LA TECNOLOGIA A L'ESO 
            Un Web Personal "d'autor".



ÍNDEX   FÒRUM   XAT   SOBRE L'AUTOR   CON
TACTE

Web personal de Manel Debés

DEPRESSIÓ INFANTIL. LI DONEM IMPORTÀNCIA?

Per Dr. Eduardo Hernández (Extret i traduit del web http://www.psicologoinfantil.com/articulodepresion.htm )

Mèdic Pediatre i Psicoterapeuta Conductual Infantil.

Durant un llarg període de temps la comunitat científica, per estrictes raons teòriques, sostenia que la Depressió Infantil no existia (coincidint amb la poca importància que se li donava a la salut mental dels nens),. No obstant això, en el món real existien nens deprimits i alguns clínics van començar a revelar-se contra l'ortodòxia que vetava la possibilitat de la seva existència. Això va començar a ocórrer cap els anys 40 en distints camps de la psicologia aplicada, i van començar a aparèixer estudis relacionats amb la depressió infantil, sota els noms de Akerson (1942); Spitz (1945); Bowlby (1951), entre uns altres.

A principis dels anys seixanta Harlow (1961) observa, en els micos separats de les seves mares, exactament el mateix tipus de conductes que havien assenyalat Spitz i Bowlby en els nens. El caràcter experimental de la psicologia comparada, va produir un impacte especial per a aquest tipus de troballes i va començar a prendre's en seriositat la possibilitat de l'existència de la depressió en els nens, ja que els micos semblaven ser capaços de desenvolupar-les.

Però realment l'acceptació de l'existència de la depressió infantil va ser possible gràcies a l'ascens del paradigma cognitiu dels anys seixanta, que permetia l'estudi dels processos interioritzats. Ja en l'any 1975 la depressió infantil (DI) va ser acceptada pel National Institute of Mental Health, com concepte i entitat psicopatològica.

DEFINICIÓ:

La depressió infantil pot definir-se com una situació afectiva de tristesa major en intensitat i durada que ocorre en un nen. Es parla de depressió major, quan els símptomes són majors de 2 setmanes, i de trastorn distímic, quan aquests símptomes passen d'un mes.

Els partidaris d'una depressió infantil específica se situen en dues tendències, a saber: els evolucionistes, que opinen que la depressió infantil es va transformant segons l'època evolutiva de la vida del nen en la qual es presenta, sostenen doncs l'existència d'una DI Evolutiva, i aquells que sostenen l'existència de la depressió infantil amb una simptomatologia pròpia, no equiparable a la de l'adult, especialment relacionada amb problemes de conducta, d'allí el nom de DI Emmascarada, ja que molts professionals equivoquen el seu diagnòstic.

CRITERIS I SÍMPTOMES EMOCIONALS:

Els experts en el tema de depressió infantil, a través de nombroses investigacions han arribat a l'acceptació dels següents símptomes característics i criteris de la depressió infantil (Del Barrio 1997): tristesa, irritabilitat, èrdua del plaer, plor fàcil, falta del sentit de l'humor, sentiment de no ser volgut, baixa autoestima, aïllament social, canvis en el somni, canvis d'apetit i pes, hiperactivitat, i0 suïcidi.

Aquesta definició operativa pot ser utilitzada com guia diagnòstica i té l'avantatge de representar un nucli de coincidència d'un ampli espectre de la comunitat científica.

PER QUÈ ES PRODUEIX LA DEPRESSIÓ INFANTIL?

Existeixen diversos marcs teòrics que intenten explicar l'origen de la depressió infantil, així tenim:

o Conductual: a través de l'absència de reforços (Lazarus), deficiència d'habilitats socials i esdeveniments negatius ocorreguts en la vida del nen.

o Cognitiu: l'existència de judicis negatius (Beck), experiències de fracassos, models depressius(Bandura), indefensió apresa(Seligman), absència de control, atribucions negatives.

o Psicodinàmic: en relació a la pèrdua de l'autoestima (del jo-segons Freud-), i la pèrdua d'un objectiu bo (Spiz).

o Biològic: per una disfunció del sistema neuroendocrí (augmenten els nivells de cortisol i disminueix l'hormona del creixement), per una disminució de l'activitat de la serotonina (neurotransmisor cerebral), i per efecte de l'herència (cas de pares depressius).

