, tenen una potència per unitat de massa molt més elevada que les bombes de fissió, fet que les permet ser d'un tamany molt més reduit, agilitzant-ne l'ús en el camp de combat.

Manifestacions contra l'energia nuclear.

Pocs esdeveniments històrics han provocat un rebuig tan gran en la societat com és l'energia nuclear. Tan si parlem de les centrals com dels assajos amb bombes hi ha gran quantitat de detractors. Però, atenció, ja que els dos conceptes són molt diferents entre ells.
En el cas de les proves nuclears no hi ha dubte que el seu únic objectiu és aconseguir armes altament mortíferes de finalitat exclusivament militar. És per això que no només hauríem d'estar en contra dels assatjos nuclears sinó també en contra de qualsevol prova o investigació per obtenir armes de qualsevol gènere.
Cal, però, analitzar els avantatges i inconvenients de les centrals nuclears abans de proclamar-nos-hi en contra o a favor. La primera pregunta que ens hauria de venir a la ment és: com obtindríem tota l'energia elèctrica que ens proporcionen les centrals nuclears?
En el cas d'Espanya és el 30% (7.572 MW) i a Catalunya el 75%. Si obtéssim per les centrals tèrmiques la contaminació atmosfèrica seria enorme. Això queda demostrat amb que 20 grams UO2 enriquit al 3,7% proporcionen tanta energia com 1.400 litres de petroli o 1.835 kg de carbó.
L'alta opció són les energies renovables. Les potències subministrades pels aerogeneradors i per les centrals solars no són comparables als 900, 1.200 o fins i tot 1.450 MW generats per un RAP. Les úniques centrals que donen potències similars o superiors són les hidroelèctriques. La central hidràulica més potent és la de Itaipú, situada al riu Parnà, entre Brasil i Paraguai, operativa des de 1982 i que genera 12.600 MW quan el cabal és el màxim. Per contra, la superfície inundada sota les aigües és de 1.400 km².
Ara cal sospesar si els gasos contaminants alliberats i les superfícies inundades compensen les inapreciables radiacions que poden escapar de les centrals nuclears i dels seus residus. De fet si patim un càncer per exposició a radiacions és molt més probable que tingui com origen els tractaments mèdics amb rajos X o fins i tot dels assatjos de bombes atòmiques que no pas que provingui de la producció d'electricitat en les centrals nuclears.
Així doncs, el que es valora més per les empreses elèctriques és la relació cost energètic i producció elèctrica, la balança es decanta pel fet econòmic.
En el cas de les centrals nuclears espanyoles, l'empresa Fecsa-Enher destina el 3,54% de la facturació elèctrica en la moratòria nuclear i tractament de residus. Tampoc és un cost econòmic tant alt si ho comparem amb els beneficis que ens proporciona.Així doncs, d'on ha sorgit aquest temor envers l'energia nuclear? Sense cap dubte l'origen principal d'aquest tabú prové de Txernòbil i de les armes nuclears. Cal preguntar-se: existiria aquest rebuig de l'energia atòmica si no s'haguessin inventat les armes nuclears i si l'accident de Txernòbil, originat per errors humans, no hagués succeït mai? De ben segur que no. De fet, l'accident de Txernòbil és l'únic classificat amb nivell 7 sobre 7 (alliberament catastròfic de radiacions), no se'n ha enregistrat cap de nivell 6 i els de nivell 5 (accidents amb riscos per l'exterior de les instal·lacions) es poden comptar amb els dits de la mà.
Però si encara seguim capficats en eliminar l'energia de fissió nuclear només hi ha dues alternatives factibles. Una és la fusió nuclear, sense radiacions ni residus perillosos, que s'espera que arribi cap a l'any 2040. L'altra, proposada per Greenpeace, consisteix en un estalvi energètic i en la producció d'energia elèctrica mitjançant la llum solar i la força eòlica, tot a nivell domèstic o veïnal, independinzant-nos en gran part de la xarxa de distribució estatal.
Un apunt per pensar: és contradictori com s'està pressionant pel tancament de les centrals nuclears quan encara hi ha centenars de míssils atòmics sense desmantellar, molt més perillosos i que no ofereixen cap servei a la humanitat.

