EL
FRACÀS ESCOLAR AFECTA LES CLASSES MÉS BAIXES.
ELS
CATALANS OBTENEN MILLORS NOTES QUE ELS IMMIGRANTS.
(Angela Rodríguez)
El
fracàs escolar afecta a més de la meitat
d'alumnes que pertanyen a una classe social baixa a Catalunya.
Aquesta és una de les conclusions d'un estudi de
la Fundació Jaume Bofill elaborat a partir dels
resultats de l'informe PISA 2003, que és un refernt
educatiu als paisos europeus. A més, l'informe
apunta que els estudiants catalans rendeixen més
a l'escola que els immigrants. Segons aquest estudi sobre
desigualtats educatives, un 56.tecno12.141% dels alumnes de classe
baixa van obtenir unes notes de "quasi analfabetisme"
en matemàtiques, segons Ferran Ferrer, director
de l'informe.
DESIGUALTATS.
Ferrer
assegura que el lloc de naixement, el nivell d'estudis
dels pares i els recursos culturals constitueixen "desigualtats
aleatòries que els ciutadans no han escollit, però
influeixen". Alhora, segons l'estudi, Catalunya és,
després de Bèlgica, el país on hi
ha una diferència més gran en el rendiment
acadèmic entre ciutadans nadius i estrangers.Tot
això fa que, segons Ferrer, es creï una situació
que "no poden afirmar que portarà" cap
a la situació de vandalisme que viu França.
Ara bé, les zones on hi ha les revoltes al país
veí "pateixen altes taxes de fracàs
escolar i d'atur, entre d'altres.
Font:
metro directe (09.11.05)
LA
FALTA D'AUTORITAT DELS PARES DISPARA LA VIOLÈNCIA
JUVENIL.
Els experts consideren que la manca de mà dura
a casa i a l’escola agreugen la situació.
L’aparició de casos d’assetjament a escolars,
els incidents de Berga o les baralles que acaben amb menors
apunyalats als centres escolars de Catalunya han creat
gran alarma social per l’incessant creixement dels
casos de violència juvenil. Els experts en psicologia
i els sociòlegs creuen que el fenomen s’està
agreujant per la crisi del model familiar, la pèrdua
de disciplina i de respecte, la manca d’autoritat
dels professors i dels pares i la incorporació
de noves cultures que es veuen amb recel i por.
A Berga, han aparegut pintades contra els agressors del
jove mort a la Patum.
Per explicar aquests darrers casos, els professors i catedràtics
catalans apunten directament als valors que transmeten
els mitjans de comunicació, units a un “pèrdua
d’autoritat dels pares” que automàticament
es trasllada als centres d’ensenyament. A les escoles
també hi ha hagut una “reducció de
la capacitat sancionadora dels professors” el que
explicaria que els casos de bulling vagin en augment.
No
obstant això, també cal destacar que “la
immigració està canviant la societat”,
s’assegura des del departament de Psicologia Social
de la Pompeu Fabra, on s’assegura que “hi ha un
sentiment d’invasió perillosa i de rebuig”
que dispara qualsevol notícia relacionada amb aquests
col·lectius. Per últim, també es destaca
que l’alcohol i les drogues, sumat a l’anonimat
que donen les grans masses de públic, han estat el
detonant d’incidents com els de Berga. EFE
Els
joves manquen de sentiments de culpa
Per
: Ana Lobo
Joventut,
l'absència de “compromís moral”
i “culpa”, substituïts per respecte “a
la llei i tolerància”, converteix als joves
en potencials maltractadors, diu el psicòleg criminalista
Vicente Garrido. La
joventut contemporània desconeix el “compromís
moral” i el “sentiment de culpa”. Aquesta
és la conclusió a la qual ha arribat el psicòleg
criminalista Vicente Garrido, que analitza les causes que
converteixen als joves en futurs maltractadors, assetajadors
i assassins dels seus propis pares en el llibre "Els
fills tirans: la síndrome de l'emperador".
