LA TECNOLOGIA A L'ESO 
            Un Web Personal "d'autor".



ÍNDEX   FÒRUM   XAT   SOBRE L'AUTOR   CON
TACTE

Web personal de Manel Debés

1.-Pautes per a la realització del projecte i construcció de la maqueta.

Proposta i motivació inicial.
Fer una reflexió sobre el valor dels habitatges actuals. A partir d'un hipotètic sou de 1500 €/nets mensuals, se'ls hi planteja als alumnes la manera de pagar mitjançant una hipoteca. Els resultats no són gaire esperançadors.

El treball inclourà:

* Croquis del plànol de la "casa dels somnis". Un dibuix fet a mà alçada (sense estris de dibuix) en el qual expressarem com volem la nostra casa. Fer preguntes y corretgir errors és força habitual. És important disposar de models d'altres cases (premsa, revistes...) per seguir un model "raonable" i amb la simbologia normalitzada. Procurarem que el tamany d'una planta del plànol sigui un tamany DIN-A4 com a màxim. No es pot utilitzar cap programa de dibuix assistit per ordinador: molts alumnes no en tenen i hi hauria greuges comparatius.

No és massa correcte condicionar als alumnes a que l'habitatge ha de ser de totxana indiscutiblement. Ha arribat el moment de dir prou a un únic sistema vàlid de construcció i obrir les portes a totes les possibilitats.

* Cercar l'escala de construcció adient per fer el treball. Es recomana 1/50, 1/60, 1/70, 1/80, 1/90, 1/100. Utilitzarem la porta d'entrada a l'habitatge -principal- que suposarem que fa 90 ó 100 cm. en mides reals o una porta interior que haurem de suposar 60,70 o 80 cm. Si en el nostre dibuix hem fet les portes d'un cm d'amplada i suposem que la porta de veritat fa 80 cm, l'escala és 1/80. En el cas de que no faci un cm haurem de fer el procediment següent: Suposem que hem fet les portes de 6mm d'ampla i volem que faci la porta en realitat 800 mm (80cm), procedirem de la manera següent, mostrada a a sota i a la dreta d'aquest text.

*Realització del plànol utilitzant els estris de dibuix tècnic.

* Tenir molta cura en el dibuix d'elements que coneixem la seva mida real: Portes interiors 60, 70, 80 cm d'amplada. Llit de matrimoni o parella 1,35 m o 1,50 d'ample i 1,80, 1,90 m de llargada. Llit individual 80 cm d'ample i 1,80 o 1,90 de llarg. La banyera de 180 x 80 cm... Si tens dubtes d'alguna mesura, ho pots cercar per internet.

* Un cop hem acabat el plànol de la planta de distribució del nostre habitatge (casa dels somnis), haurem de fer una autovaloració de la tasca realitzada prèvia a la correcció per part del professor. Per accedir a la fitxa de valoració només hauràs de clicar aquí.

 2.- Càlcul de la superfície útil total i real de l'habitatge.

A partir de l'escala s'aplica a mides reals. Consisteix, básicament, a calcular la superfície (m quadrats) d'una figura rectangular o quadrada (S= b.h) i anar aplicant aquest procediment a tot l'habitatge. La superfície útil no té en compte l'estructura (parets exteriors, envans, parets mestres, baixants del clavegueram o aigües pluvials... Sempre és més petita que la real.Quan estem buscant un habitatge es parla moltes vegades de la "superfície"... però què s'entén per superfície?... intentem aclarir les coses:

Superfície construïda: és la superfície total incloent tots els elements com els murs envans i terrasses. Normalment és la dada que ens donen els plànols de l'habitatge quan se'n fa publicitat per la seva venda.

Superfície útil: (metres quadrats útils) és la superfície total descomptant els murs, bigues, patis, conductes... que pot suposar al voltant d'un 15% menys que la superfície construïda. En llenguatge col·loquial podíem dir que és la superfície on podem trepitjar, col.locar mobles... Les terrasses obertes es conten per la meitat de la seva superfície per a la superfície útil.

Superfície total: és la superfície construïda a la qual afegim la part proporcional dels "elements comuns". Es diuen zones comunes als espais d'ús compartit per tots els veïns - propietaris- com el portal, l'escala, els jardins...

