|
La
Casa Ecològica
Per
començar...
Tots
sabem que la cultura occidental consumeix a una velocitat
terrible els recursos del nostre planeta. És
una frase que hem sentit moltes vegades i que sembla
que això no passarà mai. Podrà
tardar més o menys temps, però si no
comencem a estalviar dels recursos que ens ofereix
la natura, poc hi podrem fer per salvar-la: desglaç
dels casquets polars, índex de contaminació
aqüífer i atmosfèric molt elevat,
deixalles que no sabem que fer-ne d'elles i un consumisme
creixent.
Actualment
la Generalitat de Catalunya ha promogut un decret
d'ecoeficiència que fa referència
fonamentalment a paràmetres ambientals des
del punt de vista tèrmic i de bondat de les
condicions d'habitabilitat i sostenibilitat. En aquest
sentit el decret contempla tres aspectes principals:
estalvi d'aigua mitjançant sistemes de separació
d'aigües pluvials i residuals, aixetes de baix
consum i sistemes economitzadors a les cisternes;
estalvi energètic amb una millora del l'aïllament
dels edificis ( tant a nivell tèrmic com acústic)
i la utilització de l'energia solar alternativa
per la producció d'aigua calenta sanitària,
en percentatge en funció de la ubicació
del municipi i el consum; i per últim, aquest
decret marca una puntuació mínima de
10 punts que ha d'assolir un edifici en termes d'aprofitament
de l'energia per sistemes indirectes (cobertes ajardinades,
detectors de presència pel control de la il·luminació,
utilització de productes prefabricats, etc.).
Per
a més info visiteu: http://www.sostenible.es/pubnoticia/inici.asp?p_idioma=1&p_id=401613
I
que té a veure la casa ecològica?
Moltes
vegades haurem sentit parlar de la casa ecològica.
Però, perquè cada cop té mes
força?
Què
podríem fer per tenir una casa ecològica?
El primer aspecte negatiu el tindrem si ja està
construïda i no s'han seguit criteris ecològics.
Vegem quins requisits deuria
complir la nostra casa, o quins canvis deuríem
fer, dins de les nostres possibilitats (econòmiques
sobretot) per aconseguir que la nostra casa no tingui
un impacte excessiu amb el medi ambient.
Situació:
les línies elèctriques d'alta tensió,
els transformadors elèctrics de zones industrials,
les falles geològiques o els corrents d'aigua
subterrànies són nocives per a la salut.
Adaptació
al paisatge:
trenca la teva casa l'harmonia amb l'entorn? L'Ajuntament
vetlla perquè les construccions respectin l'entorn
del poble.
Estalvi d'energia:
és autosuficient o gasta molt poca energia
procedent de l'exterior?, Té les seves pròpies
fonts d'alimentació: acumuladors solars, molins
de vent, panells fotovoltaics? Consumeix poca aigua
o la recicla? Per exemple: l'aigua de la dutxa o les
mans es guarda en un dipòsit l'aigua del qual
s'utilitzarà com aigua del vàter.
Aïllament
tèrmic.
S'ha construit tenint en compte l'aïllament de
les parets, finestres i portes? És obligatori
que les parets exteriors siguin dobles amb un aïllant
tèrmic en mig. No és obligatori el doble
vidre a les finestres.
Disseny bioclimàtic:
l'orientació de les finestres i la distribució
dels espais tenen en compte les condicions del terreny,
el recorregut del sol, els corrents d'aire? Les finestres,
depenent de la zona, haurien de ser sobredimensionades
per aprofitar millor el Sol en èpoques de fred.
La
casa ha d'estar il·luminada
i fer poc necessari l'aire condicionat
i la calefacció.
Vegetació:
la vegetació exterior i interior té
un efecte descontaminant, disminueix els sorolls i
regula la temperatura i la humitat alhora que relaxa
el cos. Com està de verd la teva casa? Atenció
amb l'excés de plantes a les habitacions: són
éssers vius i també necessiten l'oxígen
!
Materials ecològics:
són aquells de procedència local, renovables,
confortables, reciclables, no contaminants ni perjudicials
a la salut: radioactius o que generin electricitat
estàtica, pols que produeixi alèrgies...
Si
volem ser ecològics també haurem de
reciclar (3R). Haurem de disposar de contenidors per
guardar els diferents materials de rebuig.
Si
volem que els arbres no desapareguin, com haurien
de ser els mobles? És difícil canviar
l'opinió però seria més lògic
la substitució de la fusta per un tipus de
material més ecològic.
