LA TECNOLOGIA A L'ESO 
            Un Web Personal "d'autor".



ÍNDEX   FÒRUM   XAT   SOBRE L'AUTOR   CON
TACTE

Web personal de Manel Debés
LA GENERACIÓ NI-NI. (Per webmaster tecno12-14.info)

Un programa de televisió va reunir diversos joves que ni estudiaven ni treballaven, el que es coneix popularment com la Generació NI-NI, on se'ls proposava una sèrie de tasques laborals amb la supervisió de psicòlegs. Posteriorment, un altre programa de televisió va fer un col.loqui sobre aquest tema amb tertulians experts o coneixedors del tema i amb una enquesta online. El resultat de l'enquesta va ser força unànime on la resposta majoritària (3 de cada 4) deia que la culpa estava en la família. Atent al programa, ningú va relacionar que aquest problema repercutia a l'escola i, més directament, amb la tasca dels professors. El nivell d'exigència als alumnes ha caigut moltíssim i els professors s'han d'adaptar a la 'baixa' per tal de que l'escola no es converteixi en un fracàs per la majoria.

Els NI-NI no són una problemàtica que només afecta als pares si no que és una problemàtica social: és un problema de TOTS. Toca moure fitxa.

LA FALTA D'AUTORITAT DELS PARES DISPARA LA VIOLÈNCIA JUVENIL.

Els experts consideren que la manca de mà dura a casa i a l’escola agreugen la situació.
L’aparició de casos d’assetjament a escolars, els incidents de Berga o les baralles que acaben amb menors apunyalats als centres escolars de Catalunya han creat gran alarma social per l’incessant creixement dels casos de violència juvenil. Els experts en psicologia i els sociòlegs creuen que el fenomen s’està agreujant per la crisi del model familiar, la pèrdua de disciplina i de respecte, la manca d’autoritat dels professors i dels pares i la incorporació de noves cultures que es veuen amb recel i por.

A Berga, han aparegut pintades contra els agressors del jove mort a la Patum.
Per explicar aquests darrers casos, els professors i catedràtics catalans apunten directament als valors que transmeten els mitjans de comunicació, units a un “pèrdua d’autoritat dels pares” que automàticament es trasllada als centres d’ensenyament. A les escoles també hi ha hagut una “reducció de la capacitat sancionadora dels professors” el que explicaria que els casos de bulling vagin en augment.

No obstant això, també cal destacar que “la immigració està canviant la societat”, s’assegura des del departament de Psicologia Social de la Pompeu Fabra, on s’assegura que “hi ha un sentiment d’invasió perillosa i de rebuig” que dispara qualsevol notícia relacionada amb aquests col·lectius. Per últim, també es destaca que l’alcohol i les drogues, sumat a l’anonimat que donen les grans masses de públic, han estat el detonant d’incidents com els de Berga. EFE

 

EL FRACÀS ESCOLAR AFECTA LES CLASSES MÉS BAIXES.

ELS CATALANS OBTENEN MILLORS NOTES QUE ELS IMMIGRANTS. (Angela Rodríguez)

El fracàs escolar afecta a més de la meitat d'alumnes que pertanyen a una classe social baixa a Catalunya. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi de la Fundació Jaume Bofill elaborat a partir dels resultats de l'informe PISA 2003, que és un refernt educatiu als paisos europeus. A més, l'informe apunta que els estudiants catalans rendeixen més a l'escola que els immigrants. Segons aquest estudi sobre desigualtats educatives, un 56% dels alumnes de classe baixa van obtenir unes notes de "quasi analfabetisme" en matemàtiques, segons Ferran Ferrer, director de l'informe.

DESIGUALTATS.

Ferrer assegura que el lloc de naixement, el nivell d'estudis dels pares i els recursos culturals constitueixen "desigualtats aleatòries que els ciutadans no han escollit, però influeixen". Alhora, segons l'estudi, Catalunya és, després de Bèlgica, el país on hi ha una diferència més gran en el rendiment acadèmic entre ciutadans nadius i estrangers.Tot això fa que, segons Ferrer, es creï una situació que "no poden afirmar que portarà" cap a la situació de vandalisme que viu França. Ara bé, les zones on hi ha les revoltes al país veí "pateixen altes taxes de fracàs escolar i d'atur, entre d'altres.Font: metro directe (09.11.05)

Un apunt. Informe PISA 2012.