Les centrals nuclears no poden continuar si no podem garantir que els materials dels quals estan construïdes poden suportar les pressions i temperatures que s'hi originen. Després de l'accident nuclear de Txernòbil en 1986: S'ha experimentat un augment considerable dels casos de càncer de tiroides en els tres països més afectats: Rússia, Ucraïna i Bielorússia. El cas més greu és el de Bielorússia en el qual els casos d'aquest càncer s'han multiplicat per 100 . Aquest càncer ha crescut en un 4000% entre els "Liquidadors", que són els 800.000 treballadors que van participar en l'extinció de l'incendi del reactor nuclear, rebent altes dosis de radioactivitat. El sòl està contaminat de compostos radioactius. En total, l'extensió greument contaminada suma uns 160.000 Km2 en les tres repúbliques. No obstant això, actualment, una tanca de filferro de pues envolta una zona d'exclusió de només 2600 Km2 al voltant del lloc del reactor. La radioactivitat alliberada va ser 200 vegades les emissions combinades de les bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki en 1945 . A pesar del greu risc existent, la central nuclear de Txernòbil segueix avui dia funcionant i només es va tancar el reactor 1, en 1996. Altres dos reactors segueixen funcionant i els seus treballadors segueixen rebent radioactivitat. Dades respecte a l'energia nuclear: És la forma d'energia MÉS BRUTA, la MÉS CONTAMINANT, la que MÉS RESIDUS genera, la que els seus RESIDUS SÓN MÉS CONTAMINANTS i la MÉS PERILLOSA. Exemples de països SENSE energia nuclear i alt nivell de vida: Luxemburg, Dinamarca, Noruega, Àustria, Itàlia, Austràlia, Nova Zelanda... Exemples de països AMB energia nuclear i per sota nivell de vida: Índia, Paquistán, Xina, Bulgària, Ucraïna, Rússia, Brasil... Per tant, l'energia nuclear NO ÉS IMPRESCINDIBLE i el seu desus és recomanable i desitjable per a la nostra salut i la del planeta. Itàlia va abandonar l'energia nuclear en 1987 Les emissions a l'exterior perduren anys i anys...després d'un referèndum: Totes les seves centrals nuclears van ser tancades. Suècia va decidir en referèndum tancar les seves 12 centrals nuclears en l'any 2010 . En Estats Units no hi ha plans de construir noves centrals i l'última es va obrir en 1996. La construcció d'algunes centrals es va suspendre després d'haver invertit milers de milions. Un interessant cas és el de la planta de Shoreham, en Long Island (Nova York) que es va tancar després de 32 hores de producció d'electricitat, després d'un cost de 5500 milions de dòlars. De les principals nacions industrialitzades, només França i Japó segueixen dedicats per complet als programes nuclears. El país més nuclearitzat és França (amb el 72.9% de la seva energia), seguit per Lituània i Bèlgica (un 60% aprox. cadascun), mentre que en els altres països és inferior al 50%. Els francesos produeixen 16 tones de plutoni a l'any. La despesa en aquest tipus d'electricitat s'ha vist incrementat a França, doncs després de l'atemptat del 11 de Setembre de 2001, aquest país ha reforçat la seguretat de les seves centrals amb míssils i forces militars. Com el plutoni es purifica i es converteix en armament més fàcil que l'Urani-235, cal comptar amb la possibilitat de desviar-lo per a la fabricació d'armes nuclears, per part de grups terroristes. Una planta nuclear pot generar unes 250 tones de deixalles radioactives per cada 1000 megawats d'electricitat produïda. A això cal afegir que desmantellar una central nuclear generarà més deixalles radioactives que els que pot produir en tota la seva vida útil, qüestió que cal tenir en compte en les despeses totals. Espanya ha decidit establir una moratòria en la construcció de noves centrals, però es nega a tancar les seves centrals nuclears, incloent algunes molt velles (com la de Zorita a Guadalajara), i a aprofitar millor els seus recursos d'energia neta: ENERGIA EÒLICA, ENERGIA SOLAR... A les deixalles radioactives de les centrals nuclears cal afegir els de la indústria militar, en la qual s'han produït, a més, alguns dels pitjors accidents: Deixalles líquides d'alt nivell emmagatzema des en plantes d'Estats Units s'han escorregut a l'ambient i han contaminat la fauna, els sediments, les aigües freáticas i el sòl. Les activitats en aquests llocs es desenvolupen en secret; només fins fa poc es desclasificaren i van sortir a la llum pública documents que revelen accidents i escapaments radioactius en més de 20 llocs: Washington, Ohio, Tennesse, Carolina del Sud... Les fàbriques d'armes soviètiques van ser encara més irresponsables, llançant deixalles nuclears al riu Techa i al llac Karachay, produint més de 1000 casos de leucèmia. Actualment, qui es quedi una hora a la riba del Karachay morirà d'enverinament radioactiu en una setmana. Un estiu, el llac es va assecar i el vent va bufar pols radioactiva per la comarca  i va contaminar a 41000 persones. S'assegura que és el llac més contaminat del planeta, una herència de la guerra freda i una font enorme de contaminació radioactiva constant. La fi de la guerra freda va portar el desmantellament d'armes nuclears d'Estats Units i la ex-Unió Soviètica, gràcies als acords entre els presidents Clinton i Yeltsin, encara que encara hi ha armes nuclears per destruir el món vàries vegades. Els components radioactius de les armes cal col·locar-los en llocs segurs que evitin el contraban, però ja s'han descobert diversos casos d'aquest contraban. El següent president dels EUA, George Bush (fill), va afavorir a la indústria armamentística com pagament pel seu suport econòmic en la campanya electoral, a part de com potenciador de l'economia, doncs és curiós constatar la importància que la venda d'armes té per al país més poderós de la Terra.

ÍNDEX   FÒRUM   XAT   SOBRE L'AUTOR   CONTACTE

Si us plau, indiqueu la font d'on obteniu la informació.