En l'actualitat, més aviat s'admet una complexa interacció de distints factors, tant de caràcter biològic com social, que serveixen de base a l'aparició de les distintes conductes normals i patològiques. És necessari que es doni una certa vulnerabilitat personal, familiar i ambiental que, combinades, donen lloc a l'aparició d'una conducta desajustada.

En el cas de la DI, els elements que suposen una vulnerabilitat són de naturalesa biològica, personal, social i demogràfica. (Del Barrio, 1997)

EPIDEMIOLOGÍA DE LA DEPRESSIÓ INFANTIL.

Els percentatges de DI detectats entre la població infantil és al voltant del 8-10%, d'acord a nombroses investigacions.

Diversos estudis assenyalen que el sexe femení s'ha associat sistemàticament a l'increment de la probabilitat de desenvolupar depressió, efectivament la simptomatologia és més alta en les nenes que en els nens, sobretot en els rangs que sobrepassen els 12 anys, abans d'aquesta edat és rar trobar diferències entre els dos sexes (Del Barrio, 1997).

Quant a la classe social, alguns autors assenyalen que es troba amb més freqüència en els nens de classe baixa i mitjana que en els de classe alta.

INFLUÈNCIA DE LA FAMÍLIA I L'ESCOLA EN LA DEPRESSIÓ INFANTIL.

La família és l'entorn més immediat del nen, el seu microcosmos i en les seves cures i atenció es basa la possibilitat de supervivència del subjecte humà, però no només la seva supervivència física, sinó personal ja que el nen des dels 0 mesos fins als 3 anys, desenvolupa tots els elements bàsics amb els quals més tard va a construir la seva vida futura: llenguatge, afectes, hàbits, motivacions.

La manera amb el qual la mare i el fill es relacionin mútuament és el vehicle d'una adequada integració social i personal del nen. Les relacions insegures s'han relacionat amb tot tipus de problemes de conducta i també amb la depressió, així com una relaciósegura és la meta ideal de prevenció de l'aparició de depressió infantil. Així mateix la depressió materna apareix clarament definida com un dels factors de risc associats al desencadenament d'una depressió en el nen.

Més tard també són indispensables per el normal desenvolupament emocional del nen les bones relacions amb els pares. Una vegada i una altra nombrosos experts han assenyalat com les dolentes relacions amb els pares són la font específica de molt diversos problemes infantils, i també és clar de la depressió.

En relació amb la família també s'ha estudiat el ja que s'ocupa entre els germans. En moltes investigacions apareix la posició intermèdia com la més vulnerable a desenvolupar trastorns de tipus emocional.

Els pares deuen prestar especial atenció a la construcció d'una adequada autoestima i autoeficàcia en el nen, així com incentivar en ells la capacitat d'enfrontament, i el maneig adequat de la frustració, tot això constitueix la prevenció primària de la DI.

Per el que fa a l'escola, sabem que la localització precoç de qualsevol deficiència d'aprenentatge en un nen i la seva prompta solució és imprescindible per a assolir una situació de progrés normal i acceptable, eliminant així la possibilitat de trastorns afectius que comportin l'aparició de depressió infantil

Molts autors han relacionat la DI amb el rendiment escolar, unes vegades considerant-lo com causa i altres com efecte de la depressió. De fet un nen deprimit pot descendir la seva execució en l'escola, però també pot començar els seus símptomes depressius per un fracàs acadèmic. D'allí radica la importància d'una bona avaluació i seguiment per part del mestre per a detectar aquests canvis en l'alumne.

