Actualment
l'estrés, mobbing, el síndrome d'estar "cremat"-burnout-
o l'assetjament sexual són alguns dels nous riscos
laborals que estan començant a convertir-se en els
factors que més problemes causen al bon funcionament
de les empreses, segons les conclusions de les jornades
"Nuevos riesgos emergentes" que es celebrà
a Madrid recentment coincidint amb el Dia Mundial de la
Seguretat i Salut al treball (7 d'abril,2004).
Els
nous riscos laborals surgeixen de la nova estructura del
treball (competitivitat), les noves empreses i el canvi
de la societat, i estan adquirint tanta importància
com
la seguretat física. Entre aquests trobem els riscos
ergonòmics, els psicosocials com el mobbing o l'exposició
a camps electromagnètics.
Segons
els experts s'ha de redissenyar l'organització del
treball per a cobrir les expectatives del treballador.
És
el mateix burnout que mobbing?
El
mobbing i el burnout són dos problemes de salut laboral.
El burnout es dóna en persones que mantenen una relació
constant i directa amb altres persones: metges, infermers,
professors...Les expectatives d'aquests profesionals, en
un principi, eren de caire vocacional: una manera d'ajudar
als altres, millorar les seves condicions de vida i que,
en alguns casos es converteixen en l'orígen dels
fracassos d'aquests professionals. Aquesta situació
provoca un desgast i acaba per percebre una exigència
en el seu treball inassolible. El burnout es dóna
en professionals que li han dedicat molt d'esforç
en el seu treball: dedicació, entusiasme, idees...
També
es donen casos de burnout en aquells professionals que han
d'assumir els problemes dels altres o anant fent-los propis
i que no es poden arreglar.
El
burnout està constituit per tres parts: a) Una sensació
d'esgotament emocional, b) una actitud de desinterès
cap a les persones en el tracte professional i c) un sentiment
d'improductivitat com a conseqüència de la manca
d'èxit a nivell professional.
Tant
el mobbing com el burnout són causa d'absentisme
laboral; a més, la coincidència d'alguns dels
efectes que presenta el burnout i el mobbing no són
casuals. El treballador es troba indefens enfront de la
situació que té al davant: frustració
en el cas de burnout i hostilitat en el cas de mobbing.
Els "efectes" sobre l'organisme poden ser els
mateixos.
Com
podem saber si estem "cremats"?
1.-
Sensació d'inutilitat o de no valer pel treball que
fem.
2.- Sentiment d'estar acabat professionalment
3.- Sensació de no poder enfrontar-se emocionalment
a res.
4.- Culpabilitat per no poder fer bé la feina.
5.- Esgotament emocional o sensació de no poder fer
més.
6.- Esgotament físic al final de la jornada de treball.
7.- Cansament al llevar-se pel matí.
8.- Dificultats per enfrontar-se a la rutina diària.
9.- Passotisme o apatia cap a les necessitats del demés.
10.- Sensació de no poder amb els problemes humans
o "tot em supera".
11.- Sensació d'estar cremat pel propi treball.
12.- Sensació de baixa influència o de no
poder fer res pels demés.
13.- Enduriment emocional amb la gent que l'envolta.
14.- Passivitat o paralització enfront dels problemes
del treball.
15.- Sensació de frustració continuada en
el treball.
16.- Sensació d'estar colapsat per la quantitat de
treball insoportable.
17.- Sensació d'allunyament afectiu cap a la gent
amb qui treballa.
18.- Aclaparament per tenir que treballar amb persones.
19.- Sensació de relacions conflictives amb els altres.
Informació
extreta del llibre MOBBING, MANUAL DE AUTOAYUDA. Iñaki
Piñuel. Ed. Aguilar.2003
El
treballador que pateix burnout,
passa per quatre fases en la seva vida laboral:
1a.
fase:
Entusiasme, caracteritzada per les elevades expectatives
laborals.
2a.
fase:
Estancament, produïda en no acomplir les expectatives
inicials.
3a.
fase:
Frustració, en la que comença a surgir els
problemes emocioals, físics i conductuals. Aquesta
fase és el nucli principal del burnout.
4a.
fase:
Apatia, que pateix l'individu i constitueix el mecanisme
de defensa enfront de la frustració.
En
aquesta fase es produeixen altres alteracions: emocionals,
conductuals, desenvolupament de malalties psicosomàtiques,
problemes socials, deteriorament de l'acompliment i pèrdua
d'eficàcia en el treball, alteracions de la vida
familiar i addicions.
El
mobbing no s'ha de confondre amb:
Tenir
un mal dia, tenir un company o un cap una mica puntillós,
tenir una esbroncada "puntual" amb algú, tenir
una temporada de molt treball, estar estresat, treballar en un
ambient conflictiu.