( EFE ) . - Catalunya es troba per sota de la mitjana espanyola pel que fa al rendiment acadèmic dels seus escolars en matèries de ciències , tot i que està lleugerament per sobre d'aquesta mitjana en comprensió lectora i en matemàtiques .
Aquests són alguns dels resultats que apareixen en l'informe d'Avaluació Internacional d'Estudiants de l'OCDE (Informe PISA 2012 ).
Segons aquest informe, els alumnes catalans obtenen una puntuació de 493 punts en l'avaluació de matemàtiques , per sobre de la mitjana espanyola , que és de 484 , però per sota de la mitjana europea que és de 494.
Pel que fa a la comprensió lectora , els alumnes catalans han obtingut un total de 501 punts , per sobre de la mitjana d'Espanya ( 488 ) i dels països de l'OCDE ( 496 ).
El pitjor resultat que han obtingut els escolars catalans és en ciències , on han assolit una puntuació de 492 punts , per sota de la mitjana d'Espanya, que ha estat de 496 , i dels països de l'OCDE ( 501 )

 Els joves manquen de sentiments de culpa Per : Ana Lobo

Joventut, l'absència de “compromís moral” i “culpa”, substituïts per respecte “a la llei i tolerància”, converteix als joves en potencials maltractadors, diu el psicòleg criminalista Vicente Garrido. La joventut contemporània desconeix el “compromís moral” i el “sentiment de culpa”. Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat el psicòleg criminalista Vicente Garrido, que analitza les causes que converteixen als joves en futurs maltractadors, assetajadors i assassins dels seus propis pares en el llibre "Els fills tirans: la síndrome de l'emperador". Per a Garrido, aquesta síndrome apareix motivada, principalment, perquè els pares “no tenen ni temps ni les aptituds adequades per imposar-se”. A més, tampoc els professors tenen autoritat i la societat és “més permissiva” i “valida la perspectiva profundament egocèntrica” que tenen els nens d'avui dia. En general, els joves que desenvolupen un conflicte amb els seus pares van ser nens “que no van desenvolupar les emocions morals, com el sacrifici, la compassió, l'empatia o la pietat i, per tant, no tenen sentiment de culpa”. En opinió de l'autor del llibre, “el gran error” de la societat actual ha estat pensar que “la consciència i la culpa no eren importants”, i substituir-les per respecte “a les lleis i la tolerància”. Garrido va explicar a Efe que, encara que és un problema que té una base “genètica”, es multiplica en el context actual “per la menor capacitat de la família” per educar.

Especialistes debaten si la síndrome de l'emperador es deu a manques educatives o hi ha també factors genètics.

FONT: EL PAÍS.
La majoria dels experts comparteixen la teoria que els nens que maltracten als seus pares, el que es coneix com “síndrome de l'emperador” és fruit de manques educatives o intervenen factors psicopàtics, però uns altres sostenen que els factors educatius no expliquen tots els casos.
En famílies no marginals, l'origen d'aquest trastorn no està en els pares, assegura Vicente Garrido, psicòleg criminalista i professor titular de la Universitat de València: "Molts d'aquests pares no són permissius, ni tampoc negligents, i no provenen d'un context marginal. Són de classe mitja i s'han ocupat dels seus fills. Altra qüestió diferent és si podrien haver-lo fet millor", afirma Garrido, autor d'un llibre sobre la matèria: Els fills tirans.
L'element essencial de la síndrome de l'emperador és, segons ell, l'absència de consciència: "No hi ha sentiment de vinculació moral o emocional, ni amb els seus pares ni amb altres persones o institucions", encara que de vegades poden establir llaços d'amistat per conveniència. Exclou d'aquesta síndrome als nens que han viscut episodis de violència domèstica, els quals sofrixen esquizofrènia i també els malcriats, "que tenen consciència (els valors i creences que utilitzem per a guiar el nostre comportament i que està basat en aquestes emocions)".
Segons Garrido, són nens que genèticament tenen major dificultat per a percebre les emocions morals. La genètica interacciona amb l'ambient, però en alguns casos el seu pes es fa sentir més, afirma. "Per exemple, en el trastorn del dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), sabem que el component genètic és molt important i l'ambiental ho pot compensar fins a cert punt. En la síndrome és semblant".
Javier Urra, autor d'altre llibre (El petit dictador) i psicòleg de la Fiscalia de Menors del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, discrepa de les tesis de Garrido: "L'herència marca tendència, però el que canvia l'ésser humà és totalment l'educació, sobretot en els primers anys, en els primers mesos i dies, fins i tot abans de néixer, és molt distint si ets un fill desitjat o no, si ets un pare relaxat o agressiu". En l'ètnia gitana, explica, és impossible que un fill pegui a la seva mare, però a Espanya "alguns psicòlegs i pedagogs han transmès el criteri que no se li pot dir no a un nen, quan el que li neurotitza és no saber quins són els seus límits, no saber el que està bé i està malament. Aquesta és la raó que tinguem nens capritxosos i consentits, amb una filosofia molt hedonista i nihilista".
El factor clau a tenir en compte per a saber si hi ha una mica més que manques educatives és, segons Garrido, si apareixen o no trets de personalitat psicopática, bàsicament insensibilitat emocional, falta de consciència, falta d'empatia i absència de culpa. Com més gran sigui aquest nucli, major serà la capacitat de violència del nen.
La personalitat és difícil de canviar, però no l'autocontrol, afirma Garrido. Hi ha nens amb baixes puntuacions en humanitat, insensibilitat emocional i empatia, però no són violents perquè han après a autocontrolar-se. El que es pot canviar és la conducta.