La superfície construïda respecte de la superfície total de l'edifici, incloent aquestes zones comunes, és el que defineix la quota de participació de l'habitatge en les despeses de comunitat del pis i és la base de la taxació de l'habitatge. O sigui, és la part proporcional que toca per veí en les despeses de manteniment i reparació del bloc de pisos. En una vivenda unifamiliar (aparellada, aïllada) no s'ha de compartir aquestes despeses...excepte que estigui en una urbanització privada que aleshores s'hauria de pagar la vigilància, equips d'imatge...

3.- Comencem a "construir" la nostra casa dels somnis.

Retallem perimetralment el nostre plànol. Les portes no les seguirem, continuarem rectes. Agafarem una cartolina del color preferit. Si és de color verd representarà la gespa del jardí. Enganxem el plànol en la posició que més ens agradi. El següent pas serà fer les parets. Agafarem folis o cartolines. Si el vostre habitatge ocupa tot un foli, seria convenient fer las parets amb cartolina. Fem tires al llarg de foli/cartolina d'amplada segons l'escala. Veiem. Les parets d'un habitatge han de tenir una alçada compresa entre els 2,20 m i els 3m, no podent estar en cap cas ni per sota ni per sobre. Si hem fet la maqueta a l'escala 1/80 aixó significa, i simplificant l'operació, que si suposem que una paret d'un habitatge fa 2,40m, la nostra maqueta n'haurà de tenir 3cm (240cm/80cm). Podem aprofitar, abans de tallar a tires, d'imprimir els folis amb algun dibuix que serveixi per representar les parets exteriors o dibuixar-ne algun que en agradi si no l'hem trobat. El procediment per enganxar és molt fàcil. Agafarem una tira de paper i l'anirem posant damunt la paret exterior, tot girant i fins que s'acabi la tira. Mirarem on tenim finestres, portes, columnes... per dibuixar-les a la tira de paper. També podem fer les finestres, portes, etc. a part i enganxar-les després. Si la unió entre tira i tira es veu molt, aprofitarem les cantonades per fer-la. Després farem les parets interiors. La cortolina o foli de les parets exteriors s'enganxarà a la línia de fora tot intentant tapar-la. Acabat aquest pas, seguirem amb la segona planta. Ens quedarà fer el teulat. Agafarem un foli o cartolina a la mida del nostre habitatge. Doblegarem els extrems. Ens quedarà la forma d'u. A cada costat vertical, retallarem de manera que ens quedin dos triangles que configuraran la inclinació del teulat. Només haurem d'agafar la mida corresponent amb paper ondulat (vermell o negre) i posar-lo damunt. Una qüestió important: seria convenient acabar de fer el plànol de les golfes/estudi ja que en fer el taulat podem guanyar un espai molt interessant. En algunes vivendes unifamiliars els constructors tapen aquest espai de golfes quedant sense comptabilitzar com a superfície però els propietaris poden fer una porta i adequar-lo. S'hauria d'informar a l'administració aquest canvi de superfície.

4.- Determinar el preu de venda real si fos de veritat.

La vivenda ha pujat en aquesta última dècada (1995- 2005) cinc cops més que els salaris. Si ho traduïm en tant per cent, és un 164% més cara que al 1996. El preu mig del metre quadrat a Girona està al voltant dels 2700 €. A la ciutat de Barcelona està en els 3700 €. Val la pena remarcar que el preu dels habitatges, entre d'altres factors, depèn, en bona part, de la seva situació urbanística: un habitatge en mig del centre urbà té un preu més elevat que l'habitatge que està a les afores. Alguns habitatges, però, superen els 6000 € per metre quadrat (Barcelona capital). Actualment el preu de l'habitatge, degut a la crisi provocada pels bancs i la complacència dels governs, ha fet que es reduís de manera important el seu valor. Tot i així, on s'ha notat més les baixades de preu, en alguns casos del 50%, no ha estat en els llocs tradicionalment més cars com són les zones "centre" dels municipis sinó a l'extraradi o poblacions més petites. Diuen els economistes que els habitatges tornaran a pujar el seu preu de manera paral.lela a la sortida de la crisi i que hi ha inversors estrangers que estan comprant habitatges, sota preu mercat, tot esperant a poder especular (comprar a un preu per vendre'l molt més car) en un futur proper. És un costum massa extès: comprar habitages que no s'han construit però que està previst en plànols, esperar que es venguin tots i deixar els seus pisos pels últims en vendre a un preu més elevat.

Segons la zona que trïeu, ens guiarem per el valor dels habitatges per la premsa (anuncis de compra/venda d'habitatges). Calcularem el preu de venda de la nostra casa dels somnis a partir dels metres quadrats construits i aplicant el preu de venda real.