Per
a Garrido, aquesta síndrome apareix motivada, principalment,
perquè els pares “no tenen ni temps ni les aptituds
adequades per imposar-se”. A més, tampoc els
professors tenen autoritat i la societat és “més
permissiva” i “valida la perspectiva profundament
egocèntrica” que tenen els nens d'avui dia. En
general, els joves que desenvolupen un conflicte amb els
seus pares van ser nens “que no van desenvolupar les
emocions morals, com el sacrifici, la compassió,
l'empatia o la pietat i, per tant, no tenen sentiment de
culpa”. En opinió de l'autor del llibre, “el
gran error” de la societat actual ha estat pensar que
“la consciència i la culpa no eren importants”,
i substituir-les per respecte “a les lleis i la tolerància”. Garrido
va explicar a Efe que, encara que és un problema
que té una base “genètica”, es multiplica
en el context actual “per la menor capacitat de la
família” per educar.
Especialistes debaten si la síndrome de l'emperador es deu a manques educatives o hi ha també factors genètics.
FONT: EL PAÍS.
La majoria dels experts comparteixen la teoria que els nens que maltracten als seus pares, el que es coneix com “síndrome de l'emperador” és fruit de manques educatives o intervenen factors psicopàtics, però uns altres sostenen que els factors educatius no expliquen tots els casos.
En famílies no marginals, l'origen d'aquest trastorn no està en els pares, assegura Vicente Garrido, psicòleg criminalista i professor titular de la Universitat de València: "Molts d'aquests pares no són permissius, ni tampoc negligents, i no provenen d'un context marginal. Són de classe mitja i s'han ocupat dels seus fills. Altra qüestió diferent és si podrien haver-lo fet millor", afirma Garrido, autor d'un llibre sobre la matèria: Els fills tirans.
L'element essencial de la síndrome de l'emperador és, segons ell, l'absència de consciència: "No hi ha sentiment de vinculació moral o emocional, ni amb els seus pares ni amb altres persones o institucions", encara que de vegades poden establir llaços d'amistat per conveniència. Exclou d'aquesta síndrome als nens que han viscut episodis de violència domèstica, els quals sofrixen esquizofrènia i també els malcriats, "que tenen consciència (els valors i creences que utilitzem per a guiar el nostre comportament i que està basat en aquestes emocions)".
Segons Garrido, són nens que genèticament tenen major dificultat per a percebre les emocions morals. La genètica interacciona amb l'ambient, però en alguns casos el seu pes es fa sentir més, afirma. "Per exemple, en el trastorn del dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH), sabem que el component genètic és molt important i l'ambiental ho pot compensar fins a cert punt. En la síndrome és semblant".
Javier Urra, autor d'altre llibre (El petit dictador) i psicòleg de la Fiscalia de Menors del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, discrepa de les tesis de Garrido: "L'herència marca tendència, però el que canvia l'ésser humà és totalment l'educació, sobretot en els primers anys, en els primers mesos i dies, fins i tot abans de néixer, és molt distint si ets un fill desitjat o no, si ets un pare relaxat o agressiu". En l'ètnia gitana, explica, és impossible que un fill pegui a la seva mare, però a Espanya "alguns psicòlegs i pedagogs han transmès el criteri que no se li pot dir no a un nen, quan el que li neurotitza és no saber quins són els seus límits, no saber el que està bé i està malament. Aquesta és la raó que tinguem nens capritxosos i consentits, amb una filosofia molt hedonista i nihilista".
El factor clau a tenir en compte per a saber si hi ha una mica més que manques educatives és, segons Garrido, si apareixen o no trets de personalitat psicopática, bàsicament insensibilitat emocional, falta de consciència, falta d'empatia i absència de culpa. Com més gran sigui aquest nucli, major serà la capacitat de violència del nen.
La personalitat és difícil de canviar, però no l'autocontrol, afirma Garrido. Hi ha nens amb baixes puntuacions en humanitat, insensibilitat emocional i empatia, però no són violents perquè han après a autocontrolar-se. El que es pot canviar és la conducta.
http://www.psiquiatria.com/noticias/trastornos_infantiles/otros_trastornos/27360/
|