http://www.psiquiatria.com/noticias/trastornos_infantiles/otros_trastornos/27360/

Durant l'esbarjo sorgeix una disputa per una joguina entre dos nens de quatre anys. Quan la professora s'adóna, acudeix a separar-los i, sense cap problema, els nens es tranquil·litzen i continuen jugant, però la professora no es percata que l'àvia d'un dels nens està presenciant aquella escena. Quan acaba l'esbarjo, l'àvia comença a cridar i amenaçar a la professora per haver-li llevat la joguina al seu nét, i la humilia davant dels pares dels altres nens. És només un exemple de tots aquells professors que, amb un sentiment d'indefensió absoluta, acudeixen al servei del Defensor del Professor que té engegat el sindicat ANPE. Per al sindicat, “si un nen de quatre anys veu que els pares ridiculitzen al seu professor, quan té 14 ja no necessita als pares per a burlar-se d'ell”. Aquest exemple de la mestra d'Infantil també il·lustra una de les novetats de les últimes dades del Defensor del Professor, referents al curs 2008-09, que consisteix en l'augment de la conflictivitat escolar en Educació Infantil. Si en 2007-08 se situava en un 7%, en el curs passat el percentatge de trucades de mestres d'Infantil arribava a ja el 10%. Encara que encara queda lluny del 35% dels professors de Primària i del 49% de Secundària. On menys incidències es registren són dels docents de cicles formatius, que suposen tan sols el 3% de les trucades. En l'últim any també s'ha registrat un repunt de les denúncies que tenen a veure amb les noves tecnologies (mòbil, enregistraments), que s'incrementen d'un 6% a un 11%. Per a ANPE, “aquests enregistraments amb els mòbils magnifiquen qualsevol problema que es produeixi i són, a més, molt destructives per al professor, ja que qualsevol situació que l'hagi posat en ridícul es multiplica al difondre's aquestes imatges, pel que el sentiment d'indefensió és total”. També és destacable que el 70% dels professors que acudeixen al Defensor del Professor vol rebre assistència psicològica, i tres de cada deu l'estan rebent ja, en el moment d'utilitzar aquest servei. Per a ANPE, “és greu que, fins i tot contant ja amb suport psicològic, acudeixin al Defensor del Professor, el que demostra el grau d'ansietat que viuen molts professors”. Un estudi epidemiològic realitzat recentment per CCOO també reflecteix la incidència en l'Educació Infantil dels “trastorns psicosocials lligats a situacions de violència, faltes de disciplina, desmotivació o insatisfacció laboral”. De fet, els professors d'Infantil destaquen que el percentatge que manifesta una gran insatisfacció laboral i un desig de canviar de professió, arriba, en aquest cas, el 14,4%. Els superen fins i tot els professors d'Educació Especial, amb un 17%, i els de formació d'adults, amb un 17,2%. A Primària el percentatge se situa en el 9,8%, un 11,8% en l'ESO, i un 6,3% a Batxillerat. Aquest estudi ha estat promogut per CCOO, en col·laboració amb UGT i la patronal CECE, i s'ha realitzat entre 1.027 treballadors (el 70,8% professores i el 26% professors), de 80 col·legis de titularitat privada situats en 12 comunitats autònomes i de totes les etapes educatives. L'edat mitja d'aquests docents era de 41 anys i la seva antiguitat en el treball de 16 anys. En l'informe també s'al·ludeix a les somatizaciones com manifestacions de l'exposició a factors de risc psicosocial, de manera que un 46,2% dels professors refereix patir jaqueques, mal de cap o migranya. En aquest cas són també els professors d'Educació Infantil (54,5%) els quals refereixen major prevalença de forma significativa en comparació de la resta d'etapes. Destaca la incidència en les treballadores amb un 52,2%, enfront del 29,9% dels treballadors. Un 28,6% presa analgésicos, especialment els professors d'Infantil (37,3%), les professores (32,3%) i els docents de major edat o antiguitat. Així mateix, l'estudi de CCOO posa de manifest que el 2,3% dels professors enquestats ha patit violència física en l'últim any, sent els percentatges molt similars en homes i dones. Els docents d'Educació Especial (9,4%) i formació d'adults (6,3%), són els que presenten majors índexs. A més, un 8,5% assegura haver sofert violència psicològica en els últims 12 mesos. El percentatge és significativament major en el cas dels treballadors, però no de forma estadísticament significativa. Respecte a les patologies psicosociales, segons aquesta mostra, la manifestació més freqüent és l'estrès, que arriba al 57,7% dels professors. El 28,8% també assegura haver patit ansietat com antecedent patològic, la incidència del qual augmenta significativament amb l'antiguitat i l'edat dels professors, i sobretot en les dones (30,9%) enfront dels barons (22%). De fet, el 10,9% pren medicació tranquilizant, i són els treballadors de Primària, Educació Especial, FP i formació d'adults els que més es mediquen. Quant a la depressió, el 9,5% dels docents enquestats per CCOO, afirma haver-la patit. En aquest cas, no trobem diferències significatives segons l'etapa educativa, la ràtio alumnes-professor o el sexe dels professors. No obstant això, les diferències són estadísticament significatives conforme augmenta el grup d'edat (sobretot a partir dels 46 anys). Finalment, altra dada destacable de l'anàlisi realitzada per CCOO és que un 58,8% dels treballadors indica que l'horari no s'adapta a la vida familiar i social. A major nombre d'hores lectives setmanals, pitjor adaptació entre l'horari i la vida familiar i laboral. Els percentatges són majors en les edats intermèdies de la vida (26-35 i 36-45 anys), així com en les professores (61,5%) enfront dels docents (48,9%). ANPE recorda que “el professorat encara no té reconegut un catàleg de malalties professionals al que poder acudir quan ho necessiti, i són els nòduls a les cordes vocals l'única malaltia catalogada fins al moment”.