5.- Elaborar un anunci de venda similar als trobats a la premsa escrita promocionant el nostre habitatge.

6.- Realitzar un pressupost per amoblar una de les dependències de l'habitatge.

Cal anar guardant propaganda sobre la llar: electrodoméstics, bricolatge, mobles, decoració...Tot allò que ens pugui fer falta per amoblar una dependència segons el nostre gust y necessitats.

Pots baixar-te el full del pressupost en versió PDF que no podràs modificar (cal tenir el programa que permet escriure amb l'ordinador) però podràs escriure a mà, i la versió amb format .rtf que el Word pot obrir i aquesta si es pot modificar i escriure amb el teu PC. També podràs adaptar el full a les teves necessitats.

CASES REALITZADES PER ALUMNES DE TECNOLOGIA (curs 2003-05).

La Marta ens ha deixat que fessim un "reportatge" de la seva casa. Esperem que en un futur no gaire llunyà es materialitzi i pugui gaudir de la casa dels somnis. Curs 2004-2005. En aquest curs la gran majoria de maquetes estaven molt ben fetes. Rebeu la meva felicitació per la dedicació que la majoria d'alumnes heu fet aquest curs.

Més imatges, més idees... Els alumnes segueixen relacionant l'esforç amb necessàriament una molt bona nota.

La selecció de maquetes aquí exposades corresponen als treballs amb millor resultat extern i des del criteri del professor. Altres maquetes també estaven molt bé però això no és un monogràfic ni tampoc podria posar les quasi 1000 que s'han fet al llarg d'aquests anys. Fixeu-vos que el material emprat és el foli o cartolina.
Cal treballar amb els alumnes dos valors molt importants com són la constància i la superació davant l'adversitat.  Cal fer un pla de treball que dependrà 100% del planol: un plànol ben distribuït i estètic és la base de la futura casa. Les cases "quadrades" no són la millor sol.lució.

UNA ALTRA CASA DELS SOMNIS....PERÒ AQUESTA REAL !!!

Dins de les curiositats arquitectòniques que ens podem trobar, podem fer un volt per Tokyo. Per aquestes latituds s'està posant de moda les cases ‘Lofts del destino reversible’ . Són cases incòmodes, segons ens explica el seu amo. L'estètica estrident y carent de lògica.

Aquest singular projecte arquitectònic té un rerefons conceptual: segons Arakawa i Gins, l'objectiu és que els inquilins es mantinguin en forma. Per això han creat un tipus d'habitatge que estimula els sentits i exercita el cos i la ment.
Cada loft (d'uns 70 m2) es va vendre per 763.000 dòlars -575.000 euros, gairebé 96 milions de pessetes-, el doble del que costa un apartament normal en el mateix barri. Va haver un devessall de sol·licituds i els arquitectes van realitzar un procés de selecció entre tots els quals aspiraven a fer-se amb un.
Construïts per la solvent promotora japonesa Takenaka Corporation, els apartaments compleixen tots els requisits d'edificació que estableixen les lleis niponas. Als artistes mai els ha preocupat que els seus habitatges puguin ser objecte de demandes perquè informen als compradors de cada detall i fins als lliuren un manual d'instruccions per si, en el dia a dia, sorgís algun dubte. De fet, no paren fins que no estan segurs que els compradors capten i accepten explícitament el "concepte" d'aquests lofts abans de signar el contracte de compravenda.
Cada apartament té una estada principal. Al mig està la cuina, amb el sòl per sota del nivell del de la sala. A més, hi ha un estudi còncau, un dormitori fluorescent i un bany amb una dutxa-càpsula. Els endolls estan en llocs insospitats. La porta de la balconada és tan estreta que només es pot sortir de grapes.
"Després de deu minuts ensopegant i perdent l'equilibri, fins al més àgil arriba al límit de la seva resistència. Aquesta és la clau d'aquests lofts: que obliguen als seus habitants a estar sempre alerta, exercitant tots els seus sentits, i això fa que visquin més i millor", diu Arakawa.
Aquesta no és la primera vegada que el tàndem japonès crea estructures tan peculiars. El 1995, la parella va projectar en Gifu (Japó) un parc lúdic que van batejar com Lloc de Destinació Reversible. Una popular atracció turística (en la qual ja van assajar les superfícies blegades i l'absència de lògica espacial) semblada a les cases del riure de les nostres fires. Un parc és un parc, però una llar és sempre una dolça llar?...


ÍNDEX   FÒRUM   XAT   SOBRE L'AUTOR   CONTACTE