Web Personal de Manel Debés

ALERTA SOBRE ACTITUDS VIOLENTES A L'ESCOLA.

Segons un informe elaborat recentment per l'Institut de la Joventud (Injuve) i presentat per aquest organisme dependent del Ministerio y Trabajo y Asuntos Sociales, destaca la necessitat d'utilitzar l'educació per prevenir la violència. Aquestes actituds totalment negatives i censurables tenen més incidència entre els 13 i 15 anys (segon i tercer d'Eso) i es dóna, sobretot a l'escola. Fora de l'escola aquests joves viuen menys situacions d'agressions. Els motius que més es relacionen amb aquestes baralles són ser espieta "chivato" i cobard.

Actualment se'n engegat campanyes per tal de detectar els conflictes de grup. La seva funció serà també detectar els possibles casos de bullying i mediar entre els alumnes. Els centres repartiran entre els estudiants un qüestionari per facilitar la detecció de conflictes. Un dels qüestionaris més comentat i potser més interessant, el que s'ha anomenat "bullingo", que s'ha fet a partir de l'experiència de professors, pares i alumnes.

L'experiència d'educació en la convivència i per prevenir la violència s'havien dut a terme fins ara a Catalunya en els centres de secundària i la "novetat" es planteja ara amb la introducció d'aquests programes en l'educació infantil i primària. El pla consta de dues fases, una de prevenció i una altra d'intervenció. En la primera fase, els alumnes rebran nocions, a través del tutor, sobre educació emocional. La segona fase consisteix en la formació d'alguns mestres en tècniques que ja existeixen per afrontar el bullying.

Tot aquest resó s'ha donat pel cas d'un noi vasc que, malauradament, no va poder suportar la pressió a la que els seus companys d'escola el van sotmetre.

EL NOI DE CATORZE ANYS, JOKIN C.

EL JOVE QUE ES VA SUÏCIDAR EN HONDARRIBIA HAVIA SOFERT PALLISSES PRÈVIES

L'adolescent de 14 anys Jokin C., que es va suïcidar després de les constants humiliacions que era sotmès pels seus companys d'institut, havia sofert pallisses prèvies, segons els resultats de l'autòpsia. També una de les seves professores va participar en un dels actes vexatoris que va sofrir el menor.

Fonts de la família van recordar que les humiliacions de les quals era objecte Jokin C., de 14 anys, van començar fa un any, després que el jove es fes les seves necessitats damunt a causa d'un problema gàstric, i van recordar que un any després, el dimarts 14 de setembre, varis alumnes del seu institut van decidir "celebrar" aquest aniversari "llançant en l'aula un munt de rotllos de paper higiènic".En lloc de defensar-lo, la professora el va culpar

Les fonts citades van lamentar que davant aquesta situació una de les professores decidís "donar una nova volta de rosca" a les vexacions i humiliacions que sofria l'adolescent i li obligués a "recollir tots els rotllos de paper higiènic que havien llançat els seus companys".

Les fonts familiars van qualificar de "gravíssim" aquest episodi, que han conegut pel testimoniatge d'alguns alumnes del centre, perquè a una persona que està sotmesa a la pressió que patia*Jokin "l'única cosa que li faltava" és que un professor "reaccioni d'aquesta manera".

La família ja va apuntar ahir a la "important" responsabilitat que, en la seva opinió, pot tenir l'institut en el suïcidi de Jokin, perquè moltes de les agressions i humiliacions "es van produir dintre de l'àmbit del centre escolar".

Va patir pallisses en els dies previs al suïcidi

Respecte als resultats de l'autòpsia practicada al cadàver del menor, que va ser víctima de diverses pallisses dies abans de la seva mort, les fonts van explicar que s'ha confirmat l'existència de diferents contusions en diverses zones del cos del jove, que la necròpsia ha datat en vuit o deu dies abans de la defunció.

(Les imatges corresponen al lloc dels fets).

Per altra banda, la família manté la seva intenció de presentar una denúncia per l'ocorregut, encara que les fonts consultades per Efe van explicar que no ho farà de manera immediata, perquè la investigació ja està en marxa per part de la Fiscalia del Menor, i perquè abans prefereix esperar fins obtenir "el màxim de proves i indicis".

