Construcció en imatges d'un habitatge.

CONSTRUCCIÓ D'UN HABITATGE.

Seguirem el procés de construcció real d'un habitatge plurifamiliar.

"PAS A PAS"

El promotor de l'obra (qui posa els diners) ha de tenir els permisos de l'Ajuntament. No es pot construir cap habitatge sense els permisos corresponents. El sòl és urbà i urbanitzable.

LES IMATGES CORRESPONEN A UNS HABITATGES UBICATS AL CARRER SANTA EUGÈNIA DE GIRONA. Si vols saber més coses tècniques...clica >>aquí<<

A totes les obres trobem cartells com aquest que ens adverteixen de perills, als propis treballadors, alhora que prohibeixen l'entrada a les persones alienes a la obra.

1. La llicència d'obra

Suposem que hem adquirid una parcel·la de 500 metres quadrats. Hem pagat per ella al voltant de 120.000 euros. La tenim escripturada i hem satisfet les despeses notarials (uns 2000 euros) i registrals (uns 400 euros). També hem liquidat l'Impost sobre Transmissions Patrimonials (7% a Madrid i Catalunya, i 6% en la resta d'Espanya). Ara, l'ajuntament corresponent haurà d'autoritzar-nos que comenci les obres. Necessitem la llicència municipal. L'obtindrem presentant els projectes que ha elaborat l'arquitecte i l'assumeix l'arquitecte tècnic o aparellador i l'estudi de seguretat i salut.

(cont.) L'estudi geotècnic del terreny es demana a nivell d'obra privada per saber el tipus de terreny per els fonaments de l'habitatge, però, l'actual normativa permet no fer-lo sempre i quan no es vengui l'habitatge abans dels deu anys. Tot i així, és totalment recomanable. Als habitatges de promoció pública, cal, per llei, la incorporació d'una assegurança obligatòria assesorada per una OCT, sense la qual no es pot vendre l'habitatge. És el que s'anomena l'assegurança decenal. Aquí si és obligatori l'estudi geotècnic.

Les taxes col.legials depenen del tipus de projecte i superfície. L'arquitecte presenta tots aquests informes en el Col·legi d'Arquitectes (COAC). El projecte, visat, el podem tenir en un plaç de 3 o 4 dies.

Aquestes imatges corresponen, ja es veu, a la col.locació dels pilars. Es pot deduir, també,que estan "clavats" a terra en el que s'anomena fonaments. (20.12.04.)

Es comença fent l'estructura a partir dels fonaments i la col.locació posterior dels pilars. Observem com de cada pilar hi surten unes barres d'acer.(20.12.04)

(20.12.04) Una imatge més. La distribució dels pilars no es fa sense sentit. Es contrueixen en funció dels esforços que hauran de suportar.

Fonament de sabates aïllades i Fonament mitjançant

sabates seguides.(esquer-dreta)

3a.Fonament mitjançant lloses

Fonament

mitjançant pilons (dreta).

Fonament mitjançant excavació de rases.

Un dels fonaments més utilitzats és el que es fa mitjançant l'excavació de rases en el terreny, les quals s'omplen de formigó, que de vegades és armat. Un altre sistema és el de sabates aïllades, en què descansen els pilars, o sabates seguides per a les parets mestres. Quan el terreny és poc resistent s'utilitzen les lloses o els pilons.

Hi ha diferents tècniques per construir les estructures dels habitatges. Per als edificis alts s'utilitza l'estructura metàl.lica perquè és lleugera i elàstica ( pot absorvir l'impacte d'un terratrèmol de baixa intensitat) però té l'inconvenient de què no suporta les elevades temperatures, en cas d'incendi, tan bé com el formigó o la ceràmica). També pateix dilatacions per l'efecte de la calor ambiental el que provoca petites esquerdes del guix dels sostres. En el cas dels habitatges de poques plantes, la solució més senzilla és l'ús de parets de càrrega (parets mestres). De totes maneres es poden utilitzar tècniques mixtes fent combinacions d'estructures.

(10.01.05)

19.01.05. Dues imatges en les quals podem observar que s'han "apuntalat" els edificis que es troben a cada costat. Els edificis "s'aguantenentre ells". En absència d'un dells, hem de substituir-lo per aquestes estructures metàliques.