SÍ
és mobbing (
es manifesta de manera continuada i persistent durant un periode
mínim de sis mesos):
1.-
Eliminar a una persona del seu lloc de treball utilitzant estratègies
contra ella.
2.- Desestabilitzar emocionalment a una persona mitjançant
tot tipus d'estratègies buscant que aquesta exploti.
3.- Atacar sistemàticament a una persona criticant destructivament
quan fa el seu treball.
4.- Maltractar verbalment a una persona mitjançant amenaçes,
crits o insults per atacar la seva dignitat
5.- Deteriorar deliberadament el rendiment laboral de la persona.
6.- Hostigar sistemàticament a una persona mitjançant
acusacions falses sobre el seu treball.
7.- Induir intencionadament a una persona a cometre errors.
8.- Destruir la reputació personal o professional d'una
persona utilitzant calumnies.
9.- Forçar a que la persona deixi el seu lloc de treball
mitjançant coaccions o amenaces.
10.- Destruir la salut física o psicològica reduint
l'autoestima i la confiança en si mateixa.
11.- Aïllar a la persona i reduir les seves possibilitats
de comunicar-se o expressar-se davant dels companys o caps del
treball.
12.- Sobrecarregar de treball a la persona de manera sistemàtica
o reduir els terminis per provocar el seu fracàs en els
objectius.
13.- Deixar a una persona sense cap tasca a fer i acusar-la després
del seu baix rendiment.
14.- Alterar l'entorn laboral de la persona, predisposant als
seus companys de treball contra ella.
Informació
extreta del llibre MOBBING, MANUAL DE AUTOAYUDA. Iñaki
Piñuel. Ed. Aguilar.2003
Un
dels inconvenients més greus que pateixen les persones
per mobbing és el llarg periode que poden patir sense saber
el que els hi estan fent. Quan tenim un refredat ja sabem què
és i si volem ens automediquem. Quan desconeixem el que
ens estan fent poc hi podem fer. Deixem passar el temps esperant...i
aguantant. Les seqüeles que deixa són imborrables.
Queden afectats, a més del treball, les relacions de parella
i familiars sense deixar de banda les amistats.
Hi
ha algun estudi experimental que afirma que les seqüeles
arriben a danyar algunes parts del cervell i que són irreversibles.
Poden aparéixer als vint anys de l'assetjament. Per tant,
no estem parlant d'una malaltia de difícil diagnòstic
i que difícilment se la pogui catalogar de "risc laboral"
sinó que "ataca" danyant a l'organisme. Això
es pot considerar malaltia laboral.
Un
altre tipus de treballador
no representa aquesta urgència de
competir constantment. Són capaços de disfrutar
del seu treball i realitzar-lo sense sense sentir-se "amos"
del projecte. Són cooperatius i col.laboran fàcilment
amb altres treballadors aportant els seus coneixements.
Els
treballadors del primer grup són vistos com adversaris
i no com a col.laboradors. Els èxits són,necessàriament,
només d'ells. No és d'estranyar que forçi
a la resta de companys a assolir els "seus objectius".
En aquest ambient no és estrany trobar comportaments de
violència psicològica i hostigament.
Com
podem identificar aquests treballadors del primer grup?
1.-
No poden parar quiets. Es mouen contínuament.
2.- Manifesten impaciència i urgència en quasi
bé tot.
3.- S'expressen amb energia i vigor.
4.- Mantenen una postura física ferm i decidida.
5.- Caminen, mengen, condueixen i parlen ràpid.
6.- Es comuniquen amb agressivitat utilitzant paraules grolleres.
7.- Interrompen contínuament als demés quan
no han acabat de parlar.
8.- Reaccionen amb vehemència en les qüestions
que hi ha terminis.
9.- Mouen les mans emfatitzant el que diuen.
10.- Sospiren freqüentment quan pensen o es refereixen
a qüestions laborals.
11.- Són categòrics en les seves respostes.
12.- Estableixen competicions per fer les coses cada cop
amb menys temps
Informació
extreta del llibre MOBBING, MANUAL DE AUTOAYUDA. Iñaki
Piñuel. Ed. Aguilar.2003
Com
podem identificar aquests treballadors del segon grup?
1.-
No treballen mai relaxats.
2.- Es sotmeten a una pressió contínua de
terminis voluntàriament.
3.- Treballen ràpidament i tenen dificultats per
descansar.
4.- Donen prioritat a la quantitat que a la qualitat.
5.- Si descansen se senten culpables.
6.- Allarguen la jornada laboral.
7.- Les decisions són apressades i poc meditades.
8.- Estranyament es manifesten creatius.
9.- Degut a la necessitat de decidir amb rapidessa no són
innovadors.
10.- No tenen temps per analitzar o meditar noves solucions
pels nous problemes.
