Definim el bullying

Resulta complex definir el fenomen “bullying”, i més encara traduir literalment aquest vocable anglès al català. Implica el fet de colpejar o donar puntades a altres companys de classe, fer burles, “passar d'algú”, etc. Però aquestes situacions resulten força comunes en els centres educatius (col·legis i instituts), i poden arribar a ser molt nocives per a qui les pateix, generalment en silenci i en solitud. La paraula “bullying” s'utilitza per a descriure aquests diversos tipus de comportaments no desitjats per nens i adolescents, que consisteixen en fer bromes pesades, ignorar o els atacs personals, i fins i tot els abusos seriosos. De vegades és un individu qui fa “el bullying”, o un grup (colla). El més important no és l'acció en si mateixa, sinó els efectes que produeix entre les seves víctimes. Ningú deu subestimar la por que un nen, nena o adolescent intimidat pot arribar a sentir. Per tant, aquestes situacions d'assetjament, intimidació o victimizació són aquelles en la qual un alumne o alumna està exposat, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives que porten a terme altres companys. Per accions negatives entenem tant les comeses verbalment o mitjançant contacte físic, com les psicològiques d'exclusió.

Per començar...

Víctimes i botxins sempre han hagut en els ambients escolars, però el problema adquireix en la societat actual dimensions diferents. Per un costat una societat de la informació que es fa resó de casos que abans no tenien trascendència mediàtica y , per un altre costat, els creixents paràmetres de violència que estan assolint les societats actuals. L'OMS parla de la violència com de la pandemia social y el principal problema del segle XXI. En aquesta matexa línia, un estudi realitzat per l'Institut de la Joventut (INJUVE) demostrà que en els últims anys, els casos de violència juvenil a Espanya augmentà en un 8,8%. Una dada més: un 30% dels adolescents mostra dificultats per pensar amb solucions no violentes als conflictes.

Bullying: una immersió a la realitat escolar.

Ens podriem fer la pregunta, el bullying no deixa a ningú indiferent, de si els alumnes que són assetjadors tenen un patró de comportament (caràcter, actitud...) que afavoreix aquestes relacions negatives grupals. Tanmateix, ens podriem fer la mateixa pregunta sobre els alumnes assetjats. Hi ha trets individuals que ens "cataloga" dins de la societat; per exemple, la manera com es camina ens dóna una referència de com l'alumne està relacionat amb l'ambient escolar: si camina amb el cap mirant cap avall és perquè vol passar desapercebut, amb la qual cosa, donarà una imatge de estar a la defensiva i, alhora, vulnerable. Si, pel contrari, té el cap aixecat i camina de manera segura, donarà una imatge de seguretat. Quan un alumne no segueix els patrons establerts per la majoria (conducta que entenem com a "normal"), es converteix en "diferent" i pot ser conseqüència de la fixació dels companys. Poden ser accions molt molestes per a qui les rep però puntuals. Aquestes situacions acostumen a remetre amb actuacions dels adults.

El bullying es pot donar amb persones que no presenten cap problemàtica; de fet, l'experiència ens ho confirma, algunes d'elles són persones exitoses que acaben essent el centre de les crítiques dels alumnes amb conflictes: mals estudiants, problemes familiars...El perquè els alumnes assetjadors tenen comportaments no desitjats està relacionat amb molts factors, tant exteriors a l'escola com als inherents a la pròpia escola.

Perfil de l'assetjador.

Investigacions recents fetes per David Farrington, de la Universitat de Cambridge, els 'bullies' o assetjadors solen ser fills de persones que ho han estat, el que confirma la idea que existeix una «transmissió generacional» del 'bullying'. «No sabem si això respon a una causa biològica o obeeix a la manera d'educar els fills, encara que se sospita que hi ha un factor mimètic», al·lega Farrington. A més, els agressors escolars d'avui maltractaran a la seva dona demà, al mateix temps que assetjaran en el treball als seus companys. «En general, la conducta agressiva és dóna amb moltes variants i és contínua en el temps». Per a José Sanmartín, convé no confondre assetjament escolar amb violència juvenil protagonitzada per bandes.