19.01.05. Podem observar una altra cosa: el color de les parets dels edificis laterals. No és qualsevol pintura, és un aïllant de l' humitat. El totxo, la totxana, són materials que s'han cuit (han perdut bona part de l'aigua que contenien) però alhora els fa molt absorvents d'aquesta. Pot arribar a l'interior dels habitatges.

24.01.05. Malauradament tot i complir la normativa, es produeixen errors: segons diu la notícia, des del lloc assenyalat va caure una placa de la bastida sobre un jove que passava pel carrer. El lloc des d'on va caure no tenia la xarxa de seguretat. No és exagerat afirmar que és convenient no passar a prop de llocs on estan treballant.

(1.02.05) A les imatges anteriors podiem observar que el nivell estava per sota del carrer. En aquestes imatges han elevat el nivell i només s'observa els extrems dels pilars.

Observem la malla que s'ha distribuit arreu d'aquest pis. La funció d'aquesta malla d'acer és donar més consistència i transmetre els esforços que haurà de suportar aquesta part de l'estructura. Evitem esquerdes si transmetem els esforços per tota la malla.

(1.02.05) En aquesta imatge podem veure més clarament la continuació dels pilars: són aquestes barres d'acer que sobresurten ique són la continuació dels pilars ja fets que es troven a sota.

(1.02.05) Vista general. Observem de nou la continuació dels pilars. Són part de l'estructura.

(04.02.05) Podem observar el següent pas. Consisteix en pavimentar tota la planta amb formigó de manera que cubreixi l'estructura de malla. El gruix del forjat dependrà del pes i els esforços que haurà de suportar

Vista general. Observem un cop més les diferents barres d'acer (quatre) que sobresurten pel damunt del paviment. Si ens fixem en les primeres imatges observerem que de pilars n'hi ha més. Es que no fan falta?

Possiblement aquesta part de canonada, un cop completada, reculli les aigües residuals de l'habitatge i les condueixi al clavegueram. Les aigües residuals són les que hem utilitzat i no reciclem.

Per a les estructures de formigó armat i quan hem de fer els pilars, ens caldrà fer l'encofrat que consisteix en unes planxes de metall o fusta fent la forma exterior del pilar. Primer es posen les barres d'acer corrugat (superfície rugosa) i, després, s'encofra i s'hi aboca el formigó en pasta dins d'aquest "tub" amotllant-se a la forma mercès al vibrat. Acabada de fer l'estructura no es pot continuar treballant en aquesta zona. Hem d'esperar un temps "el temps de presa" que és quan el ciment s'endureix a partir de canvis físics i químics. Pot variar molt depenent de la quantitat. És habitual que transcorri un mes (28 dies segons els experts) abans de treure els puntals que suporten la futura estructura.

(10.02.05) Podem observar dues coses interessants: la primera la trobem en un tub de PVC, en posició vertical i a la dreta de la imatge; la segona, més al final, un pilar fet amb plantxes (encofrat) amb um color vermell del líquid desencofrant.

(10.02.05). Vista general on podem observar alguns pilars ja fets.

(10.02.05). Vista general on podem observar el conjunt de pilars de l'estructura.

(10.02.05). Detall de les planxes per encofrar. Aquestes són de ferro.

(10.02.05). Detall de la col.locació de les planxes i com surten les barres d'acer.

(10.02.05). Detall de la col.locació de les planxes i com surten les barres d'acer. Un cop muntada l'estructura de l'encofrat, omplirem el seu interior amb formigó armat.

(14.02.05). Vista general del conjunt de pilars. El ciment encara està tou. El temps de presa d'un pilar pot estar entre uns 10~12 dies.

(14.02.05). Vista general del conjunt de pilars. El ciment encara està tou.

(14.02.05). Aquesta imatge és molt freqüent en el paisatge urbà. És una grua (estructura diferenciada) i serveix per poder pujar o baixar el material d'obra. Imprescindible.

(16.02.05). La següent imatge correspon a l'estructura metàl.lica que haurà de suportar el pes de les fustes i la pavimentació amb formigó del primer pis: és l'estructura metàl.lica de suport de l'enconfrat horitzontal

(16.02.05). Observem l'entramat més a prop i com es deixa un forat per el pilar.

(16.02.05). Una altra vista . Amb els tubs verticals "apuntalem" perquè l'estructura no caigui.