11.- Varien poc en un comportament laboral: són predecibles.
12.- Com a caps no perden el temps en discutir els detalls
amb els subordinats.
13.- La comunicació bidireccional és difícil
amb ells. Normalment no escolten a l'altre.
14.- Van directament a les conclusions sense analitzar o
escoltar detenidament els problemes.
Quin
és el motiu perquè una persona o persones l'agafin
en mi?
Trobem
amb freqüència que el mobbing s'utilitza com una cortina
de fum sobre la inadequació professional del assetjador.
El professor Leymann (el primer en estudiar aquest comportament
humà quan li va arribar el diari d'una persona que es suicidà)
assenyalava que són la por i la inseguretat que experimenten
els assetjadors cap a les seves carreres professionals, la reputació,
la posició o estatu quo en l'organització
el que els porta a denigrar i assetjar a d'altres persones. Aquesta
por i inseguretat venen
determinats
per la seva pròpia inconsciència de mediocritat
dels assetjadors posada en evidència, molt sovint de manera
inconscient, per la conducta professional, ètica i respectuosa
de la persona que després resulta seleccionada com a objectiu.
En
altres ocasions, el temor de l'assetjador procedeix de l'amenaça
que suposa per a ell el coneixement, per part de la víctima,
de situacions irregulars, il.legals o de frau. Els assetjadors
solen ésser caps, malgrat també es pot donar entre
companys. És freqüent l'actuació dels assetjadors
en grup.
Hi
ha una altra manera d'assetjar psicològicament per omissió
o de manera passiva. Es dóna en forma de restriccions en
l'ús del material o equips, prohibicions, obstaculitzacions
en l'accés a dades o informació necessària
pel treballador, disminució o eliminació de la formació,
negació de la comunicació amb ell, etc.
Aquest
tipus de violència té la característica respecte
a d'altres violències, que no deixa rastre ni senyals externes,
a no ser les del deteriorament progressiu de la víctima
que és atribuït maliciosament a altres causes, com
problemes de relació o de personalitat, carácter
difícil, incompetència professional, etc.
Raons
més freqüents per les que creuen van ser objecte de
fustigació.
1.-
Haver-se resistit a ser manipulat per l'assetjador.
2.- No haver caigut en el servilisme o sumissió.
3.- Haver despertat la gelosia de l'assetjador.
4.- Haver suscitat enveja: simpatia, saber estar, actitud positiva,
apreci i reconeixement per part dels altres.
5.- Airejar temes mantinguts ocults o prohibits.
6.- Haver sigut víctima de la personalitat cruel de l'assetjador.
7.- Haver despertat gelosia degut a una situació personal
o familiar feliç.
Et
proposo un test. Només es necessita que estiguis actualment
treballant.
VOLS
SABER SI TENS PROBABILITATS DE SER ASSETJAT? (Anota els "encerts")
Informació
extreta del llibre MOBBING, MANUAL DE AUTOAYUDA. Iñaki
Piñuel. Ed. Aguilar.2003
1)
Es pot dir, sense equivocar-te, que ets una persona més
inteligent o brillant que els demés?
2)
Confies total i absolutament amb els altres, al marge de
qualsevol sentit de precaució, desconfiança
o alerta cap ells?
3)
Es pot dir, sense equivocar-se, que ets una persona idealista,
o advocada de les causes justes?
4)
Es pot dir, sense equivocar-se, que ets una persona més
perfeccionista que la majoria?
5)
Has tingut èxits professionals reconeguts de manera
recent?
f6
Tens sentiments anormalment intensos de culpabilitat?
7)
Tens expectatives pesimistes o negatives vers el futur?
8)
Creus que el teu cap sempre té raó i que no
té defectes?
9)És
la teva empresa inestable o està sotmesa a grans
canvis estructurals?
10)
És la teva empresa d'aquestes que són "altament
competitives" o "d'alt rendiment"?
11)
Existeixen a la teva empresa problemes a l'hora de descriure
els llocs de treball o d'identificar l'estructura organitzativa?
12)
Existeixen pràctiques discriminatòries mitjançant
el favoritisme o nepotisme?
13)
Et trobes malalt o recuperant-te d'una malaltia que t'ha
tingut postrat al llit un temps?
14)
Estàs experimentant un trauma personal com una separació,
dificultats financeres...i sense cap ajut extern?
15)
Tens un cap incompetent que pren normalment decisions equivocades?
16)
Suposa per a tu una amenaça l'ambició o carrera
dels altres?
17)Suposa
la teva presència o conducta una amença o
un disgust pels altres?
18)
Pateixes discapacitat o minusvalia d'algun tipus?
19)
Els companys opinen que ets una persona dinàmica
o d'acció?
20)
És el teu cap una persona sense ètica o poc
íntegre?
