El problema que ens trobem els pares, en primer lloc, i els professors, en segon lloc, és detectar quan els nois o noies es droguen i sobre tot, adonar-nos el més aviat possible. Els nostres fills, alumnes, saben que no haurien de prendre drogues perquè tenen força informació de les nefastes conseqüències que poden esdevenir. Com a resposta ho amaguen amb la complicitat dels seus companys..amics (!) mantenint aquesta situació durant molt de temps, vivint els adults en la ignorància. El consum de droga (porros) s'està extenent de forma alarmant .

 

Com detectar que el nostre fill és consumidor de drogues?

No sempre és fàcil detectar senyals i símptomes que indiquin que el nostre fill està consumint drogues, ja que alguns comportaments "nous" formen part de l'adolescència. Per tant, no tenim un mecanisme concret que ens permeti detectar-ho de seguida. Alguns comportaments que haurem d'anar observant per una possible addicció a les drogues són:

Canvis en l'assistència a l'escola o baix rendiment. Aïllament, depressió, cansament. Manca d'interès en la seva aparença personal. Hostilitat o falta de cooperació. Canvis físics (nas constantment congestionat, ulls vermells, tos forta, morats, respiració ràpida) Demanar diners amb freqüència o tenir diner en efectiu extra. Allunyament de la família, amics i hobbys. Canvis en el cercle d'amistats. Canvis en els hàbits de menjar i son. Pèrdua de pes. Ús d'ambientadors o incens. Olor a alcohol en la respiració o utilització freqüent de caramels de menta. Evidència de droga: paper per enrotllar cigarretes, encenedors de butà, pipes... Alcohol diluit en aigua. Ús de perfums o colònies fortes. Guardar "secrets" sobre les seves accions, posesions o a quins lloc va. En èpoques de calor portar roba amb mànigues llargues, tapant a l'altura del colze.

Si al nostre fill li agrada sortir de "marxa" per les nits, haurem d'estar alerta de la manera com ve. També és convenient que si té per costum estar moltes hores fora de casa, li preguntem què fa, sense agobiar.Si no li bé de gust explicar, provar en un altre moment. La manera com li agrada anar vestit, també pot ser un indicador. Cal saber què fa el nostre fill/a el temps que no està amb nosaltres. És la nostra obligació com a pares.

Hem d'estar sempre oberts a tota la informació que arribi dels nostres fills, ser receptius, saber escoltar. Però també ha de quedar clar que continuarem mantenint una actitud "zero tolerància" en l'ús de drogues.

QUÈ PODEM FER ELS PARES? (Extret de la guia editada per el MINISTERIO DEL INTERIOR -ed.2003-).

VALORS: En la família s'aprenen els principals valors encara que l'escola i l'entorn també influeixen. Els pares NO podem delegar en altres aquesta funció. Dediquem temps als nostres fills i trasmetem els valors que per a nosaltres són importants.

LA COMUNICACIÓ: Només amb una bona comunicació amb els nostres fills, en un clima d'afecte, lograrem crear us vincles que el protegiran de les influències externes negatives.

L'ESTIL EDUCATIU: L'excessiva autoritat només posa normes (imposa) però no educa. L'estil "laissez-fer" ni imposa ni educa, deixa als fills massa llibertat en les seves decisions. L'estil positiu estableix normes i límits. Aquest estil fomenta l'autonomia.

Crear HÀBITS DE VIDA SALUDABLE estimulant-lo a fer activitats positives: esport, participar en activitats del municipi...

Ajudar-lo a CREAR UNA IMATGE POSITIVA reforçant les seves virtuds, accions...serà menys vulnerable.

Un dels fòrums que es poden consultar i participar si ho creiem oportú, encara que poden ser un pèl durs per la temàtica, és:

http://almas.tv/chs-bin/msboard.cgi?ID=AADesDrogas

(Segons diu la seva portada no guarda la IP)

Aquí us proposo un joc relacionat amb la cocaïna i la conducció de motos. El joc consisteix a conduir sota els efectes d'aquesta substància.

http://www.tavad.com/juego-adiccion-virtual.htm

Podem llegir l'experiència d'un reclús, l'Alberto.

INTERNO DROGODEPENDIENTE. «LA COCAÍNA ME HA TRAÍDO LARUINA»

Mi entrada en prisión se produjo por culpa de mi adicción a la cocaína. Comencé a consumir de forma habitual a los 16 años, aunque a los 15 la probé por primera vez. Gastaba grandes cantidades de dinero en droga y para poder pagarla robaba coches de alta gama, por eso acabé aquí. Soy consciente del daño psicológico que he hecho a algunas personas y tengo que pagar mi error. Ya llevo en la cárcel tres años, pero tengo una condena de 10. No supe tomar medidas a tiempo y pienso que no era consciente de lo que hacía, cuando llegué aquí estaba muy mal. La cocaína me ha traído la ruina, tengo muchas ganas de dejarlo, lo estoy logrando poco a poco y lo voy a conseguir. Los tratamientos que hay en prisión para dejar las drogas me están ayudando porque en la calle consumía a diario y ahora mismo no tomo drogas, aunque he sufrido recaídas. Los programas me han ayudado psicológicamente y animo a la gente que está en la cárcel a acudir a grupos de ayuda para dejar el mundo de las drogas, aunque harían falta más grupos y más apoyo psicológico. Pienso que el que no deja las drogas, teniendo ayuda, es porque no quiere. Ahora me veo preparado para salir a la calle, pero fuera necesito ayuda. Creo que faltan recursos, no sé si de tipo económico, pero sí de ayuda a dejar las drogas. Pienso que he desperdiciado parte de mi vida, entré muy joven en la cárcel. Ahora tengo un trabajo aquí y este año espero poder disfrutar de permisos. Info de: http://www.20minutos.es/data/edicionimpresa/barcelona/08/02/BARC_26_02_08.pdf

Si creus que estàs "enganxat" demana ajuda. SOL NO TE'N SORTIRÀS. És molt fàcil dir: "jo ho controlo tot i quan vulgui ho deixo". Podriem dir que tots, sense excepció, tenen aquest convenciment quan comencen amb l'addicció a les drogues. És completament absurd pensar que jo sóc diferent als altres. Ets un més d'una estadística que conclou que acabaràs enganxat i que no podràs ensortir-te'n fàcilment, i això si no acabes amb la teva vida primer.