UN CANVI DE MENTALITAT PER A FER CLASSE SENSE CREMAR-SE
• Com fer classe sense cremar-se. És l'objectiu del nou llibre de Beatriz Rabasa, un assaig amb un enfocament marcadament pràctic que oferix una sèrie d'estratègies per a aconseguir fer classe sense acabar desmotivat o enfonsat. Aquest llibre suposa la continuació del professor cremat (la síndrome burnout), on l'autora analitza les seves causes, conseqüències i manifestacions, i delimita el que és síndrome d'altres figures afins, com el mobbing, però que no cal confondre.
• Segons explica la professora valenciana, “molts companys demandaven una solució, un enfocament pràctic, i això és el que he fet en el segon llibre, que ve a ser un complement del primer, és a dir, proposar una sèrie d'estratègies que no van a ser una panacea, ni miraculoses, però que d'alguna manera poden alleujar la síndrome”.
• Partint de l'anàlisi dels principals factors responsables de l'estrès docent, entre els quals destaquen la conflictivitat de baixa intensitat i la presència dels objectors escolars en les aules, l'autora aposta per un canvi de mentalitat del professorat, que li permeti reivindicar sense complexos la seva autoritat en l'aula i reforçar la seva autoestima.
• El llibre recull també l'informe realitzat per l'Escola d'Estadística de la Universitat Complutense entre docents de Secundària, i publicat en exclusiva per MAGISTERI en 2006. Aquest estudi recull que entorn del 30% del professorat d'ensenyaments mitjos reconeix que “en alguna ocasió” ha estat acorralat laboralment per part dels seus alumnes, encara que només un 1,9% se sent acorralat “habitualment”.
• Així mateix, un 5% reconeix haver sol·licitat una baixa mèdica com a conseqüència de l'estrès que li produïa el seu treball en algun dels tres últims cursos. Aquesta situació és especialment rellevant en els professors interins (12,7%) enfront dels funcionaris (3,1%).
• Les diferències per sexes també són notables, ja que les baixes mèdiques per estrès van ser demanades per un 7,6% de les professores enfront d'un 0,8% de docents masculins que ho reconeixen obertament. Les baixes normalment no es perllonguen, per norma general, més enllà de dues setmanes.

ÍNDEX   FÒRUM   XAT   SOBRE L'AUTOR   CONTACTE

Si us plau, indiqueu la font d'on obteniu la informació.