LA TECNOLOGIA A L'ESO 
            Un Web Personal "d'autor".



ÍNDEX   FÒRUM   XAT   SOBRE L'AUTOR   CON
TACTE

Web personal de Manel Debés

Josep Toro Trallero: "Els mitjans de comunicació i internet estan substituint el paper dels pares"

Pioner de la psiquiatria infantil i juvenil a Espanya, Josep Toro Trallero es jubila aquest any. ALS seus 70 anys és un testimoni d'excepció de la salut mental dels més joves. Consultor sènior del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l'Hospital Clínic de Barcelona .TEXT: JANOT GUIL BARCELONA.

-Quins són actualment els trastorns mentals més freqüents i més preocupants en nens i adolescents?
-Els de prevalença més alta, els més freqüents, són els trastorns emocionals: els d'ansietat i els depressius. Però si parlem dels més preocupants, en aquest moment ho són, sens dubte, els trastorns de conducta, és a dir, les conductes amb components associals, delictius, paradelictiuos, violència, violència juvenil, etc. Amb tot, encara que hagi més casos de violència, no significa que hagi més trastorns, perquè hi ha violència que no és patològica. En fi, el que és segur és que és un problema que existeix, hi ha alarma social, i que, dita molt durament, no sabem què fer terapèuticament. Els recursos terapèutics que tenim són molt poc fiables, i aquest és un repte que té la nostra especialitat.

-Com es distingeix la violència patològica de la que no ho és?
-En alguns casos és molt difícil establir si una mostra de violència és patològica o no. En el trastorn de conducta, quan apareix és que hi ha problemes en dos àmbits: genèticament hi ha una alta dificultat en el control d'impulsos i, d'altra banda, el procés d'educació i socialització que segueix tot nen i adolescent no ha servit per inhibir la seva violència natural, o l'ha promogut.

-Llavors, atribuïex l'augment de trastorns de conducta violenta principalment a causes socials?
-Sí, la genètica no canvia.

-Un dels factors ambientals que han influït en l'augment de la violència és la televisió, internet i ara els videojocs, no?
-Efectivament. La televisió mostra un tipus de violència que incita a la imitació perquè acaba bé; el violent té premi. A més, l'acumulació d'imatges provoca desensibilització; l'espectador s'habitua i perd reacció emocional. La influència de la televisió, que imposa uns models, també està darrere d'altres trastorns mentals o conductes de risc com el consum de drogues, l'anorèxia , les pràctiques sexuals de risc, etc.

-I en tota aquesta problemàtica, quin és el paper que ha de tenir la família?
-La influència de la televisió, dels mitjans de comunicació en general i d'internet és tan transcendent que estan substituint als pares. Perquè la família cada vegada té menys paper, cada vegada dedica menys hores a educar als seus fills, cada vegada els pares i mares treballen més, cada vegada els nois passen més hores amb el grup d'amics, amb la televisió... La família està en un segon pla.

-I en l'àmbit de l'escola es parla d'un augment de la violència, amb fenòmens creixents com el matonisme ("bullying").
-No estic segur que cada vegada hagi més casos de "bullying". Aquest fenomen ha existit tota la vida i no tenim estadístiques comparatives per a saber si hi ha més casos que abans...

-Cada vegada hi ha més joves que consumeixen drogues com el cannabis o la cocaïna. Què es pot fer per atallar aquest problema?
-És un problema social i cultural... Sabem poc de com parar aquestes coses. Són temes que preocupen en tot el món civilitzat, però l'eficàcia de les campanyes ha estat escasísima...

-Altre fenomen creixent és l'anorèxia...
-Sí, i de nou és un problema que l'aspecte social i cultural influïxen molt. S'han fet moltes coses en prevenció, però l'eficàcia, en la majoria dels casos ha estat nul·la. Els polítics en general tenen una consciència clara del problema, jo he estat en comissions del Parlament i del Senat que s'ha tractat aquest assumpte... S'han fet cosetes i el resultat, zero. Perquè és molt difícil. Quan parles de regular la publicitat, els quals volen prendre decisions es topen amb la llibertat d'expressió aplicada a la publicitat. És a dir: si la publicitat no diu mentides, no es pot fer gens legalment. No pots evitar que anunciïn un cotxe amb una noia prima al costat, que en la passarel·la Cibeles desfili segons quin model... S'ha parlat amb els farmacèutics, però en els seus aparadors segueixen exhibint els productes per aprimar; les revistes femenines anuncien laxants, i tot el món sap perquè els anuncien... De totes maneres, encara que els aspectes ambientals, culturals i socials, són importants en l'anorèxia, ara sabem que els més importants són els genètics.

-Aquest mes una jove anoréxica adulta de Badalona ha hagut de ser ingressada per força per ordre judicial. Què li sembla?
-És un recurs que en els últims anys ja es ve fent. Altra cosa és plantejar-se la seva eficàcia terapèutica. En aquest sentit, encara que la impressió que tenim és que gairebé cap pacient respon a aquests ingressos forçosos, fa poc va sortir un estudi a Estats Units que demostrava que en la meitat dels casos la mesura els anava bé als pacients, i això és molt.

http://www.abc.es/abc/pg060325/prensa/noticias/Sociedad/Sanidad/200603/25/NAC-SOC-106.asp

ÍNDEX   FÒRUM   XAT   SOBRE L'AUTOR   CONTACTE

Si us plau, indiqueu la font d'on obteniu la informació.