A més de l'exposat anteriorment hi ha altres factors que influeixen perquè un nen assetji. Es pot donar el cas de joves que a la seva infància han rebut una educació excessivament autoritària o absent per part dels pares. Tal i com demostra un altre estudi realitzat per experts de la Universitat de Washington a Seattle, els nens que reben suport emocional i estimulació cognitiva per part dels pares són menys propensos a convertir-se en assetjadors. Segons els autors d'aquesta investigació, el recolzament dels pares ajuda als nens a desenvolupar l'empatia, l'autocontrol i les habilitats socials, el que podria actuar com a prevenció per al desenvolupament d'actituds violentes en el futur.. A més el bullying podria originar-se per deficiències cognitives primerenques, que condueixen a una disminució de la capacitat de relacionar-se amb els companys. Així mateix, s'ha comprovat que molts dels assetjadors van ser víctimes de maltracte infantil. Una altra característica dels assetjadors és la seva baixa autoestima, el que comporta utilitzar la violència per així aconseguir protagonisme i una autoconfirmació que no obtenen d'una altra manera dels seus companys. Hi ha alguns estudis que defineixen als assetjadors com a líders; però es tracta d'un lideratge més o menys fictici, ja que està basat fonamentalment en el temor que produeix a la resta de companys. A més, en la majoria dels casos solen tractar-se de personalitats impulsives, el que els porta a utilitzar la violència immediata com a forma de reaccionar. Els assetjadors el què volen és evitar que els altres es donin compte de les seves mancances i per aquest motiu fan que els companys es fixin en les mancances d´un altre enlloc de les pròpies. Les conseqüències són que el nen assetjat s'enfonsa emocionalment i l'obliguin a abandonar l'escola o a marginar-lo de qualsevol relació amb els companys, que es quedi sol. En molts casos de nens assetjats, s'aconsella canviar d'escola. De vegades és la única solució. Hem d'evitar que els nens deixin d'anar a l'escola per no trobar-se amb l'assetjador. Si els pares l'obliguen a anar potser que es rebel.li contra ells, fins i tot de maner

Perfil de la víctima.

Generalment, el nen afectat per bullying no en té ni idea. Fer d'espieta està molt mal vist i aixó força encara més la situació de manera que el nen o nena assejat/assetjada no és capaç ni tan sols de "chivar-se": pensa que encara serà pitjor. En aquestes condicions i amb les habilitats de l'assetjador és molt difícil que els pares o professors ens donin compte en el mateix moment. I més quan l'espieta està molt mal vist en el món escolar. L´infant que rep constants mostres de violència manifesta una certa irritabilitat, un canvi de carácter i sovint manifestacions físiques (encopresis, enuresis, eczemes, accidents ...). L'assetjat arriba a tenir tan poc prestigi que ningú s'acosta a compartir uns minuts de pati. I molt abans d´aquest punt li caldrà un "amic" que pugui fer de pont entre els grup assetjador i els testimonis. En certa mesura, l'assetjat (víctima) y l'assetjador tenen unes personalitats semblants, ja que en molts casos comparteixen una baixa autoestima i un grau més o menys important d'exclusió respecte als seus companys. El perfil de la víctima de bullying es correspon a un tímid, introvertit, amb dificultats per relacionar-se amb els seus companys (és freqüent que estiguin sols a l'hora de l'esbarjo). Solen ser nens amb poca facilitat per el llenguatge i que, malgrat a tenir nivells intelectuals elevats, presenten baixa autoestima y un grau més o menys important d'exclusió respecte als seus companys. En termes generals el perfil de la víctima correspon a un nen tímid, introvertit, amb dificultat per relacionar-se amb els companys. És freqüent que en els patis es trobi sol. Solen ser nens amb poca facilitat per el llenguatge. Generalment aquest són els nens més assetjats perquè no tenen la fortalesa de dir "no" al seu agressor.

L'assetjament psicològic és el que deixa més empremta en la víctima, donant lloc a seqüeles que van des de les alteracions de la conducta fins al bloqueig intelectual i emocional que poden portar a un tractament psicològic o psiquiàtric. En casos extrems com a quedat tristament patent, es pot arribar al suïcidi.

Què passa amb els testimonis muts?