BIOCLIMÀTICA.
Les
vivendes contaminen molt, tant a l'edificar-les como
a l'habitar-les. La resposta a aquest problema és
apostar per la construcció sostenible. H. BLANCO
 MELISA
TUYA. La construcció
no és una activitat que beneficiï precisament
al mediambient. Més aviat al contrari, és
la responsable d'un gran consum de materials i energia.
El Worldwatch Institute sosté que la meitad
de residus i pol·lució del planeta procedeixen
d'aquest sector. Per això l'objectiu de la
bioclimàtica és construir de manera
que l'impacte sobre la naturalesa sigui menor. Carlos
Expósito, arquitecte soci d'Alia i membre d'Ambientectura,
aclareix que a Espanya tot just es construeix d'aquesta
manera: «Hi ha uns pocs casos aïllats,
suficients per comprovar que el tema és viable,
però la proporció respecte al total
edificat segueix sent gairebé anecdòtica.
Ara és quan s'està prenent consciència».
Els
costos no són tan elevats. Com a molt, poden
suposar el 10% sobre el preu de construcció.
«I hi ha mesures que no costen gens, n'hi ha
prou que el projecte ho tingui en compte, com orientar
bé la parcel·la o fer finestres més
grans i orientades sempre al sud».
Per
què no té resó en la societat?
_«Amb
l'edificació de baix impacte ambiental estem
plantejant revisar en profunditat els models de producció
i de gestió dels sectors immobiliari i energètic,
dos gegantins amb inèrcia a mantenir tot segons
està, sobretot en el cas del primer»,
sosté Expósito. Apunta altre motiu:
el desconeixement generalitzat, més per preocupació
que per qualsevol altre motiu, en els agents implicats
en el sector: enginyers, promotors, arquitectes...
Aquests
últims surten de les facultats sense tenir
gaire formació en aquesta matèria. Finalment,
el promotor ja ven el que construeix al màxim
preu de mercat i qualsevol petit canvi que elevi el
cost ho percep com una pèrdua.
RES
DE NOU SOTA EL SOL.
La bioclimàtica
no és quelcom que s'hagi creat ara. En absolut.
Instintivament, l'home, des que va triar la primera
cova per viure, s'ha servit dels materials més
adequats a les característiques mediambientals
de la seva regió i ha procurat treure partit
a les energies naturals mitjançant una adequada
orientació al sol. Això és el
que duu, per exemple, a emblanquinar les cases andaluses,
mentre que en el nord s'empren aïllants naturals
com la fusta.
info
de: http://www.20minutos.es/data/edicionimpresa/barcelona/BAR_23_06_05.pdf
De
tots és sabut que una mesura important per
evitar la contaminació del nostre planeta és
el reciclatge de materials i energètic: Per
què no aprofitar el Sol per produir electricitat
o escalfar l'aigua sanitària o d'una piscina?
Un
altre inconvenient que trobem és que per adaptar
les cases construïdes sense el concepte ecològic,
cal fer una important inversió de diners que,
per una banda molts no estan disposats a fer (no té
ajuda estatal o autonòmica) i, per l'altre,
el benefici real que suposa aquesta inversió
ja que és una mesura que no ha de contemplar
l'economia enfront del benefici ecològic...
A més, sembla que la casa ecològica
ha de ser individual, amb terreny propi per poder
construir amb les condicions necessàries. Un
pis que el volguem adaptar (no tots es podran adaptar)
no sembla ser el model ideal de casa ecològica...
EXEMPLES
DE L'APLICACIÓ DE LES ENERGIES ALTERNATIVES
(MÉS RESPECTUOSES AMB EL MEDI AMBIENT)
A Sant Andreu de la Barca s'ha
construit la primera església amb climatització
geotèrmica. Què
és la geotèrmia? És
un sistema que aprofita la calor de l'interior de
la Terra per escalfar un edifici. En aquest cas, han
fet tres forats de 100 m de profunditat i s'hi ha
introduit un tub per on passa aigua.A aquesta profunditat
la temperatura és constant tot l'any (17 ºC).
Això fa que durant l'hivern l'aire fred que
passa a prop dels tubs amb aigua s'escalfi i atemperi
l'ambient. A l'estiu es produeix el fenomen contrari.
En un principi, escalfa tota l'església, uns
400 metres quadrats però a una altura màxima
de 2 m d'alçada. Per augmentar l'altura s'hauria
d'augmentar la profunditat dels tubs.
|