Jokin C. es va suïcidar presumptament la matinada del passat 21 de setembre després de suportar suposadament durant un any "humiliacions i vexacions constants" en el seu institut i "pallisses" per part de diversos alumnes, entre ells alguns fills de professors, segons van relatar fonts pròximes a la família.

L'institut en el qual estudien els menors ha expulsat cautelarment durant una setmana a vuit adolescents. La consellera vasca d'Educació, Angeles Iztueta, anuncià que els vuit joves presumptament implicats, seguiràn rebent classes de forma individualitzada i dues hores diàries.

EL JUDICI JA S'HA CELEBRAT: LA FAMÍLIA NO HI ESTÀ D'ACORD AMB LA DECISIÓ DEL JUTGE.

Gairebé vuit mesos després que Jokin se suïcidés llançant-se des d'una muralla en Hondarribia, el jutjat de menors de Sant Sebastià ha condemnat als vuit adolescents processats per assetjar al seu company de classe a 18 mesos de llibertat vigilada, a l'entendre que van cometre un delicte contra la integritat moral. Per a quatre dels imputats, la sentència afegeix a més una pena d'internament de tres caps de setmana en un centre educatiu.

La decisió judicial tanca, ara com ara, el cas d'assetjament escolar o bullying més conegut, que va acabar amb la vida de la víctima.

La sentència estableix que "no és possible buscar una relació causa-efecte entre el suïcidi i l'actuació dels acusats", és a dir, no els considera "inductors" de la mort, encara que si té en compte els testimoniatges dels testimonis protegits que van confirmar que Jokin va sofrir "cert maltractament i assetjament" per part dels vuit companys imputats.

La decisió del jutjat excedeix a més a la petició de la fiscalia, que va sol·licitar una pena de 9 a 15 mesos de llibertat vigilada per a set dels menors i tasques soci-educatives per a l'única noia processada.

El cas va quedar vist per a sentència el passat 27 d'abril, després de dues jornades en les quals més d'una vintena de persones, algunes d'elles en qualitat de testimonis protegits, van prestar declaració a porta tancada. La fiscalia va mantenir les imputacions contra els menors d'un delicte contra la integritat moral i una falta de lesions; mentre que l'acusació particular, exercida pels pares del menor mort, exigia quatre anys i cinc mesos en règim tancat per a cada imputat per suposada inducció al suïcidi, lesions psíquiques i tracte degradant. També demanava penes de treballs a la comunitat. La jutge del cas ha descartat l'internament al·legant que la pena té una "meta educativa".

La sentència del jutjat de menors, que va ser feta pública ahir, no va ser ben rebuda per l'entorn de Jokin. La família va considerar "ridícules" les penes i va anunciar que apel·larà la decisió. El portaveu de la família i oncle del menor, Miguel Ángel Ceberio, va criticar que la decisió ometi "les lesions psicològiques" a les quals consideren que va ser sotmès Jokin. Segons va explicar l'oncle, la sentència, de 23 folis, "diu en dues línies que no procedeix l'aplicació d'aquest delicte de lesions psíquiques en virtut del disposat en l'article 147.1 del Codi Penal, perquè concorre amb el delicte de tracte degradant". No obstant, la sentència "no dedica ni una sola línia a expressar aquest raonament", el que, segons el parer de Ceberio, suposa una "incongruència".

"Tenim dret a saber per què no aplica aquest tipus penal que està sol·licitant l'acusació", va indicar Ceberio, abans de mostrar la disconformitat de la família per aquesta "omissió" i amb el fet que el jutjat "no s'ha dignat a explicar-lo". Ceberio va afegir que adolescents que puguin estar patint bullying poden sentir-se desemparats a la vista de la sentència per aquest cas, donades les "lleugeres" penes imposades als assetjadors. La familia presenta un recurs i mesos més tard... + info

I l'apunt final: Segons una enquesta recent a Espanya, un de cada tres nens en edat escolar ha patit en algun moment assetjament per part dels seus companys.

 

Nedstat Basic - Web site estadísticas gratuito
El contador para sitios web particulares