Els testimonis muts són aquells que veuen els insults, cops... i no fan res per evitar-ho. Aquests alumnes són, d'alguna manera, culpables si no fan res per aturar la violència, hi ha l´obligació d´auxili. Forma part d'un aprenentatge paral.lel a la seva evolució/maduració. Per això és tan important que des de la familia i de ben petits se'ls ensenyi a respectar l'opinió dels altres.A l'escola també es treballa aquest aspecte. Tenim davant nostre un món plural pel que, potser, no estem del tot preparats.

Sovint els alumnes testimonis d´agressions a altres companys es veuen amenaçats per el grup assetjador a mantenir la boca tancada. La víctima rep agressions físiques i, els testimonis, agressions psicològiques. Apareix una espiral de violència cada cop més alta, si no hi ha ningú que l´aturi. Cal posar-hi remei el més aviat possible. De vegades els testimonis muds prefereixen la postura més còmode davant de l'assetjament: deixar fer. Pensen que si hi intervenen seran els següents.

Pares i mestres.

La majoria dels cops ni es professors ni els pares se n'adonen de la situació d'assetjament fins que assoleix nivells insoportables de gravetat. Els professors i els pares han d'estar alerta de tot allò que pugui donar indicis de conflicte escolar. És important que els primers que detectin aquest fet ho comuniquin el més haviat possible. La violència s'ha d'aturar el més aviat possible.

El que podrà fer que la situació s'allargui ès que els adults responsables no prenguin les mesures correctores oportunes. I aquí és bàsic el comportament de tota la comunitat educativa.

La manera com s'agafin els problemes els pares d'aquests nois/noies poden ajudar a resoldre més rapidament la situació. Uns pares excessivament protectors s'engoixaran molt. Uns pares que mantinguin externament una actitud serena en front dels problemes, ajuden a la comunicació. Parlant entre pares i professors, encara que el primer contacte sigui difícil, és la millor manera. Tant si és el professor o els pares els primers en saber-ho, cal unir esforços i fer el seguiment dins i fora de les classes. La millor solució es aturar de seguida les agressions,sens dubte, donant credibilitat a la víctima i responsabilitat dins l´aula i que l´ajudin a adquirir nou prestigi . Sense oblidar que el nen- assetjador ha de rebre tractament psicològic urgent.

El vostre fill/ filla està assetjat/assetjada?

El bullying es pot donar d'una manera sobtada, tot i que hi ha nens assetjats que poden aguantar la pressió dels companys si aquesta no és extremadament violenta; però si no s´atura, la gradació va augmentant, tot i que la víctima sovint té un altre grup referent i una vida familiar o d'estudis amb prou èxit. En canvi l´assetjador és un mal estudiant i acostuma a tenir problemes de violència familiar en el pitjor dels casos. Pot succeir que per una coincidència de factors, la situació de l'assetjat esdevingui un camí de problemes i que acabi repercutint en la seva autoestima. Hem de pensar que l'assetjador pot ser un veritable estratega.

La manera de fer "bullying" es pot definir amb una sèrie de comportaments molt semblants entre els assetjadors: insults, mentir, colpejar, trencar o robar les seves pertenences, parlar malament, escampar rumors, amenaçar, ridiculitzar, buscar-li defectes o vicis, insults mitjançant missatges de text o per correu electrònic "messenger"; però sobretot es tracta d´una situació de presió per fer mal.

Generalment, el nen que assetja no acostuma a donar proves davant de la gent adulta. Cal observar, tant a casa com a l'escola, els canvis d'actitud. Si se sospita i el nen no vol explicar què li passa, cal comunicar-ho.
Aconseguir amics en aquestes circumtàncies, com ja s'ha comentat abans,(el nen assetjat) és molt difícil.

Aquests són alguns dels motius per assetjar als companys:

Hi ha un tipus d'assetjament creixent de tipus social: per manifestacions o recolzament homosexual, diferències culturals, identificació amb certes tendències polítiques...