21)
Et cau malament el teu cap o tens un enemic molt proper
al cap?
22)
Ets 10 anys (o més) major d'edat que la mitja del
grup de treball al que pertanys?
23)
És el teu cap o company un manipulador?
24)
Tens més de 40 anys?
25)
Tens a la feina un nou fitxatge amb fama de depredador,
tallador de caps...?
26)
Ets més competent que els companys o el teu cap?
27)
Ets popular entre els teus companys?
28)
Defenses els drets d'altres companys de treball?
29)
Tens problemes per comunicar-te amb els teus companys de
feina?
30)
Tens problemes d'assertivitat per excés de passivitat
o d'agressivitat?
31)Mantens
més leattat a l'empresa o al cap de le que et deus
a tu mateix?
32)
Tens tendència a compartir secrets, opinions o sentiments
interiors amb altres?
33)
Tens la necessitat de sentir-te aprovat pels altres?
34)
Evites l'enfrontament amb els altres sigui com sigui?
35)
Confies amb el teu cap, companys... de manera incondicional?
36)
Podem dir que l'empresa on treballes és rígida
o burocratitzada?
-Entre
0 i 6 respostes afirmatives: presentes baixa probabilitat
de patir mobbing. -Entre 7 i 15 respostes afirmatives:presentes
un risc moderat de patir mobbing. -Entre 16 i 25 respostes
afirmatives: presentes un risc elevat de patir mobbing.
-Entre 26 i 36 respostes afirmatives: presentes un risc
molt elevat de patir mobbing
ESTRATÈGIES
MÉS FREQÜENTS PER PRODUIR MOBBING.
Els
investigadors alemanys Carmen Knorz i Dieter Zept, autors d'una
investigació experimental sobre mobbing, han recopilat
una relació de 39 accions utilitzades per a provocar terror
psicològic en el lloc de treball, aquestes són les
més habituals:
·
Es prohibeix que xerri amb els companys
· No se li dóna resposta a les seves preguntes verbals
o escrites.
· S'instiga als companys en la seva contra.
· Se li exclou de les festes organitzades per l'empresa
i d'altres activitats socials.
· Els companys eviten treballar al costat d'ell/ella ·
· Se li parla de manera hostil i grollera.
· Se li provoca amb la finalitat d'induir-li a reaccionar
de forma descontrolada
· Es fan contínuament comentaris maliciosos respecte
a ell/ella.
· Els subordinats no obeeixen les seves ordres.
· És denigrat/da davant els caps.
· Les seves propostes són rebutjades per principi
· Se'l ridiculitza pel seu aspecte físic
· Se li treu tota possibilitat d'activitat i influència
· Se li fa treballar paral·lelament amb una persona
que serà el seu successor en l'empresa.
· Se li considera responsable dels errors comesos pels
altres
· Se li donen informacions errònies.
· Se li nega la possibilitat de realitzar cursos de reciclatge
i formació
· Se li assignen tasques per a les quals deu dependre sempre
d'algú.
· És controlat i vigilat de forma gairebé
militar.
· Es canvia la seva taula de lloc sense previ avís.
· El seu treball és manipulat per a danyar-li (per
exemple, esborrant un arxiu del seu ordinador)
· S'obre la seva correspondència i/o correu electrònic
· Si demana dies per malaltia, troba 1000 dificultats o
rep amenaces
Webs
on s'hi pot trobar més informació:
En
aquesta adreça hi ha informació general sobre el
mobbing. Molt bona pàgina. http://www.acosomoral.org
Si
creus que necessites ajut o vols confirmar si estàs patint
mobbing, es pot consultar un forum. Les respostes no són
immediates (excepte si hi ha un moderador on line en aquest moment).
És un forum absolutament respectuós i conscient
de la problemàtica que tantes persones pateixen en silenci
i portat per persones que l'han o estan patint (en castellà).
http://forosdelmobbing.info
És
evident que buscant a la xarxa en podem trobar més. Aquestes
són recomanades pel webmaster de "tecno12-14".
Finalment,
tant el bullying com l'assetjament moral necessiten un control
per part de tots però el primer que hem de fer és
divulgar. Només si està en el coneixement de tots,
podrem lluitar contra aquesta mena de "guerra freda"
molt més freqüent del que sembla...potser és
que no volem obrir els ulls i reconéixer que alguna cosa
no va bé. Si aconseguim divulgar el mobbing, aconseguirem
tipificar les conductes d'assetjament i tindran els assetjadors
la sanció que es mereixen. Ara, de moment, només
està considerat com un risc psicosocial però no
està regulat jurídicament.
Passem moltes hores a la feina...
Millor
així !!
Si
voleu llegir una mica més, aquí teniu un article
publicat a la revista "Clara". Com detectar el mobbing
+ info per Mònica Garcia