(16.02.05). Aquí es mostra en detall l'estructura metàl.lica que haurà d'aguantar les fustes i el formigó

La imatge de l'esquerre correspon al gratacels Windsor de Madrid que el passat dia 12 de febrer de 2005, es va cremar. Construir edificis tan alts representa un problema seriós de seguretat. Malgrat aixó, quan es vol construir un nou gratacels, acostuma a ser més gran que l'anterior, com si d'una cursa es tractés, desafiant les lleis de la gravetat...i de la seguretat. A la dreta una altra imatge quan espontàniament el foc s'anava extingint.

Es pot veure que l'estructura és l'única que ha aguantat la violència del foc.

(25.02.05). Podem observar la gran quantitat de tubs necessaris per apuntalar el sostre. Una planta feta

(25.02.05) Una altra perspectiva. Observem com en el primer pis s'han col.locat fustes verticals per limitar.

(07.03.05) I comencem un altre cop !!!. Podem observar el següent pis com surten de nou els pilars.

Tres dibuixos que ens ajudaran a comprendre la construcció d'un habitatge.

Detall de la col.locació de les bigues i el seu recolzament en les jàsseres. Aquí podem veure la finalitat de la paret mestra.

Vista general d'una casa.

07.03.05)Observem com continuen els primers pilars amb els segons. Això és l'estructura.

(14.03.05) Ja tenim la segona planta quasi coberta. Recordem que el procés es repeteix cada cop

(14.03.05) Vista general. Podem observar les dues plantes "apuntalades". Dues plantes.

En aquest edifici hi ha hagut una explossió de gas. L'estructura sembla que ha aguantat la violència de l'explossió però quan hi ha pèrdues humanes...Revisem les nostres instal.lacions periòdicament? En edats avançades no podem continuar fent servir el gas

Repassem un concepte important. Aquestes imatges corresponen a un exemple de com són el fonaments emprats en aquesta construcció. A partir d'unes rases i de la col.locació d'una malla que donará més resistència al fonament.

Cada una d'aquestes rases correspon exactament al lloc on hi haurà una paret mestre. S'omplen amb formigó armat i a sobre s'hi construirà les parets mestres que formaran part de l'estructura. Es fa en habitatges de poca altura.

Aquesta imatge i la següent corresponen al 18.03 -05. Els "pals" que subjecten el forjat són els puntals que aguanten mentre el formigó s'asseca. Recorda que pot ser: morter, formigó o formigó armat. Tres plantes.

El forjat és tot aquest formigó (en realitat és el ciment, barrejat amb graves -pedres- de diferents mides en funció de l'ús, i l'aigua) i amb barres d'acer coarrugat, que forma l'estructura. El forjat es el cos de l'estructura: tot allò que veiem de color gris.

Foto realitzada el 6.05.05. Podem observar com els pisos estan apuntalats perquè el forjat encara no està totalment endurit. Recordem que el forjat és el conjunt de morter~formigó amb barres d'acer. Quatre plantes

Una altra perspectiva del futur bloc d'habitatges (6.05.05)

Dues imatges molt semblants. S'intenta que es vegi una nova planta més construïda.(03.06.05). Cinc plantes.

Aquesta imatge s'ha agafat més frontalment que l'anterior. (03.06.05)

CONSTRUCCIÓ DEL TEULAT.

Disposem les fustes i la bastida com en les plantes anteriors però donant-li un cert pendent.

El pendent ha de ser entre un 25% i un 30% per a una coberta amb teula àrab. D'aquesta manera afavorim el lliscament de l'aigua o la neu

No s'observa amb molta claretat però el forjat del taulat de la dreta ja està fet: sobre de les fustes posem formigó.

19.12.05 Un any després de l'inici d'aquest apartat, observem el poc canvi visual.Això és degut a que s'està treballant en el seu interior.

En aquest moment del procés de construcció cal organitzar molt bé els diferents professionals que hi intervindran: : lampistes, electricistes, guixaires, fontaners, paletes, fusters..., ja que la seva intervenció ha de ser en el moment oportú i no poden "avançar feina".

12.01.06. De nou una altra explossió de gas.

Un altre tipus d'estructura és la que està feta amb metall com a de la imatge. S'utilitza en la construcció de naus industrials.

Han passat alguns mesos des de l'última fotografia. Aquesta està feta el dia 05.05.06. Podem observar com estan aixecant una paret i posant una capa de morter (arrebossar). Per què la fan?

Observem l'escala interior: forma part de l'estructura i és un espai que no podem aprofitar ja que és d'accés. A la superfície útil li hem de restar l'espai que ocupa. Sí es considera espai construit.26.06.06.