Un altre tipus d'assetjament i del qual no he sentit parlar és el que es realitza per ser "fill de tal o qual". Si és el fill d'un professor, per entendre'ns, que des de petit va a la mateixa escola on treballa el pare o la mare, els problemes són de menor conseqüència perquè la resta d'alumnes acaben assimilant aquest fet. Tot i així, em consta que els problemes s'agreugen a l'arribada a l'Eso. No tenen un tracte igual, acostumen a tenir un grup força reduït d'amics i se'ls acostuma a marginar. Siguem clars: se'ls margina. Com comença? Qualsevol motiu és bo per ficar-s'hi. Normalment els assetjadors utilitzen el xantatge de l'insult psicològic, d'aquell que no està a les mans de l'assetjat, com "l'enxufat". Si a més treu bones notes, la cosa empitjora. Aquests nens, "fills de tal o qual", realment tenen una situació difícil. La cosa s'agreuja més si l'alumne és nouvingut a aquests nivells d'ensenyament i no té un grup d'alumnes que li faci aixopluc. Els insults es poden donar arreu: passadís, pati, carrer, a la mateixa classe... cada dia a totes hores.

Hi ha un altre tipus d'assetjament que es produeix entre alumnes i professor.

Com podem saber si el nostre fill/filla té problemes a l'escola?

· Té por d'anar a l'escola.
· Si té un canvi d'humor molt important.
· Si bé amb morats o talls.
· Si porta la roba trencada o esgarrapades i/o ferides a la pell.
· No té amics/amigues que el/la truquin a casa.
· No sortir el cap de setmana amb amics/amigues.
· Es mostra molt agressiu/agressiva amb els germans i/o amics.
· Demanar diners als pares molt sovint. És possible que els hi agafi sense permís.
· Problemes en els estudis, fins i tot "campanes".
· Li costa dormir per les nits.
· Tancament en si mateix/mateixa. Aïllament del món exterior.
· Excessivament engoixat/engoixada per coses poc importants.

Què fer després de detectar una situació de bullying?

El primer que s'ha de fer és anar a parlar amb el professor responsable (tutor).
Se li pregunta per si ha notat algun canvi d'amics, si juga al pati, si quan es fan grups de treball no queda l'últim en tenir grup...
Se li demana si es pot fer un seguiment més proper per tal de detectar el que realment passa.
Es crea un pla d'entrevistes amb la família i l'alumne i es planifica les mesures que l'escola pot prendre contra aquest/aquests alumne/alumnes assetjador/s que podrien ser: un avís, trucada telefònica als pares, entrevista amb l'alumne, expulsió, privació de sortides escolars. Les famílies d'aquests alumnes assetjadors han de conèixer la situació.
Es recomana (inclús en el mobbing -adults-) fer un diari que consti tot allò que se li fa.

Com ens podem defendre?

1.- Prova d'ignorar els comentaris o insults d'aquestes persones. Allò què volen és molestar-te i si fas comentaris o gesticules, estàs provocant que ho continuin fent. És molt difícil no molestar-se, tots ho sabem, però depèn de tu. Pensa que la solució pot allargar-se molt si no optes per aquesta via.
2.- Si no pots evitar-ho, respon amb una ironia " Veig que ets molt inteligent" o "Sembla que t'avorreixes molt". Vigila la gesticulació de la cara, és millor dir-ho amb indiferència, com si no passés res.
3.- No et creguis res del què et diuen, tu no ets així, ni et mereixes aquest tracte (segurament ets millor que ells/es). Pensa que el què volen és desprestigiar-te davant de tothom i, per això, s'inventen qualsevol cosa.
4.- Tots tenim defectes. Els primers que s'haurien d'analitzar són ells mateixos i preguntar-se perquè gaudeixen provocant dolor. Tu vals molt més !

Denúncia-ho.

· No estàs sol/a. Parla amb un adult. Poden ser els teus pares o professors o algun familiar en el qual confiïs.
· No tinguis por a semblar covard per defensar els teus drets. Pensa que parlar és l'única manera de solucionar els problemes.
· Si t'amenacen, confia amb els adults. Segur que poden defensar-te.
· Si no t'atreveixes a denunciar-ho, cerca un/a amic/ga que et recolzi.
· Pots escriure una carta o e-mail als professors o pares explicant el què t'estan fent i com et trobes.

Model de protocol d'actuació. Aquest model correspon a la comunitat autònoma de Múrcia