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ DE LA DEPRESSIÓ INFANTIL

Els instruments d'avaluació de la DI varien en funció del marc teòric del que es deriven i del que pretenen amidar. Així, quan es volen amidar les conductes interioritzades, s'usen fonamentalment proves de llapis i paper que poden ser: entrevistes estandarditzades, inventaris, escales, qüestionaris, test pictòric, i altres. Quan el que es pretén és amidar la conducta manifesta es fa observació de conductes, registre de conductes, i aplicació del joc infantil.

L'avaluació dels aspectes biològics de la depressió infantil es porta a terme amb anàlisi i proves objectives dels elements físics que s'han mostrat relacionats amb ella. Així tenim proves de caràcter endocrí, com la determinació dels nivells de cortisol i l'hormona de creixement. Proves com l'electroencefalograma EEG (sobretot durant el somni) i l'electromiograma EMG (relacionat amb la musculatura facial implicada en l'expressivitat).

Quan es revisa la literatura especialitzada, es defineix amb tota evidència que els instruments de major ús en l'avaluació de la DI són fonamentalment dues: el Child Depression Inventory CDI (Kovacs i Beck,1977) i el Child Depression Scale CDS (Tisher i Lang,1974). En l'actualitat el qüestionari més utilitzat és el modificat de M. Kovacs CDI de 1992

. AL recórrer a aquests instruments d'avaluació es deuen prendre en compte alguns factors com: el nivell de desenvolupament del nen, el seu grau de maduresa intel·lectual, la seva labilitat emocional i el caràcter interioritzat de la conducta deprimida, per tot això és convenient passar el qüestionari dues vegades.

L'entrevista als pares sorgeix com un instrument important de recol·lecció de dades, tant del nen deprimit com de la família. Així com també l'entrevista als mestres i companys de classe.

TRACTAMENT DE LA DEPRESSIÓ INFANTIL.

El tractament de la depressió infantil abans de res deu ser individualitzat, adaptat a cada cas en particular i a la fase del desenvolupament que es troba el nen, sobre la base de: el seu funcionament cognitiu, la seva maduració social i la seva capacitat de mantenir l'atenció.

Deu a més involucrar d'una manera activa als pares, i realitzar intervencions cap a l'entorn del nen (familiar, social i escolar)
El tractament es divideix en tractament de fase aguda i fase de manteniment.
El tractament en Fase Aguda, inclou: Psicològic, Farmacològic i Combinat.

Les Teràpies Psicològiques més utilitzades són:
 Cognitiu-Conductual: es basa en la premissa que el pacient deprimit té una visió distorsionada de si mateix, del món i del futur. Tals distorsions contribueixen a la seva depressió i poden identificar-se i tractar-se amb aquesta tècnica.
Conductual: es basa en l'aplicació de tècniques de modificació conductual, maneig adequat de situacions, etc.
Psicodinàmica.
Interpersonal
Familiar.
Grupal i de Suport.

El Tractament Farmacològic: es basa en l'ús de drogues com:

Antidepressius Tricíclics, per a això es requereix un EEG basal, i mesuraments de tensió arterial, freqüència cardíaca i pes.
Els Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina ISRS, són en l'actualitat els més utilitzats, per la seva eficàcia, aparent sota perfil d'efectes col·laterals, baixa letalitat per sobredosi i fàcil administració una vegada al dia.

El Tractament Combinat, que inclou fàrmacs i teràpies psicològiques, ha demostrat ser el més adequat en l'actualitat.
Així mateix, el Tractament en Fase de Manteniment depèn de l'estat clínic del pacient, el seu funcionament intel·lectual, el seu sistema de suport, la presència o no d'estressors ambientals i la seva resposta al tractament.
A manera de conclusió, en l'actualitat l'existència de la depressió infantil és un fet comunament acceptat per la comunitat científica especialitzada, pel que ha cobrat gran importància el seu estudi i tractament. Alguns han arribat a denominar a la depressió com la malaltia del segle XXI. Veneçuela.

    MÉS INFO. El bullying pot causar depressió?

ÍNDEX   FÒRUM   XAT   SOBRE L'AUTOR   CONTACTE
Si us plau, indiqueu la font d'on obteniu la informació.